Barcelona: Espais autogestionats que no faran marxa enrere

Actualment, quatre centres socials okupats afronten l’amenaça de desallotjament.

Diversos espais autogestionats es troben en perill de desallotjament. Malgrat que els projectes són diferents, les motivacions que els empenyen són similars. Coincideixen a identificar les amenaces als seus centres okupats com un perill que cal afrontar en col·lectiu i des de la solidaritat. El CSA La Rampa, el Casal Popular Tres Lliris, el CSO Transformadors o l’Espai pels Somnis són quatre espais amenaçats que ja han començat a teixir xarxes de solidaritat entre ells.

Concerts, bicicletes i molt de punk: CSA La Rampa

El CSA La Rampa, un espai okupat, autogestionat i assembleari situat al barri de Verdum, acull concerts i desenvolupa activitats de tota mena, sempre en solidaritat amb causes socials, antirepressives o benèfiques per a espais afins, com ateneus o llibreries. També acullen el col·lectiu Biciosxs, un taller d’autoreparació de bicicletes que fa gairebé deu anys que rutlla a Nou Barris, funcionant a través de l’intercanvi de coneixements, temps i material. Aquest projecte ha aconseguit guanyar-se l’estima i el suport del veïnat i de diverses entitats de la zona. [Llegir més ]

Barcelona: Taller biciosxs, nou anys a Nou Barris

El projecte fa anys que denuncia l’especulació immobiliària fent servir espais buits i abandonats i promouen l’autoaprenentatge, on cadascú repara la seva bicicleta amb ajuda d’alguna persona

Nou anys a Nou Barris. Aquest és el títol de la festa d’aniversari que el col·lectiu Biciosxs celebrarà demà dissabte 13 de desembre al CSA La Rampa. Un taller singular on les bicicletes són el mitjà, i no només de transport. Reivindiquen la bicicleta com a oposició a la cultura de l’automòbil i l’asfalt que impera a la ciutat. Denuncien l’especulació immobiliària fent servir espais buits i abandonats. Promouen l’autoaprenentatge, és a dir, cadascú intenta reparar la seva bicicleta, amb ajuda d’alguna persona del col·lectiu si cal, utilitzant les eines comunitàries. I a més a més, ho fan tot –o quasi tot– sense diners. El col·lectiu va acordar, des del començament, que el funcionament fos mitjançant troc, intercanvi. “Si necessites una peça, te l’emportes, però a canvi d’una altra, o una eina” expliquen. [Llegir més ]