Barcelona: Desallotjaments i resistències en ple estiu a la Vila de Gràcia

Projectes autogestionats i d’habitatge construïts en espais okupats com Ca La Trava, l’Armadillo o el Banc Expropiat es troben amenaçats de desallotjament en un barri tensat per la pressió turística i l’augment de preus en la compra i lloguer d’habitatge.

L’estiu s’instal·la a Barcelona i amb ell la riuada de visitants d’arreu. Consegüentment, es desplega el ventall d’efectes i alteracions conegudes i previstes en la dinàmica urbana, així com els sempre impactes ambivalents no calculats que copen algunes portades i generen la polèmica de l’estiu. Al barri de Gràcia, epicentre els darrers anys de moltes de les reivindicacions veïnals que exigeixen mesures per garantir el dret a la ciutat i l’habitatge, l’estiu arriba arrossegant l’amenaça de desallotjament sobre dos espais socials i d’habitatge. Ca la Trava i el Banc Expropiat, ambdós espais separats per escassos 500 metres, són projectes en lluita contra el model que progressivament s’imposa en una vila a on encara pugnen per coexistir veïnes i negocis tradicionals enfront de la transformació que imposen inversors immobiliaris, promotors i turistes. [Llegir més ]

Barcelona: Dissabte 12 de maig, Manifestació Barcelona no está en venda

Durant els últims 40 anys Barcelona s’ha anat construint amb errors i encerts presidits per dos factors fonamentals: d’una banda l’especulació immobiliària i, de l’altra, la lluita dels barris per una ciutat digna i cosmopolita, que atresora una llarga història per a la supervivència de la ciutat i la seva gent. El 2018, aquesta cobdícia no té fre i assistim a un agreujament progressiu de la situació. El model de gentrificació de la ciutat expulsa al veïnat dels barris, fomentant la sobre-explotació turística de Barcelona com succeeix a altres ciutats. Ens plantem i diem prou!

Davant d’aquesta situació, que porta al col·lapse de la ciutat, cal que les veïnes i veïns aixequem la nostra veu i ens seguim organitzant, unint les nostres forces per barrar el pas als “enemics de la ciutat”. El dissabte 12 de maig a les 18h als Jardinets de Gràcia, manifestació: Barcelona no está en venda.

Totes aquelles persones que patim les conseqüències de les polítiques neoliberals, dels fons d’inversió i dels grans tenidors que controlen la ciutat hem de sortir al carrer a deixar ben clar que els voltors no són benvinguts a Barcelona. Nosaltres hem decidit lluitar per quedar-nos als nostres barris, i no pararem de lluitar fins a aconseguir que la ciutat sigui per viure-hi dignament i no per especular amb els barris i les nostres vides. [Llegir més ]

València: Un nou cas d’especulació urbanística expulsa 22 famílies d’una finca del barri de Saïdia

El procés de gentrificació i turistificació arriba al districte amb un cas d’expulsió de veïnat després de la compra d’un edifici sencer per part del Grupo Vértice i Blue Santorini.

Les inquilines dels 28 habitatges d’un edifici del carrer Fray Pere Vives van rebre el passat mes de juliol una carta on se’ls explicava que no els renovarien els contractes de lloguer i que haurien de deixar les seues cases en el mes d’abril d’aquest any. Així ho anunciava l’avís de desallotjament d’un immoble on vivien 22 famílies, dotze de les quals ja han abandonat els pisos que habitaven, complint així els desitjos de les empreses. El grup immobiliari Grupo Vértice –en mans del conegut gestor immobiliari andalús Francisco Antonio Sesé Roca, exconseller del València CF– i l’empresa inversora Inversiones Blue Santorini SL han comprat la totalitat de l’edifici amb l’objectiu de rehabilitar-lo i oferir els pisos a un major preu. [Llegir més ]

Barcelona: Una empresa inversora francesa posa en perill el veïnat del carrer Còdols del Gòtic

El barri és un dels territoris barcelonins amb més turisme i on es concentren un gran nombre d’operacions especulatives. Després de l’actuació de Desokupa el 2016, Spirit BCN Codols va comprar el bloc del número 13 i vol convertir-lo en pisos de luxe.

El nom del carrer Còdols del barri Gòtic de Barcelona té el seu origen a l’època en què era una riera que baixava de Collserola cap al mar. Les pedres que s’hi dipositaven el van batejar. Es troba al cor del barri més turístic de la ciutat i on es concentren un gran nombre d’operacions especulatives. Precisament, per aquesta raó, a finals del 2016, l’empresa inversora francesa Spirit Reim va decidir comprar el bloc sencer del número 13 per 7,4 milions d’euros per convertir-lo en pisos de luxe per a estrangers. Ara, el veïnat corre el risc de ser expulsat. [Llegir més ]

Barcelona: Manifestació dissabte 9 de setembre. El Raval no està en venda

NO ENS DEIXAREM FER FORA DEL RAVAL!
La venda i facilitació del consum de drogues dures en pisos i locals amenaça amb arrasar el Raval. Cada dia ens enfrontem a la presència de xeringues, excrements, baralles amb armes a la vista, amenaces, portals rebentats i consumidors que dormen en matalassos a qualsevol lloc. La resposta de l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern central ha estat ineficaç fins al moment.
El malson va deixant petjades. Hi ha persones grans que no gosen sortir soles al carrer, ni rebre la visita de familiars. Petits comerciants que veuen caure la seva clientela en picat, es plantegen tancar. Hi ha nens que dibuixen persones clavant-se xeringues, altres que juguen a injectar-se amb un bolígraf. Persones atemorides pels traficants que s’han instal·lat a la seva finca, que volen canviar de barri i no s’atreveixen a participar en les protestes. Emparats per la impunitat, els traficants s’han fet amos de finques i carrers.
Des de fa alguna anys, bancs i especuladors mantenen moltes propietats buides al Raval. No son res més que un número en els seus balanços. Es desentenen de les seves obligacions comunitàries i no actuen davant l’ús delictiu de les seves propietats. Aquests espais son el refugi més llaminer per als traficants de drogues, que també han començat a usurpar llars de famílies impunement.
Paral·lelament, molts veïns es veuen expulsats dels seus pisos per l’especulació immobiliària, perquè pateixen alces desmesurades en el preu dels seus lloguers o perquè el mercat queda copat per usos turístics.
Moltes zones del barri s’han transformat en un gegantesc bar nocturn a l’aire lliure, on l’alcohol circula il·legalment juntament amb la droga, impedint el descans dels veïns. [Llegir més ]

A contrarellotge per rescatar Barcelona del turisme depredador

Screenshot_2017-01-24_12-25-48Divendres 27 de gener està previst que s’aprovi a l’Ajuntament el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per intentar regular un model de ciutat que està expulsant el veïnat de molts barris.

La ciutat de Barcelona ha esdevingut en els darrers temps un destí turístic de primer ordre a escala mundial i compta per milions les visitants que acull durant tots els mesos de l’any, fruit de la desestacionalització del sector. La seva posició privilegiada al mapa i els seus múltiples atractius i reclams han fet de trampolí per projectar internacionalment una ciutat que no ha tornat a passar desapercebuda des de la celebració dels Jocs Olímpics, enguany fa 25 anys.

Les darreres dècades, la ciutat no ha parat de créixer focalitzant gran part de la seva economia en el sector serveis, cada cop més orientat a satisfer les demandes de les viatgeres que no pas a cobrir les necessitats del veïnat. Segons dades d’un estudi elaborat pel mateix Ajuntament sobre el Producte Interior Brut (PIB) l’any 2015, el 90% de l’estructura productiva de la ciutat està dedicada a aquest sector, del qual el 42,3% del pes recau sobre el comerç, el transport, l’hostaleria i les activitats immobiliàries, totes directament relacionades al negoci turístic, que, segons les estimacions, aporta el 14% del PIB de la ciutat. [Llegir més ]