Manresa: 15 anys de l’okupació del CSO Na Bastardes

Reproduïm a continuació un text realitzat per un dels membres del CSO Na Bastardes pel llibre «Des de la Reserva: 35 de la construcció d’alternatives a Manresa», que a causa de l’òbvia manca d’espai només va poder ser introduït parcialment.

La nostra participació en la Festa Major Alternativa vingué de la mà de les companyes de l’Ateneu Popular la Seca: els problemes econòmics havien fet que haguessin de tancar la barraca i ens demanaren si volíem muntar-ne una a mitges per a la Festa Major d’aquell 2002, que si no em falla la memòria, devia ser la què es realitzà al pati de l’Escola d’Art del carrer Infants.

D’aquella festa tinc el record de l’entretinguda cercavila contra l’especulació urbanística organitzada sota el paraigua de “Manresa Anticapitalista” que empaperà i pintà bona part del centre de Manresa per denunciar a l’avançada la bombolla immobiliària que ha estat una de les causes de la crisi actual. Ens havíem fet la feinada de mesurar els aparadors de bancs, caixes i immobiliàries per ajustar les pancartes a la mida correcte en un acte prou ben organitzat. En l’àmbit musical m’apassionà el hip-hop de la Vaca Güano. I com oblidar que aquell any començaren les mítiques batalles del diumenge de festa major, cenyida en un primer moment a la nostra barraca i la de l’Assemblea de Joves: fins i tot torradores veiguerem volar aquell dia! [Llegir més ]

Manresa: Temps de carrer. Na Bastardes, la ràbia i la creació

«Els anys que vam passar a Na Bastardes vam aprendre a lluitar, a criticar i a intentar construir alternatives», explica Arnau Carné a l’Apunt, i afegeix: «el fet d’aixecar o de construir un espai col·lectiu també donava peu a què es teixissin un tipus de relacions diferents». Ell és un dels militants que van fer realitat l’any 2003 el Centre Social Okupat Na Bastardes, que s’emmarca en els començaments del moviment okupa a Manresa. Actualment, la ciutat acull un important i creixent nombre de blocs i espais alliberats.

«Na Bastardes», considera A.B. (nom fictici), que també va formar part d’aquesta experiència, «va ser el primer centre social okupat a Manresa amb l’objectiu de tenir un espai i voler-lo obrir a la gent que lluita. Hi havia hagut altres okupacions abans, però potser no s’havien polititzat de la forma que ho va fer Na-Bastardes». La idea d’okupar sorgeix, explica, de «la necessitat de tenir un espai on trobar-nos per realitzar lluites polítiques». Aquesta té lloc en un context d’auge de l’okupació, especialment a Barcelona i Terrassa. Carné parla de cert estancament en els espais socials que funcionaven a Manresa i de l’oportunitat que representava un projecte que plantejava unir forces entre diversa gent per crear un projecte nou en un lloc nou, amb gent coneguda i altra de nova. [Llegir més ]

Manresa: 30 anys de centres socials, 30 anys d’autogestió i combativitat

Diferents generacions dels que de ben segur representen el moviments socials i polítics més dinàmics i combatius dels últims 30 anys a Manresa, es van trobar en una xerrada organitzada en motiu de setè aniversari de l’Ateneu Popular La Sèquia. Són set centres socials que han marcat la història de les lluites d’una ciutat que en molts moments s’ha situat com a punt neuràlgic del conflicte social. A través dels centres socials s’han vertebrat algunes lluites tan importants com les de la insubmissió al servei militar, la lluita antirepressiva contra les detencions d’activistes de Terra Lliure o activistes anarquistes, la difusió de l’okupació o la lluita feminista.

En la xerrada el casal Alimara, l’Ateneu la Seca, la Fona, Na Bastardes, la Fadulla, La Tremenda i la Ruda van explicar les seves experiències, quins aprenentatges i quins errors s’emporten d’aquells anys, en quin context van néixer els respectius centres, en quin corrent ideològic s’enmarcava el casal així com també el motiu pel qual el projecte es va acabar. [Llegir més ]

Manresa: Okupació i resistència (2002-2015)

L’onada okupa manresana: una cronologia d’espais alliberats
El dissabte 18 de maig del 2002, una cercavila amb més de 40 assistents sortí de la Plaça Gispert fins al carrer de Na Bastardas amb l’objectiu de convertir un immoble abandonat en el primer centre social okupat de la ciutat de Manresa, d’aquesta iniciativa de caràcter festiu, peró alhora reivindicatiu, naixia el Centre Social Okupat Na-Bastardes. Malgrat la rapidesa de l’acció, es van necessitar dos mesos per preparar-ho. Els participants formaven part de diferents associacions i col·lectius que promovien les experiències organitzatives i autogestionàries, com el Txani-Assemblea Llibertària, el Casal Independentista de la Fona, l’Ateneu Popular la Seca o la Coordinadora d’Estudiants del Bages. D’altres participants de l’acció mai havien format part de cap col·lectiu.
Un any més tard, el 2003, un grup de dones de la comarca del Bages, van començar a trobar-se per compartir la necessitat de parlar, experimentar i debatre sobre com afectava les dones el fet de viure sota les regles d’una societat patriarcal, eren la “columna clitoriana”. El seu local o punt de trobada era La Tremenda, situat al carrer Sant Salvador, xamfrà amb el carrer de l’Hospital, un edifici abandonat propietat de l’empresa Fecsa-Endesa.

[Llegir més ]