Dijous 23 de febrer s’obrirà a Aachen la vista oral contra les activistes detingudes a Barcelona i el grup de suport ha convocat una manifestació per exigir la seva llibertat aquest dissabte al migdia a la vila de Gràcia.
El passat 13 d’abril els Mossos d’Esquadra llançaven una operació policial contra el moviment llibertari a la ciutat de Barcelona. De nou, ho van fer de la mà de l’Audiència Nacional (AN) espanyola, amb la qual la policia catalana ja s’havia associat en almenys tres ocasions en un any i mig per actuar contra l’anarquisme: des de la irrupció a la centre social okupat Kasa de la Muntanya el 16 de desembre de 2014, passant per l’Operació Pinyata el 30 de març de 2015, fins a la segona part de l’Operació Pandora consumada l’octubre del 2015.
En aquella ocasió, un nombrós contingent de la Brigada Mòbil dels Mossos va aprofitar la cobertura judicial de l’alt tribunal per irrompre de matinada a l’històric Centre Social Okupat Blokes Fantasma del barri de la Salut, on els agents van esbotzar la porta, van causar desperfectes al mobiliari i van retenir al seu interior durant dotze hores la vintena de veïnes que hi viuen. Paral·lelament, la policia també va escorcollar dos domicilis particulars, un a la vila de Gràcia i l’altre al barri del Carmel, habitatge on va ser detinguda una dona de 35 anys.
L’operatiu estava coordinat pel magistrat Eloi Velasco des del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’AN i responia a una ordre de detenció europea derivada d’una comissió rogatòria tramitada des d’un jutjat alemany, arran de les investigacions de la Polizei Landeskriminalamt Nordrhein-Westfalen (policia criminal de l’Estat de Renània del Nord-Westfalia) per localitzar les presumptes autores de diversos atracaments a entitats bancàries consumats en territori alemany.
El segon processat va ser detingut també a la ciutat de Barcelona mesos més tard. El passat 21 de juny, els Mossos d’Esquadra esbotzaven la porta del seu domicili del barri de l’Eixample, on residia juntament amb la seva parella i diverses persones. En aquesta ocasió, la policia va prescindir de l’escenificació mediàtica i no va emetre cap nota de premsa ni va avisar els mitjans de comunicació. Tanmateix, les companyes de pis del detingut van denunciar haver estat despertats encanonats amb armes de foc i emmanillats durant hores, mentre els Mossos registraven l’immoble.
Després de sengles detencions, les dues activistes van passar pel mateix procediment. En primer lloc, van ser traslladades a Madrid, on l’AN va dictar el seu empresonament preventiu a Soto del Real. Posteriorment, d’acord amb una Ordre Europea de Detenció i Entrega emesa des de la Fiscalia d’Aachen, van ser extradides a Alemanya, que les manté empresonades sota l’acusació d’haver participat en el mateix atracament a una sucursal bancària del Pax Bank, el mes de novembre de l’any 2014.
Durant tots aquests mesos de captiveri, la dona detinguda al Carmel ha estat en règim d’aïllament a una cel·la individual, sortint una hora al pati i amb les comunicacions amb l’exterior fortament restringides. Ha esperat data de judici a la presó de JVA Köln, mentre que l’home arrestat a l’Eixample ho ha fet en condicions similars, però al centre penitenciari d’Aachen, tots dos ubicats a l’oest del país.
Judici precedit per una absolució
El grup de suport de les joves, articulat mitjançant la campanya Solidaritat Rebel, va tenir coneixement dels fets que se’ls atribueixen a les seves companyes mitjançant la premsa alemanya. Les dues activistes anarquistes estan acusades de l’assalt a una oficina bancària d’on s’haurien emportat una gran quantitat de diners sense causar ferits ni danys personals.
Al seu torn, la fiscalia d’Aachen sustenta la tesi que aquest atracament seria el darrer d’un seguit de tres accions a oficines bancàries ocorregudes en aquesta mateixa ciutat en un període de poc més d’un any. La primera es va produir l’any 2012 i la segona l’estiu del 2013 a una sucursal de l’Aachener Bank, acció que va comportar la detenció i posterior processament d’una activista anarquista d’Amsterdam, capital dels Països Baixos. La jove va ser jutjada abans de finals d’any i la sentència va ser absolutòria, perquè el tribunal no va considerar demostrada la seva participació en els fets que se l’imputaven.
Actualment es troba en llibertat, però ara la fiscalia ha presentat recurs contra la seva absolució. Tot i que ambdues causes són independents l’una de l’altra en l’àmbit processal, aquest precedent és rellevant de cara al nou judici, perquè la Landeskriminalamt manté la tesi que tots tres atracaments van ser comesos pel mateix grup de persones.
Les dues activistes que seran jutjades a partir de dilluns, encara no tenen petició fiscal de penes de presó perquè al sistema alemany aquestes no es formulen fins al final del judici. Tanmateix, els càrrecs als que s’enfronten són els de robatori amb força, detenció il·legal i tinença d’armes, que poden comportar condemnes elevades. Està previst que el judici duri unes vint-i-cinc sessions i acabi a finals del mes de maig, tot i que finalment dependrà de com es desenvolupi.
Rescatant Bertolt Brecht
“Què és robar un banc en comparació amb fundar-lo?”, aquesta cèlebre frase del dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht, sintetitza a la perfecció el missatge que ha volgut transmetre la campanya Solidaritat Rebel des de la seva creació després de la ràtzia policial del passat mes d’abril: per a elles, atracar una entitat bancària no és res més que “expropiar” el capital.
Manifestació de resposta a l’operació policial el passat 13 d’abril als carrers de la vila de Gràcia
Durant aquests mesos, han dut a terme manifestacions, concentracions i actes de suport a les represaliades per donar a conèixer el cas. La seva premissa queda ben clara al comunicat que han publicat per fer una crida a la solidaritat: “No caurem en els seus jocs d’innocent o culpable, no ens importa. No són víctimes, són lluitadores i ens reafirmem una vegada més, rebutjant aquestes categories i teixint lligams de solidaritat i rebel·lia”.
La campanya Solidaritat Rebel ha convocat una manifestació dissabte 21 de febrer a les dotze del migdia a la plaça del Diamant de la ciutat de Barcelona. Marxaran pels carrers de la vila de Gràcia rere el lema “Les volem lliures, les volem a prop”, però animen a tothom qui no pugui sumar-se a la cita a enviar fotografies amb mostres de suport, recollir fons monetaris, escriure a les preses i dur a terme accions per “visibilitzar la seva situació i assenyalar els actors que estan darrere d’aquest cop repressiu: les policies europees amb els seus dispositius de control social, l’església catòlica i el capital financer”.
La institució eclesiàstica està relacionada amb aquest cas perquè la sucursal bancària on es va perpetrar l’acció pertany al Pax Bank, un banc catòlic vinculat al Vaticà que participa en el mercat armamentístic. Per aquest motiu, la campanya de suport considera que “mentre prediquen humilitat, ètica i moral, s’omplen les butxaques venent armes de guerres per les quals després demanen pregàries”. L’entitat forma part d’una acusació que a partir de dilluns haurà de demostrar l’autoria dels fets si vol recuperar els diners perduts.
David Bou, La Directa https://directa.cat/arrenca-judici-contra-dues-anarquistes-acusades-dassaltar-un-banc-alemanya
