El dit acusador del president de la Generalitat ha impulsat nombrosos procediments penals contra vaguistes i manifestants els últims anys. El cas més conegut el trobem en l’acció Aturem el Parlament, però la llista és llarga.
Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau afronten una petició de sis mesos a un any de presó i la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic arran de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014. L’ANC, Òmnium i l’Assemblea de Municipis per a la Independència han fet una crida a solidaritzar-se amb el president, però, dins els moviments socials, han sorgit veus que recorden el paper acusador del Molt Honorable en d’altres causes judicials.
Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya, manifestava en un article d’opinió recent: “No em puc solidaritzar amb un cap d’un govern que s’ha personat sistemàticament com a acusació contra militants de moviments socials, sindicals i polítics de l’esquerra alternativa”. Si repassem les darreres pàgines de la història judicial catalana, veurem que l’envestida acusatòria no s’ha limitat a les activistes, sinó que ha arribat més lluny. És el cas dels membres d’una família d’origen guineà que viuen i treballen a Catalunya des de fa trenta anys. Verónica Loká, Eliseo Loyé i els seus tres fills residien al número 22 del carrer d’Andrade, al barri del Clot de Barcelona. El 25 de juliol de 2011, van viure un dels episodis més traumàtics de la seva vida. [Llegir més ]
