Serà difícil esborrar dels nostres cors el dolor i la ràbia que ha produït el tràgic desallotjament de Can Piella, però és moment de reflexionar i extreure’n conclusions de cara al futur, perquè la lluita és llarga i va molt més enllà d’una masia en particular.
D’entrada, hem pogut comprovar d’una forma crua i real com l’Estat i les elits econòmiques són dues cares d’una mateixa moneda, i en realitat treballen colze a colze per a perpetuar la seva raó de ser: desposseïr el poble del poder de construïr un futur basat en la solidaritat i l’autonomia.
I no és que Alcaraz sigui especialment malvat, no ens enganyem ni simplifiquem… Alcaraz, forma part d’un engranatge molt mes gran, del qual tots també en som part en major o menor mesura: es tracta d’un sistema d’organització social pervers des de la seva base, que contraposa l’interès particular d’unes elits que volen mantenir i augmentar els seus privilegis davant d’un poble cada cop més individualista i submís. Mentre la nostra societat es basi en la lluita competitiva entre les persones, mentre l’Estat segueixi exixtint i fent de “policia bo” per a evitar que el poble s’autoorganitzi, mentre el poble segueixi cedint davant la comoditat degradant que proporciona ser governat, Alcaraz i tot el que simbolitza seguirà impedint que les idees que mouen Can Piella es depleguin i donguin els seus fruits.
D’altra banda, hem pogut comprovar també com, malgrat que les elits tenen el monopoli de la violència i molt poder per a execir-lo, encara estan molt lluny de tenir la paella pel mànec. El desplegament policial va ser impressionantment costós (uns 100.000 euros en un moment de “polítiques d’austeritat”) : nombroses patrulles de la guardia urbana i mossos locals, unes 20 furgonetes de la BRIMO, alguns cossos especials, maquinària pesada… Davant d’això, una resistència feta practicament a cost zero però amb molta ilusió i col·laboració de centenars de persones, desplaçades al terreny per a defensar l’espai, va posar les coses molt dificils a les elits, i el desenllaç hauria pogut ser molt diferent si la sort hagués estat una mica més amable en petits fets determinants per la resistència… no ho sabrem mai, però el que si que sabem és que el matx contra les elits (econòmiques i estatals) va ser més ajustat del que va semblar.
En tot cas, el desallotjament pot ser pres com una petita derrota de la qual aprendre. Com sempre hem dit, el moviment de transformació social en el qual s’integra Can Piella va molt més enllà d’una masia o d’uns terrenys.
Can Piella Viu en els múltiples projecte autogestionaris que estan florint i que floriran arreu, i que ja avui constitueixen una xarxa molt forta basada en el suport mutu (i aprofitem per agraïr tot el suports rebuts en els darrers dies).
Can Piella Viu en les consciències que el projecte ha contribuït a despertar
Can Piella Viu en la necessitat de compartir- front a competir
Can Piella Viu en les ganes creixents, de cada cop més gent, de construïr una nova societat amb uns patrons radicalment oposats als actuals
Can Piella Viu en la gent, cada cop més, que se n’adona que és el moment de deixar de demanar als poderosos que renunciin als seus privilegis i construïr un contrapoder popular. És el moment de que mil Can Pielles es preparin per florir… potser la primavera vinent…
Can Piella Viu!
Can Piella
canpiella [at] gmail [dot] com
http://www.canpiella.cat/
Directori d’okupes en Catalunya: https://radar.squat.net/ca/groups/country/XC/squated/squat
Directori de grups (centros sociales, ateneos, okupas) en Catalunya: https://radar.squat.net/ca/groups/country/XC
Eventos en Catalunya: https://radar.squat.net/ca/events/country/XC
Xarxa Catalana de Graners https://graners.wordpress.com/2013/05/27/valoracions-post-desallotjament-de-can-piella/
