Barcelona: 5 anys de l’homicidi de Juan Andrés. Àgora es queda al barri. Manifestació contra el desallotjament de l’Àgora

L’Agora Juan Andrés Benítez i les lluites al Raval com a exemple. Com millor funciona el capitalisme pitjor funciona la vida, com intentar donar-li la volta.

Hi ha un malestar creixent en la vida diària, un malestar profund, vell i alhora nou que fa que la vida sigui pitjor, gairebé invivible moltes vegades, una malestar que es manifesta en resistències també velles i alhora noves i que busca desesperadament la manera de fer-li front i que desperta també les solucions simples, dures i autoritàries a què agafar-se.

El dia 5 d’octubre faran 5 anys de la mort brutal a mans dels Mossos d’Esquadra de Juan Andrés Benítez veí del Raval, una mort gratuïta, terrible i innecessària i una resposta impressionant d’una gran part del barri i de la ciutat que va cridar : Prou ​​brutalitat, prou Impunitat, Justícia Juan Andrés exigint una justícia que com tantes vegades no es va donar. Un any després el mateix moviment ocupa l’espai a la seva memòria, un espai buit, abandonat, mort per experimentar omplir-lo de vida i de lluita i durant quatre anys crear un jardí, una àgora, lliure, recuperar un espai de l’especulació de les escombraries , de la mort i de les rates per convertir-lo en un exemple per al barri, per a la ciutat, per les seves lluites, per menjar, de cultura alternativa. [Llegir més ]

Tarragona: Un desallotjament una altra ocupació

Avui a les 6 i poc de la matinada un desplegament apocaliptic dels mossos d’esquadra han desallotjat el CRAE okupat. Al menys 9 furgones antidisturbis, 4 cotxes patrulla, policíes secretes, una ambulància i seguretat privada de l’empresa Sabico (fragadis-spar).
Han entrat sense previ avís i sense que cap de nosaltres hagués rebut cap ordre judicial. A cops de mall, i enfocant les cares amb llanternes han despertat a les que estaven a dins.
Després de retindre’ns una estona dins una sala i demanar identificació, ens han fet passar una a una a les habitacions, on ens han escorcollat i hem pogut agafar algunes de les nostres coses.
Mentre esperavem per sortir sentiem com seguien rebentant totes les portes del CRAE. Poc a poc i per parelles hem pogut anar sortint.
Sols han deixat que agafessim una petita part del material que teniem a dins per fer les activitats planejades per la propera setmana.
Han tallat els carrers i estan tapiant portes i finestres.

Un desallotjament, una altra okupació!
https://craetarragona.wordpress.com/2018/08/24/un-desallotjament-una-altra-ocupacio/

CRAE Alliberat
https://craetarragona.wordpress.com/
https://squ.at/r/6523

Barcelona: Organitza la teva Ràbia – Ca La Trava – Campanya Festes

LA FESTA, DESGRÀCIA

Un altre any el barri s’ha omplert de gom a gom i hem sortit a tots els diaris i televisions. Som el barri més cool de Barcelona, qui no voldria viure aquí? Si tens diners, estàs de sort! Pugen els lloguers, expulsen les veïnes, tiren a terra els edificis i construeixen pisos de luxe i apartaments turístics i fan lloc per tu.

Benvingudes a la gentrificació, benvingudes al capitalisme, l’únic que importa són els beneficis. Els sous estan pels terres i els lloguers estan pels núvols, estem vivint un atac brutal contra la classe treballadora i encara volen que estiguem contentes i felices. Ens venen que hem de ser educades, tenir una actitud positiva i no molestar. Però nosaltres estem fartes.

A Ca La Trava reivindiquem la Ràbia. No ens avergonyim d’aquest sentiment! Ràbia perquè ens passem el dia treballant i cobrem un sou de misèria que ni ens arriba per pagar el lloguer. Ràbia perquè destrueixen el nostre barri i ens fan fora de casa. Ens hem cansat de posar bona cara, de les protestes que no molesten, de la normalitat imposada que ens ofega. Volem resistir, fer la vida impossible als especuladors, lluitar cada pujada de lloguer, cada pis, cada bloc i cada centímetre quadrat d’aquesta ciutat. [Llegir més ]

Tarragona: Una casa d’acollida per a menors tutelats és el nou centre social okupat

La Casa Sant Josep és un edifici històric que data de 1912 i que la Xarxa Sanitària Santa Tecla va vendre en una subhasta ara fa un any. Ara s’ha convertit en el Centre Radical Autogestionat Enorme (CRAE), un projecte “anticapitalista, antifeixista, feminista, autogestionat”.

Tarragona torna a tenir un centre social okupat. El Centre Radical Autogestionat Enorme (CRAE) ocupa l’antic CRAE Sant Josep, a la Casa Sant Josep, al carrer del Pintor Ignasi Mallol i ben a la vora del Camp de Mart i de l’escola Sant Pau. L’espai, que disposa d’edificis però també de parc, piscina, pista esportiva i jardins, té el seu origen en l’any 1912, quan un capellà de la presó de Tarragona va crear el primer reformatori de la ciutat i el segon de Catalunya.

La Casa Sant Josep, propietat de la Fundació Sant Josep, va passar a mans de la Xarxa Sanitària Santa Tecla i, aquesta, va acordar el trasllat dels serveis del Centre Residencial d’Acció Educativa (en les seves sigles institucionals, CRAE) a un nou edifici tot just inaugurat l’any 2017 al carrer d’Estanislau Figueras. L’espai, ja buit, es va posar a la venda mitjançant subhasta i tot i que al principi es pensava que seria destinat a habitatges, segons les okupes, ha estat adquirit finalment per Fragadis S.L., que gestiona els supermercats Spar. [Llegir més ]

Tarragona: Hem alliberat el CRAE

Amics, amigues, veïnes, companys, ahir va ser un dia llarg, però ho hem aconseguit Va ser un dia intens ple d’esforços i amb molta feina. Podem dir que ho hem aconseguit, hem alliberat el CRAE de l’antiga casa Sant Josep i l’hem obert a les veïnes i als moviments socials de Tarragona.
Construir sinergies amb el barri i amb la ciutat, cooperar, intercanviar i interferir en allò que considerem en col·lectiu és la veritable feina que comença a partir de demà.
Tot i haver assolit l’èxit de la jornada hem de lamentar que ahir els mossos d’esquadra van estar identificant tant a persones que venien a conèixer l’espai, com d’altres que simplement passejaven. Entenem aquesta actuació com una manera de difondre la por i impedir l’apropament.
Volem oferir la nostra solidaritat a totes les persones que van ser identificades ja sigui les que volien acostar-se a conèixer el projecte, les veïnes del barri que simplement feien un cop d’ull curiòs, o les persones que simplement passàven per allà.
Nosaltres, totes, seguim endavant i per això hem organitzat un seguit d’activitats diverses al llarg del cap de setmana, per grans i petits. Fem una crida a tothom que vulgui conèixer el projecte, participar i aportar el que consideri per tal d’iniciar aquest camí de manera oberta, participativa, i autogestionada.

Continuem i us seguim informant. [Llegir més ]

Tarragona: CRAE i resisteix

El 18 de Juliol les tropes franquistes van sublevar-se començant una etapa de 40 anys de foscor i mort. El 19 de Juliol nosaltres el Centre Radical Autogestionat Enorme per transformar-ho en la llar de la reivindicació, de la cultura, les inquietuds, les cures i l’alegria que portem a dintre i volem compartir. Neix el Centre Radical Autogestionat Enorme, el CRAE. Neix en la Tarragona somorta, la Tarragona traïda, la Tarragona feudal, mafiosa, catòlica, governada per aquesta colleta de sàtrapes on tindrem armes de l’OTAN i lladregots d’escales llargues. La Tarragona corrupta del formigó, el parc temàtic de la petropol·lució i de les Grans Runes.

Aquí, d’entre aquestes mateixes Grans Runes ─en concret, les de l’antiga Casa Sant Josep ─ sorgeix el CRAE. ¿I per què aquí i no a un altre lloc? Doncs perquè és enorme, té camp de futbol i hi fotrem uns concerts brutals. Però sobretot sobretot, per tocar la figa a aquesta quadrilla de mafiosos especuladors que controlen la ciutat. Aquests homes invisibles ─cada cop menys invisibles─ que, amb l’ajuda dels seus sequaços a l’ajuntament, deixen caure les cases de la Part Alta i la Part Baixa per fer-hi després hotels de cinc estrelles; això mentre centenars i milers de persones tenen serioses dificultats per trobar un sostre sota el qual arraulir-se. [Llegir més ]

Barcelona: Desallotjaments i resistències en ple estiu a la Vila de Gràcia

Projectes autogestionats i d’habitatge construïts en espais okupats com Ca La Trava, l’Armadillo o el Banc Expropiat es troben amenaçats de desallotjament en un barri tensat per la pressió turística i l’augment de preus en la compra i lloguer d’habitatge.

L’estiu s’instal·la a Barcelona i amb ell la riuada de visitants d’arreu. Consegüentment, es desplega el ventall d’efectes i alteracions conegudes i previstes en la dinàmica urbana, així com els sempre impactes ambivalents no calculats que copen algunes portades i generen la polèmica de l’estiu. Al barri de Gràcia, epicentre els darrers anys de moltes de les reivindicacions veïnals que exigeixen mesures per garantir el dret a la ciutat i l’habitatge, l’estiu arriba arrossegant l’amenaça de desallotjament sobre dos espais socials i d’habitatge. Ca la Trava i el Banc Expropiat, ambdós espais separats per escassos 500 metres, són projectes en lluita contra el model que progressivament s’imposa en una vila a on encara pugnen per coexistir veïnes i negocis tradicionals enfront de la transformació que imposen inversors immobiliaris, promotors i turistes. [Llegir més ]

VII Trobada d’Infraestructures Llibertàries, 19, 20 i 21 d’octubre a Kan Pasqual

Companyes, ens fa molta il·lusió convidar-vos a la 7 a Trobada d’Infraestructures Llibertàries, que es durà a terme els propers 19, 20 i 21 d’octubre a Kan Pasqual.

Per infraestructures llibertàries entenem projectes constructius o creatius que ampliïn les nostres capacitats de lluitar contra les estructures de dominació i opressió com són el patriarcat, el capitalisme i l’Estat, i que generin noves possibilitats de posar en pràctica el suport mutu i les relacions comunals.
La trobada no és un espai de consens ni de centralització i mai ha tingut una sola línia ideològica. Des del principi, la intenció ha sigut crear un espai lliure de partits polítics o organitzacions paraestatals.

Confiem en que cada col·lectiu o individu pugui decidir si té sentit participar en aquesta iniciativa. Fins al moment han estat presents projectes en els àmbits de l’educació lliure, la criança, la impressió i l’edició de propaganda i llibres, l’autogestió de la salut, el bricolatge, les ràdios lliures i altres mitjans de contrainformació, l’alimentació, l’habitatge, la informàtica, la recuperació de la tecnologia, la recuperació de coneixements artesanals o la recuperació de la terra. Hem debatut temes des de com establir una economia de regal o com defensar l’autonomia dels nostres projectes davant els múltiples tipus de subvencions, fins a com fer front a la repressió, tant quan afecta els nostres projectes com quan el cop cau sobre un altre entorn de lluita. [Llegir més ]

Barcelona: Sobre els compromisos comunitaris, obrint debats sobre formes de fer

Són tantes les urgències ales que cal respondre i no tants els mitjans ni les persones, que és difícil parar-se a pensar encara que hi hagi moments en què es veu la necessitat de dir alguna cosa, d’explicar i intentar entendre les coses ja que tenen conseqüències i sembla que no és important i si que ho és.

Des de sempre a Barcelona ia molts llocs sorgeixen diferents formes de fer davant de problemes i conflictes socials. Simplificant perquè s’entengui millor, a una forma de respondre clàssica, se l’anomena la Plataforma, en llenguatge comú la sopa de lletres. Un munt d’organitzacions estampen la signatura, cadascú amb les seves raons per fer-se notar o demostrar força. De vegades serveix però normalment són més les firmes que les voluntats, accions i persones que se sumen. Formen part més de la vella política en el sentit de fer-se veure que no en ajuntar forces i assumir els problemes d’arrel, per aconseguir aquestes signatures de gent tan diferents s’han de pactar mínims més per raons tàctiques o d’estratègia, sobretot si estan presents institucions o grans organitzacions amb el que no sol servir per a molt.

D’altra banda hi ha les campanyes i les accions sobre la base, en què les organitzacions tenen menys pes i guanya més la lluita diària comú, s’obre l’espai a les persones i als grups petits i l’important es va construint sobre l’experiència. Té els seus problemes però sempre obre més possibilitats. No menysprea a les organitzacions com de vegades es pensa, sinó que cedeixen protagonisme al moviment i són més difícils de rendibilitzar, normalment les institucions, i organitzacions d’ordre els incomoda aquest tipus d’actuacions. [Llegir més ]

Barcelona: Com podem defensar el Banc Expropiat

Per enèssima vegada, el Banc Expropiat torna a estar amenaçat (comunicat). En aquest cas són la Tresoreria General de la Seguretat Social i el Sevei Català de la Salut qui està impulsant el desallotjament de l’antic Cap Quevedo. En aquesta campanya continuem pensant que la nostra força es troba en la diversitat de tàctiques. Volem defensar el Banc Expropiat perquè és un projecte necessari a les nostres vides. Seguint aquest plantejament, veiem important fer extensiva la pregunta «Què farieu per defensar allò que estimeu?». Aquests són els objectius i els mitjans que ens agradaria seguir per dur a terme aquesta campanya:

Objectius i mitjans

El nostre objectiu principal és que els responsables del desallotjament retirin la denúncia. Donat que el procés judicial es troba en un estat relativament avançat, també veiem important intentar que el Jutjat suspengui el desallotjament cautelar, que la policia trobi moltes dificultats a l’hora executar el desallotjament i que als responsables polítics no els surti a compte revifar la flama d’aquest conflicte. Per a que això sigui possible ens agradaria que, a més a més de la gent que utilitzem l’espai, totes les persones que sentiu afinitat amb aquest projecte i creieu que l’espai no ha de ser desallotjat pogueu mostrar la vostra solidaritat de la manera que creieu convenient. Aquestes són algunes idees: [Llegir més ]