Més de 150 antidisturbis es mobilitzen per fer fora les 280 persones migrants que vivien a l’edifici des de fa deu mesos, una operació ordenada des de la procuradoria (una mena de Conselleria d’Interior) de la província.
Rebatejat amb el nom d’Ex Telecom, l’edifici –històricament propietat de l’empresa de telefonia nacional italiana (Telecom), abandonat des de fa nou anys i actualment propietat d’un fons d’inversió alemany– va ser ocupat el 4 desembre passat. L’espai, de grans dimensions, acull 280 persones –un centenar de les quals són criatures–, principalment, famílies de diferents orígens (xineses, africanes, palestines, italianes, cubanes…) que havien trobat una solució a l’emergència d’habitatge, una trista realitat a la ciutat de Bolonya, fortament afectada per la crisi.
Un cartell amb l’escrit Primer els pobres penjava de les finestres, per contrarestar el discurs xenòfob nacionalista de Primer els italians, darrerament dominant a la península itàlica a conseqüència de la força mediàtica de la Lliga i de les seves aliances amb Casapound.
Cap a les 7 del matí d’ahir, 20 d’octubre, més de 150 antidisturbis i una vintena de furgonetes van envoltar l’edifici amb la clara intenció d’acabar amb l’ocupació. L’estratègia de la questura (prefectura de policia) de Bolonya semblava clara: fer una acció llampec i buidar ràpidament l’edifici. Però el pla no va sortir com pensaven.
La defensa de l’Ex Telecom estava preparada des de feia mesos, després de la decisió judicial del març. Una vintena de residents van pujar al terrat i van començar una cassolada, després de fer una crida mitjançant les xarxes socials i els grups de WhatsApp. Ràpidament, es va organitzar una concentració de solidaritat davant de l’edifici, mentre les altres famílies s’hi atrinxeraven. La jornada de lluita acabava de començar.
La policia, probablement sorpresa davant de tanta organització, va intentar reduir la pressió de la concentració solidària amb les ocupants de l’edifici. Amb la intenció d’obrir el pas als bombers, que s’havien d’ocupar de l’accés, els efectius antidisturbis van decidir fer una primera càrrega al carrer, durant la qual van ferir una persona de 80 anys a la mà, i van impedir el pas de les ambulàncies per socórrer les manifestants.
La defensa de l’edifici estava preparada des de feia mesos. Una vintena de residents van pujar al terrat i van començar una cassolada. Ràpidament, es va organitzar una concentració de solidaritat.
Poc després, dues noves càrregues policials van deixar dues persones ferides, però no van aconseguir dispersar la concentració. Mentre les mares i la canalla continuaven picant cassoles des del segon pis de l’edifici, al terrat, van aparèixer banderes amb el lema Stop desnonaments, la de Palestina i la de la regió kurda de Rojava. Les assistents socials es van mostrar incapaces de trobar una solució: per a elles, l’única alternativa era obeir els dictats de les forces de l’ordre. A l’altra banda del carrer, funcionariat i càrrecs electes del consistori observaven el desallotjament des de l’edifici de l’ajuntament.
A primera hora de la tarda, un parell de famílies van ser conduïdes fora de l’edifici i un grup de policia i bombers va aconseguir pujar a la teulada, tot i que no va trobar la manera de desbloquejar els accessos i permetre que les manifestants baixessin en condicions de seguretat. La situació continuava en empat, fins que les assistents socials van proposar una solució per a totes les famílies.
No va ser fins a les set de la tarda, però, dotze hores després, que les ocupants van baixar de la teulada i es van reunir amb la resta de residents. S’havia obtingut un acord clar per a totes les persones que estaven vivint a l’edifici Ex Telecom. Tot i així, la concentració no es va desconvocar, es volia mantenir un posicionament ferm fins que es complissin totes les promeses fetes.
La darrera nit, totes les famílies empadronades que habitaven l’espai ocupat la van passar en una residència propietat de Instituto Nazionale per l’Assicurazione contro gli Infortuni sul Lavoro (INAIL), l’institut que s’ocupa del suport a les persones que han patit un accident laboral. Per a les famílies no empadronades, s’han trobat hotels o dormitoris. El cas ha tingut un fort impacte a tot Itàlia i s’han convocat concentracions de suport a altres ciutats com Brescia, Alessandria i Roma (on, un cop més, la policia ha carregat contra les manifestants amb canons d’aigua, a la zona de Porta Pia).
El cas ha tingut un fort impacte a tot Itàlia i s’han convocat concentracions de suport a altres ciutats com Brescia, Alessandria i Roma (on, un cop més, la policia ha fet servir canons d’aigua).
Cal tenir en compte que es tracta d’un desallotjament ordenat per la procura de Bolonya (un equivalent de la Conselleria d’Interior d’una província) i executat per la questura (el cap de la policia d’una província) amb el vistiplau de l’Ajuntament –governat pel Partit Democràtic– i el seu alcalde, Virginio Merola. Com ha afirmat Wu Ming 1, membre del col·lectiu d’escriptors i militants bolonyesos, els moviments socials de Bolonya estan patint una repressió molt forta. El desallotjament de l’edifici Ex Telecom és el tercer que es produeix aquest mes d’octubre: el col·lectiu LGBTQ d’Atlantide, Labàs i l’AIDL Cobas també han estat desallotjats.
Aquestes actuacions responen a la voluntat de la procura i la questura de mostrar múscul pel que fa al manteniment de l’ordre públic, sobretot perquè aquesta lluita per l’habitatge ha posat en crisi l’anomenat Pla casa de l’actual govern Renzi –que prohibia que les cases ocupades accedissin als subministraments de llum i aigua– i, a través d’una pressió contínua des de baix, ha pogut obligar l’alcalde a garantir els serveis bàsics a les habitants de l’edifici, tot i estar ocupat.
Ara, s’espera un posicionament de l’administració, mentre alguns mitjans ja parlen de la destitució del prefetto i el questore.
Victor Serri, La Directa, 21/10/2015 https://directa.cat/actualitat/desallotjament-forca-duna-antiga-seu-de-telecom-davant-de-lajuntament-de-bolonya
