Barcelona: Una dècada de mercenaris al servei de l’especulació

Desokupa_Enersto_Navas_i_Jivko_IvanovEls fets de Can Dimoni no són nous ja que si repassem l’hemeroteca trobem incidents similars entre els anys 2006 i 2010 a la ciutat de Barcelona i als municipis de Terrassa i Sabadell.

L’episodi de Can Dimoni i Desokupa no és el primer en el que un escamot no policial, ben preparat i coordinat, fa la feina a les immobiliàries i accelera amb la força bruta la resolució dels eventuals processos judicials. I tampoc és el primer cop que, operant entre la il·legalitat i la permissivitat policial, els escamots que efectuen els desallotjaments gaudeixen de total impunitat per a abandonar l’escena dels fets, sovint després d’una protocol·lària identificació.

El mes de març de l’any 2005, okupants d’un edifici al número 53 del carrer de Portal Nou van denunciar al Contrainfos els diversos atacs patits amb còctels molotov contra l’habitatge rere les amenaces d’un escamot, que segons denunciaven havia estat enviat presumptament per la immobiliària Immorima, propietaria de l’immoble. Al número 107 de la Directa, l’Octubre de l’any 2008, ja es parlava del sorgiment d’escamots que havien desallotjat violentament diferents espais okupats als barris barcelonins de Les Corts, Sant Andreu de Palomar i Sants. “Amb un parell d’hores i una despesa d’entre 3.000 i 6.000 euros, aquests escamots desallotgen qualsevol casa; ja hi ha diverses empreses de seguretat i de detectius que ofereixen aquest tipus de serveis” resava aleshores el destacat de la publicació. [Llegir més ]

Barcelona: La Generalitat demana set anys de presó per a quatre detinguts durant els fets de Can Vies

Set agents dels Mossos d’Esquadra que van participar en la detenció han estat processats sota l’acusació de lesionar tres dels joves.

Aquest dimecres s’ha presentat la campanya Quatre Roses per donar suport als quatre joves a qui la Generalitat demana set anys de presó. A tots ells, se’ls acusa d’un presumpte delicte d’atemptat amb mitjà perillós i de causar danys i desordres públics durant la tercera nit de les protestes contra el desallotjament de Can Vies, el 28 de maig de 2014. Per a un d’ells, acusat de llançar una pedra que hauria ferit un agent, demanen dos mesos més de presó.

Al seu torn, la defensa, que destaca que els joves s’havien manifestat pacíficament i van ser detinguts quan tornaven cap a casa, va presentar una denúncia contra set agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha acordat la seva imputació per un presumpte delicte de lesions contra tres dels joves. [Llegir més ]

Barcelona: Artur Mas, víctima i botxí

El dit acusador del president de la Generalitat ha impulsat nombrosos procediments penals contra vaguistes i manifestants els últims anys. El cas més conegut el trobem en l’acció Aturem el Parlament, però la llista és llarga.

Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau afronten una petició de sis mesos a un any de presó i la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic arran de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014. L’ANC, Òmnium i l’Assemblea de Municipis per a la Independència han fet una crida a solidaritzar-se amb el president, però, dins els moviments socials, han sorgit veus que recorden el paper acusador del Molt Honorable en d’altres causes judicials.

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya, manifestava en un article d’opinió recent: “No em puc solidaritzar amb un cap d’un govern que s’ha personat sistemàticament com a acusació contra militants de moviments socials, sindicals i polítics de l’esquerra alternativa”. Si repassem les darreres pàgines de la història judicial catalana, veurem que l’envestida acusatòria no s’ha limitat a les activistes, sinó que ha arribat més lluny. És el cas dels membres d’una família d’origen guineà que viuen i treballen a Catalunya des de fa trenta anys. Verónica Loká, Eliseo Loyé i els seus tres fills residien al número 22 del carrer d’Andrade, al barri del Clot de Barcelona. El 25 de juliol de 2011, van viure un dels episodis més traumàtics de la seva vida. [Llegir més ]

Barcelona: L’Audiència de Barcelona recrimina l’actuació dels Mossos i absol tres encausades per l’efecte Can Vies

La secció setena considera “irraonable” el testimoni de cinc agents i desmunta la tesi que va portar a una pena de tres anys i mig de presó dictada pel jutjat penal 27.

El jutge Guillermo Benlloch i cinc agents de la Unitat Central d’Informació dels Mossos d’Esquadra han rebut un dur correctiu de l’Audiència de Barcelona. La sentència absolutòria de la secció setena, amb data de 20 de juliol, tomba la tesi relatada pels agents i avalada pel jutge d’instrucció. Els tres magistrats que la signen –Ana Ingelmo, Luis Fernando Martínez i Ana Rodríguez– conclouen que “cap dels agents va poder apreciar els trets fisonòmics rellevants i distintius, ningú va veure el rostre de les persones que es trobaven al terrat, i això es desprèn, no només de les mateixes declaracions dels agents, sinó també de les condicions d’observació abans analitzades”. [Llegir més ]

Barcelona: Impulsen una campanya per l’absolució de dos estudiants de la UPF detinguts durant l’efecte Can Vies

Han recollit el suport d’una quarantena d’entitats i personalitats de l’àmbit polític, educatiu i activista. La petició fiscal és de tres anys i mig de presó.

En Franz té 22 anys i és originari de Tiana, l’Adrià en té 25 i és veí de Reus. Tots dos afronten una petició fiscal de tres anys i mig de presó per haver participat en una manifestació contra el desallotjament de Can Vies. Els fets van passar la nit del 28 de maig de 2014, en el marc de la tercera jornada de protestes, pocs minuts abans que l’alcalde Xavier Trias anunciés l’aturada de l’enderroc de l’edifici. Circulaven pel carrer Sagunt, a l’alçada de Jocs Florals, quan de sobte, furgons de la Brigada Mòbil els van barrar el pas i els van detenir. Altres tres persones també van ser detingudes en el mateix punt. L’acusació penal és pels presumptes delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics i es fonamenta en el testimoni de tres policies que asseguren haver-los vist llançar pedres contra els vehicles policials. [Llegir més ]

Una desena d’assemblees antirepressives fan pinya i convoquen una marxa sota el lema ‘Lluitant respondrem’

La protesta es fa aquest dissabte 13 de juny i aplega els casos Pandora, Pinyata, Efecte Can Vies, vaga general 29-M, Aturem el Parlament, Tres de Lleida, Sergi i Quique, 5 anarquistes de Sabadell i Antifeixistes 12-O de 2013.

Des de fa tres anys, les operacions dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional espanyola contra els moviments socials s’han multiplicat. Les detencions posteriors a l’encerclament del Parlament de Catalunya van obrir una etapa de barra lliure repressiva que Felip Puig va definir amb aquella frase “d’anar una mica més enllà de la llei”. La pàgina web de delacions i les posteriors detencions de persones que havien participat en la vaga general del 29 de març de 2012 van consolidar un modus operandi policial que té en la Divisió Central d’Informació la seva punta de llança. Seguiments, escoltes telefòniques, monitoreig de les xarxes i portes esbotzades de matinada són pràctiques que s’han fet habituals. Des del Departament d’Interior català i des del Ministeri de l’Interior espanyol s’ha posat el punt de mira en el moviment anarquista, les operacions Pandora i Piñata en són els dos exemples més clars. A aquest balanç cal sumar-hi les detencions per les protestes antifeixistes del 12 d’Octubre i en el marc de la resistència al desallotjament frustrat de Can Vies. [Llegir més ]

Barcelona: Penes d’entre un any i un any i mig de presó per a tretze encausats pels fets de Can Vies

La sentència els condemna per atemptat i desordres però desestima les penes d’entre cinc i sis anys que demanava la fiscalia.

El Jutjat del Penal número 28 de Barcelona ha interposat penes de presó d’entre un any i un any mig a 13 persones que van ser jutjades fa una setmana per la seva pressumpta participació en les protestes com a conseqüència del tancament del Centre Social Ocupat de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona, el maig de l’any passat. La sentència condemna a tots tretze processats a un any d’empresonament per un delicte d’atemptat, i a set d’ells a una pena addicional de sis mesos per desordres públics. Desestima, però, la circumstància agreujant que solicitava la fiscal per demanar penes d’entre cinc i sis anys; durant la celebració de la vista oral, la fiscal va intentar argumentar que els tretze encausats conformaven un grup organitzat que van llançar llambordes, pedres i ampolles de vidre a la policia. [Llegir més ]

Barcelona: “Quan veus un policia amb la porra carregada dirigint-se cap a tu, el primer que et passa pel cap és fugir”

Les tretze joves jutjades ahir pels fets de Can Vies pertanyen, segons la fiscal, a un “grup organitzat” que va llançar pedres, llambordes i ampolles i va cremar contenidors.

El judici va començar a les 11 del matí –una hora i mitja més tard del previst perquè mancava un micròfon–, mentre un grup de 40 persones amb pancartes donava suport a les encausades a les portes de la Ciutat de la Justícia i una trentena de familiars esperava a la porta de la sala de vistes per intentar entrar. A les periodistes que hi havia a les portes de la sala, se’ls va oferir seguir el judici en directe a la sala de premsa per, d’aquesta manera, poder cedir més cadires a les familiars, que superaven àmpliament el nombre de persones autoritzades per la gerència de la Ciutat de la Justícia. [Llegir més ]

Barcelona: Can Vies, 18 anys amb la música com a eina de lluita

En el moment en què tenen lloc els judicis pels fets ocorreguts al voltant del desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies de Sants –l’anomenat #efecteCanVies– fem un repàs a la relació entre el centre social i el món de la música.

Can Vies no ha estat mai sola. Són desenes de grups i cantautors els que han passat per les parets de Jocs Florals 40-42 al llarg d’aquests gairebé 18 anys, ja sigui des de la seva okupació el 10 maig de 1997 com en les campanyes contra el desallotjament i enderrocament anunciats l’any 2006 per part de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona (FMB), amenaces que es materialitzarien parcialment el 26 de maig de l’any 2014. Però, des dels acords i les lletres de denúncia, la música i Can Vies han aconseguit enderrocar la derrota maig rere maig. [Llegir més ]

Barcelona: Jutgen cinc universitaris de Cerdanyola detinguts durant els fets de Can Vies

Joan, Berta, Elena, Bernat i Guillem s’enfronten a penes de cinc anys i deu mesos per aldarulls en el que titllen de “judici polític, en el que no importen fets ni proves”.

La repressió que van patir les manifestants contra l’enderrocament de Can Vies ens han deixat una gran diversitat d’històries que, més enllà d’aspectes político-jurídics, tenen al darrere una gran càrrega emocional i personal per als seus protagonistes que no solen aparèixer als mitjans. No hem d’oblidar que, darrere de cada detenció i de cada instrucció, de cada judici hi ha persones que han de passar un duríssim procés personal amb, en molts casos, terribles conseqüències a nivell psicològic. Aquesta, doncs, és la història de cinc monitors d’esplai de Cerdanyola les vides dels quals, d’un dia per l’altre, van donar un tomb de 360 graus. Cinc anys i deu mesos de presó per a cadascun d’ells és la pena que la fiscalia considera necessari demanar per la imputació dels delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. [Llegir més ]