Timbals d’alarma per la Barcelona que ens expulsa

201612_cercavila_BarcelonaUnes 250 persones han participat en una cercavila que ha passat no només per la ciutat de la gentrificació, sinó també per la de la resposta organitzada.

Parlar de fer una cercavila a la Barcelona del 2016 sembla més que mai una contradicció en els termes. De vila, poca, quan els fons voltors sobrevolen els seus gratacels i el capital global converteix a marxes forçades en metròpoli el que no fa tant era poc més que una ciutat mediterrània. Però la que s’ha viscut aquest dissabte contra la gentrificació i per la defensa dels barris es rebel·lava precisament contra aquesta concepció imposada de Barcelona. Volia fer brollar des del carrer el conflicte que pateix el veïnat a tres barris que són clau de volta d’aquests processos: el Raval, el Poble Sec i Sant Antoni.

Començaven darrere el portal de Santa Madrona, al solar encara en disputa on hi ha projectat el Praktik, un hotel de cinc estrelles que farà ombra a les Drassanes i que davant la pressió veïnal ha intentat presentar-se com agent dinamitzador de la zona. Les portaveus de la plataforma convocant, que agrupa col·lectius com La Rimaia, l’Ateneu cooperatiu La Base, el gimnàs Sant Pau o la Plataforma Salvem Can 60, explicaven què creuen que es vol dir quan es parla de dinamització: pujades de preus a botigues i bars, nous establiments pensats pels visitants, pisos i lloguers cada cop més cars, i finalment, l’exili del veïnat del barri que no es pugui permetre els nous estàndards de vida. Prova d’aquests processos són els 13.000 veïns i veïnes que ha perdut Ciutat Vella en els darrers 10 anys. [Llegir més ]

Barcelona: El ‘superluxe’ finlandès desnona una mare amb un 90 per cent d’invalidesa al Poble-sec

Una vuitantena d’antiavalots expulsen de matinada les habitants de La Profana a Barcelona i entreguen la finca a un fons d’inversió finlandès –radicat a Luxemburg– que gestiona habitatges de “superluxe” arreu de Catalunya

La descarnada guerra entre la Barcelona del turisme i la Barcelona precària s’ha cobrat una nova víctima. Una vuitantena d’antiavalots de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra han arribat avui a les set del matí a la confluència de l’avinguda del Paral·lel amb el carrer Blasco de Garay. Des de l’any 2006 en aquest indret s’hi alcen dos edificis, una seu de Melon District –allotjament per a turistes– i un bloc de pisos fins ara abandonats, tots dos impulsats per la promotora immobiliària Catalonia Gebira SL, vinculada a la Caixa d’Estalvis de Terrassa. Fins a l’any 2005, en aquesta mateixa finca del Poble-sec, s’havia allotjat el centre social Espai Obert. Els policies han destrossat a cops de mall la vidriera del portal de la finca i han pujat als habitatges –ocupats des de fa dos anys–, on encara residien quatre persones malgrat l’amenaça policial. En un dels pisos hi havia la Julieta Lara, una dona amb un 90% de discapacitat. Lara pateix l’amputació d’una cama i greus lesions òsees fruit d’un accident de trànsit.

Julieta Lara ha estat una de les persones desallotjada. Pateix l’amputació d’una cama i greus lesions òsees fruit d’un accident de trànsit

[Llegir més ]

Raval: Sobre Can 60 o l’interior de la façana

Can_60_Raval_BarcelonaEn aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com comú és el seu problema: tenir un contracte caducat.

Al barri barceloní del Raval s’ha volgut passar pàgina i donar oficialment per tancada una de tantes lluites locals: la del Can 60 i la plataforma que l’articula, “Salvem Can 60”. Contra la voluntat de les seves protagonistes, que haurien preferit seguir en l’anonimat i, si de cas, dedicar les pulsions activistes a altres causes, la plataforma es va haver de crear quan la propietat de l’edifici va decidir no renovar el contracte a cap de les llogateres i, a l’hora, començar un procés d’assetjament sense treva.

En aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com una escola de capoeira, un taller de ceràmica o una associació que ajuda a veïnes en risc d’exclusió econòmica a trobar feina, totes amb un problema comú: tenir el contracte caducat. La propietat original, inspirada per la combinació de l’ascens vertiginós del preu del metre quadrat a Ciutat Vella i la lògica mercantil, va afegir-se a l’especulació amb una pràctica molt estesa: vendre pisos “amb bitxo”, com es diu en l’argot del ram. Van vendre a un inversor que va vendre més car a un altre inversor, que va vendre més car… i així fins a arribar a la conclusió de què la manera d’amortitzar era construir-hi habitatges de luxe. És una història molt coneguda al Raval i la font de la qual emanen la sobresaturació d’Hotels o altres edificis excloents per la gent del barri però aquest cop, per les dimensions del complex i el número d’afectats, els “bitxos” es van veure amb ànims de plantar cara. El primer pas va ser plantejar-se una pregunta retòrica: què és més útil als problemes endèmics del barri, unes entitats que funcionen al seu servei o esborrar-les en favor d’un petit grup de classes benestants? La resposta els va empènyer a una campanya de denúncia pública i, les mostres de solidaritat, es van anar escampant aquí i allà, fins a arribar a la institució. Llavors la institució s’hi va implicar. [Llegir més ]