Manresa: 15 anys de l’okupació del CSO Na Bastardes

Reproduïm a continuació un text realitzat per un dels membres del CSO Na Bastardes pel llibre «Des de la Reserva: 35 de la construcció d’alternatives a Manresa», que a causa de l’òbvia manca d’espai només va poder ser introduït parcialment.

La nostra participació en la Festa Major Alternativa vingué de la mà de les companyes de l’Ateneu Popular la Seca: els problemes econòmics havien fet que haguessin de tancar la barraca i ens demanaren si volíem muntar-ne una a mitges per a la Festa Major d’aquell 2002, que si no em falla la memòria, devia ser la què es realitzà al pati de l’Escola d’Art del carrer Infants.

D’aquella festa tinc el record de l’entretinguda cercavila contra l’especulació urbanística organitzada sota el paraigua de “Manresa Anticapitalista” que empaperà i pintà bona part del centre de Manresa per denunciar a l’avançada la bombolla immobiliària que ha estat una de les causes de la crisi actual. Ens havíem fet la feinada de mesurar els aparadors de bancs, caixes i immobiliàries per ajustar les pancartes a la mida correcte en un acte prou ben organitzat. En l’àmbit musical m’apassionà el hip-hop de la Vaca Güano. I com oblidar que aquell any començaren les mítiques batalles del diumenge de festa major, cenyida en un primer moment a la nostra barraca i la de l’Assemblea de Joves: fins i tot torradores veiguerem volar aquell dia! [Llegir més ]

Manresa: 30 anys de centres socials, 30 anys d’autogestió i combativitat

Diferents generacions dels que de ben segur representen el moviments socials i polítics més dinàmics i combatius dels últims 30 anys a Manresa, es van trobar en una xerrada organitzada en motiu de setè aniversari de l’Ateneu Popular La Sèquia. Són set centres socials que han marcat la història de les lluites d’una ciutat que en molts moments s’ha situat com a punt neuràlgic del conflicte social. A través dels centres socials s’han vertebrat algunes lluites tan importants com les de la insubmissió al servei militar, la lluita antirepressiva contra les detencions d’activistes de Terra Lliure o activistes anarquistes, la difusió de l’okupació o la lluita feminista.

En la xerrada el casal Alimara, l’Ateneu la Seca, la Fona, Na Bastardes, la Fadulla, La Tremenda i la Ruda van explicar les seves experiències, quins aprenentatges i quins errors s’emporten d’aquells anys, en quin context van néixer els respectius centres, en quin corrent ideològic s’enmarcava el casal així com també el motiu pel qual el projecte es va acabar. [Llegir més ]

Manresa: L’Ajuntament cedeix l’Ateneu Anarquista la Ruda a les actuals okupants

Victòria! L’Ajuntament de Manresa ha decidit cedir l’Ateneu Anarquista la Ruda de Manresa a les actuals okupants de l’immoble. Des del Setembre del 2014, aquest espai alliberat ha dut a terme un munt d’activitats que han dinamitzat la vida al barri del Vic-Remei. Xerrades, debats, tallers, dinars, seminaris, akelarres…han estat recurrents.

L’antiga propietat, una promotora que entrà en fallida al voltant del 2008, fóu embargada per l’actual Ajuntament amb qui contreia un deute important. Ara, el consistori manresà ha decidit continuar amb el seu projecte de potenciar activitats en espais buits del barri. Els antecedents més clars, fóren l’actual plaça del carrer Sant Salvador on antigament hi havia hagut el CSO La Tremenda que ha cedit a entitats del barri per a què hi puguin dur a terme els seus projectes.

Cel·lebrem aquesta nova victòria del moviment per l’okupació, que després d’una àmplia campanya de recollida de firmes, ha servit per aconseguir la tan desitjada cessió. Com a única clàusula establerta, sembla ser que la Ruda haurà de deixar un espai pel grup de dansa “Un pas al costat”.

Estigueu atentes a la convocatòria de cel·lebració! Salut, okupació (i cessió!) [Llegir més ]

Manresa: Alliberat un nou espai

Avui 27 de setembre s’ha fet pública l’okupació del Carrer Verge de l’Alba de Manresa, realitzada el passat 22 de setembre, per a encabir-hi i realitzar-hi un seguit d’inquietuds i de projectes al marge de les institucions, és a dir, a través de l’autogestió. Un conjunt de persones hem pres la decisió de recuperar aquest espai mort de la ciutat. Sí, és un edifici buit més del nostre entorn, fruit de l’ambició i l’avarícia de l’especulació immobiliària, però també s’ha convertit en un tros de ciutat sense vida, on no hi creix cap planta, que no satisfà cap necessitat humana ni animal, que és doncs un no res.
L’okupació a Manresa no és una lluita nova, porta 12 anys en diversos escenaris, contra l’Estat, garant del patriarcat i el capitalisme, i contra un dels seus pilars fonamentals: la propietat privada. La propietat, causant de la desigualtat entre les persones i la màxima del capital que ho converteix tot en mercaderia per poder ser comprat o venut, l’habitatge, una necessitat bàsica convertida en una soga asfixiant, o la ciutat, espai de convivència ordenat pel treball i el consum.
Sobren els motius per lluitar en contra d’aquest món en què vivim però també sobren els motius per crear espais per construir la resposta i l’alternativa. No demanem res, simplement anunciem el nostre compromís en intentar canviar el que ens envolta a través de les nostres percepcions, equivocant-nos i rectificant per on ens portin les passes. [Llegir més ]

Manresa: Okupació i resistència (2002-2015)

L’onada okupa manresana: una cronologia d’espais alliberats
El dissabte 18 de maig del 2002, una cercavila amb més de 40 assistents sortí de la Plaça Gispert fins al carrer de Na Bastardas amb l’objectiu de convertir un immoble abandonat en el primer centre social okupat de la ciutat de Manresa, d’aquesta iniciativa de caràcter festiu, peró alhora reivindicatiu, naixia el Centre Social Okupat Na-Bastardes. Malgrat la rapidesa de l’acció, es van necessitar dos mesos per preparar-ho. Els participants formaven part de diferents associacions i col·lectius que promovien les experiències organitzatives i autogestionàries, com el Txani-Assemblea Llibertària, el Casal Independentista de la Fona, l’Ateneu Popular la Seca o la Coordinadora d’Estudiants del Bages. D’altres participants de l’acció mai havien format part de cap col·lectiu.
Un any més tard, el 2003, un grup de dones de la comarca del Bages, van començar a trobar-se per compartir la necessitat de parlar, experimentar i debatre sobre com afectava les dones el fet de viure sota les regles d’una societat patriarcal, eren la “columna clitoriana”. El seu local o punt de trobada era La Tremenda, situat al carrer Sant Salvador, xamfrà amb el carrer de l’Hospital, un edifici abandonat propietat de l’empresa Fecsa-Endesa.

[Llegir més ]