Els darrers dies, s’han desallotjat fins a quatre immobles. En dos dels casos, les okupants van ser aïllades en una habitació i incomunicades durant una hora mentre agents de paisà dels Mossos registraven la finca a la recerca d’informació.
La intensitat política del moment actual no ha servit per a minimitzar l’activitat judicial i policial pel que fa als desallotjaments d’edificis okupats. En tan sols dotze dies –entre el 20 d’octubre i el 2 de novembre–, coincidint amb un tens context polític entre les declaracions d’independència i l’entrada en vigor del 155, quatre projectes socials i/o d’habitatge han estat desallotjats pels Mossos d’Esquadra. Una finca al barri de La Taxonera, el CSOA Kasanostra a Vallcarca, el projecte d’habitatge migrant La Tomaquera, al Carmel, o Can Puntales, al Passatge Alió (districte de Gràcia), han estat casos que, fins ara, deixen a una cinquantena de persones afectades i sense alternativa habitacional. Algunes d’aquestes persones també han denunciat la irregularitat d’alguns dels operatius policials i dels procediments judicials efectuats aquests dies.
Primer desallotjament, a la Taxonera
Després de passar per les mans de diferents constructores i entitats bancàries com Caixa Penedès o Banc Sabadell, la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) es va fer amb un bloc de pisos inacabat que havia restat abandonat durant més de cinc anys. Les okupants van finalitzar l’obra i van residir-hi durant un any i mig, mentre que s’obria un procediment civil impulsat pel Jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, acusant les “desconegudes ocupants” d’un delicte d’usurpació. El jutjat dictava, per tant, una ordre de desallotjament cautelar per a la posterior identificació dels residents.
“En aquest temps, no hem tingut accés a la interlocutòria judicial en cap moment. Ningú ens ha identificat ni notificat res. La següent notificació, mesos més tard, ja va ser un grup de mossos radiant la porta de casa a les sis del matí i apuntant-nos amb el subfusell i la llanterna”, denuncia un dels okupants de l’immoble, que va ser desallotjat el passat divendres 20 d’octubre.
Sobre l’operatiu policial, el mateix testimoni relata que “no vam rebre ni veure cap notificació de la comitiva judicial, no ens van mostrar l’ordre de desallotjament i inclús es va desallotjar un dels pisos del bloc tot i que era d’una propietat diferent i no hi havia cap ordre de llançament sobre ell”.
Les 12 persones que hi residien denuncien que van ser “sotmeses a una ordre de registre general, de la que es deriva el tracte rebut”. L’operatiu policial les va aïllar en una sala durant més d’una hora, incomunicades i assegudes a terra sense dret a fer una trucada o fumar. “Mentrestant, agents de Mossos de paisà rastrejaven tota la casa a la cerca de documents” denuncia el mateix jove.
25-O, CSOA Kasanostra
El 25 d’octubre al matí, es produia un nou desallotjament al barri de Vallcarca de Barcelona. En aquest cas fou el CSOA Kasanostra, okupat feia més de tres anys per esdevenir un punt de trobada que oferia dinars, biblioteca, cinefòrums i tallers. En el seu periple especulatiu, la finca havia quedat afectada per un llançament hipotecari contra la promotora Replanteig d’Obra SLU, iniciat pel fons d’inversió AREO SARL de Luxemburg, nou propietari de l’immoble, que havia comprat el deute d’aquesta promotora a Bankia, el 7 d’octubre del 2014.
“Segons el jutjat de primera instància 55 de Barcelona, ens va arribar una notificació perquè el desallotjament es fes efectiu el dia 28 de juny de 2017. Des de llavors ens vam veure sense possibilitat de tenir informació del cas i a l’espera de rebre notificacions, que mai van arribar, fins al desallotjament”. Així, segons relaten des del projecte, “poc abans de les 7 del matí, set furgonetes dels Mossos d’Esquadra (entre elles la Brigada Mòbil i la d’Informació) van entrar per la força sense mostrar l’ordre de desallotjament pertinent”.
Com al cas de la Taxonera, les sis ocupants van ser aïllades en una habitació mentre agents de paisà registraven la casa a la recerca d’informació. A més d’aquestes pràctiques, les residents han denunciat “l’embat especulatiu que pateix una zona que representa un Carmel per al turisme, just a sota del Park Güell”.
La Tomaquera, habitatge migrant autoorganitzat
El mateix matí que el CSOA Kasanostra, quatre dotacions dels Mossos d’Esquadra trencaven la porta i desallotjaven La Tomaquera, una finca situada al carrer Albert Llanas del barri del Carmel. Es tractava d’una finca propietat també de la SAREB a on 15 persones migrants i refugiades s’havien autoorganitzat des de feia més d’un any amb la intenció de desenvolupar una escola anticolonial i antiracista. “Que sapiguem, a Barcelona no hi ha cap més projecte com aquest a on, les mateixes afectades, migrants i refugiades, s’autoorganitzen pel dret a l’habitatge i per fer front a les dificultats del sistema d’acollida” apunta el Mohammad, un dels okupants.
“Tot i la dificultat que hi ha en gestionar aquesta situació, no tenim cap més sortida; tampoc cap alternativa municipal. Per això seguirem endavant. Creiem que es tracta d’un projecte fonamental, tant per a teixir amb els moviments socials com perquè ningú parli en el nostre nom”, conclou Mohammad.
Can Puntales, a l’inici de novembre
El darrer d’aquests desallotjaments es va produir el dia 2 de novembre, quan els Mossos d’Esquadra buidaven un bloc de pisos ubicat al carrer Indústria amb el passatge d’Alió, al disctricte de Gràcia. En el moment de l’operatiu hi havia 18 persones a l’edifici, inclosa una menor d’edat.
Segons les residents, poc després de l’okupació, el mes de juny passat, el jutjat d’instrucció número 14 de Barcelona obria un procès penal i notificava a les okupants de l’immoble que l’havien d’abandonar en cinc dies. “No va haver-hi cap més avís, fins a la matinada del dia 2 de novembre, en què els Mossos van desallotjar l’edifici”, denuncien. “La jutge considera que el requeriment que es va fer és suficient per desallotjar-nos en qualsevol moment sense tornar-ho a notificar”, critica el comunicat fet públic per les afectades.
Durant el dispositiu, els Mossos van carregar contra les nombroses concentrades que donaven suport des de l’exterior de l’edifici i a qui les afectades han volgut agrair el seu acompanyament.
Líders en llançaments i execucions hipotecàries
El passat 25 d’octubre, el Tribunal Constitucional (TC) suspenia cautelarment la llei del Parlament de Catalunya de protecció del dret a l’habitatge per a les persones en risc d’exclusió residencial (o llei contra els desnonaments). Ho feia després que el govern de Mariano Rajoy la recorrés al TC en considerar que aquesta vulnerava les competències de l’Estat. Així, les lleis queden sense cap efecte fins que no hi hagi una sentència ferma.
En paral·lel, segons l’informe fet públic pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el mes d’octubre, en el segon trimestre de l’any (abril-juny) el nombre de llançaments practicats a tot l’Estat espanyol va ser de 16.859. Gairebé el 58% provenien de procediments derivats de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). L’altre part d’execucions hipotecàries (36%) i altres causes. Catalunya va ser de nou la comunitat a on es van practicar més llançaments: 3.625, el 21,5% del total nacional, el que la situa, juntament amb el País Valencià, Madrid i Andalusia, al capdavant de la llista de les comunitats que efectuen més execucions hipotecàries i llançaments dels darrers anys.
Guille Larios, La Directa https://directa.cat/onada-de-desallotjaments-barcelona-entre-dui-155
