Perdem la por al botxí. Can botxí es queda
Fa més d’un mes que ens vam alliberar del Botxí que oprimia aquest espai. Amb el mateix nom, aquest projecte neix des de la desobediència i l‘acció directa.
Aquesta antiga caserna militar, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, portava buida uns anys, condemnada a les runes pel capitalisme dins d’aquest escenari de decadència en el que han convertit els nostres barris. Ara l’hem omplert d’il·lusió i esforç, trobades i conflictes, projectes… Vida.
En aquests mesos hem rehabilitat l’espai, malgrat les dificultats interposades per l’Ajuntament. A Can Botxí convivim unes vint persones i mitjançant l’okupació pretenem trencar amb el xantatge econòmic que ens imposa el sistema. No acceptem l’habitatge com a mercaderia. Volem trencar amb la lògica dels diners, treure el cap entre tanta misèria i violència i agafar les regnes de les nostres vides, posant en pràctica altres maneres de relacionar-nos, escapant de l’individualisme, l’alienació i la solitud.
Però no pretenem quedar-nos en això. Volem compartir-ho i estendre-ho. Ja s’han fet diverses activitats obertes, cicles de cinema, assemblees de col·lectius, etc. basades en l’autoorganització, l’autonomia i l’horitzontalitat, apostant sempre per la iniciativa personal i la no mediació ni de l’Ajuntament ni de cap altra institució o empresa. Tot això amb la intenció de compartir coneixements, crear diàlegs multidireccionals, construir juntes, conèixer-nos, confluir, resistir les agressions del capitalisme fugint de l’assistencialisme i la caritat, crear llaços i xarxes de solidaritat al barri de manera col·lectiva.
Serà ara, passat l’estiu, quan pretenem assentar l’assemblea del centre social, obrint-la a tothom qui vulgui a participar i fer d’aquest projecte una cosa seva. No serà per falta de noves idees i iniciatives, que ja estan arribant (biblioteca, gimnàs, tallers, activitats, botiga de roba gratis, cinefòrums…).
Però, com no podia ser d’altra manera, l’Ajuntament reclama i exigeix mitjançant la força i de manera immediata, sense ni tan sols la necessitat del paripé d’un judici, la seva propietat passant per sobre de qualsevol sentit comú. A principis d’aquest mes vam rebre una notificació, la qual informava que al setembre ens voldran desallotjar. Ho hem recorregut, utilitzant aquesta via només per allargar la nostra existència.
Des de Can Botxí cridem, novament, a la desobediència i a la solidaritat. Som les oprimides i sota aquesta condició no ens queda una altra opció que defensar allò que considerem nostre. De totes. Pel que és i sobretot -i és el que menys li agrada a l’Ajuntament- pel que podrà ser.
Per a la nostra desgràcia, aquest sistema injust i miserable permet que hi hagi una infinitat d’espais abandonats en els quals nosaltres veiem oportunitats per construir projectes lliures i autònoms. Tot i que podem perdre aquesta batalla, nosaltres seguirem lluitant, recuperant i utilitzant les eines que considerem oportunes en cada moment. Amb més ràbia, il·lusió, experiència i insistència si és que és possible.
Si algú vol donar un cop de mà amb el desallotjament o conèixer la data de la primera assemblea del centre social, només ha d’apropar-se a Can Botxí i preguntar.
Prioritzem els nostres principis davant la legalitat imposada.
Perdem la por.
D’aquí no ens movem.
Can Botxí es queda!!!
http://canbotxi.wordpress.com/2013/08/16/can-botxi-en-perill-de-desallotjament/
