Barcelona: EL CSO L’Astilla acull amb èxit la commemoració del 20è aniversari de l’okupació de La Vakeria

Jornada per recordar el centre social

Com per encanteri, el passat 18 de febrer de 2012 es va fer un cop més de dia a La Vakeria. Al voltant de 300 persones van acudir en un moment o altre de la jornada al CSO L’Astilla per recordar l’okupació, fa una mica més de 20 anys, de la que per aquell moment es va constituir com la primera casa okupada a l’Hospitalet de Llobregat amb vocació de centre social. Un indret en el qual confluïren les sinèrgies d’una radio lliure (Ràdio Korkó), un col·lectiu de solidaritat amb l’Amèrica Central, un grup feminista i altres entitats
associatives de la ciutat amb un marcat accent de barri obrer i expressió popular.
Durant tot el dia es van succeir els actes programats en record d’una Vakeria que tothom va poder tornar a veure a través d’una exposició en la qual hi havia abundant material relatiu als més de sis anys d’activitats en aquella casa okupada, que va marcar moltes referències
en el seu moment com una forma, i sense camí enrere, d’entendre les expressions artístiques en paral·lel a les lluites socials.

Es van alternar activitats infantils, espectacles de circ i música, l’elaboració d’una paella per a un centenar de convidades, així com la presència, sempre concorreguda, d’un espai on es podia tastar cervesa artesana, divers material gràfic, inclosa una paradeta de la Directa, així com samarretes estampades amb la cara de la vaka més emblemàtica de la història de l’Hospitalet, amb la frase “20 anys de mala llet… i més”. A mitja tarda, amb un nombrós grup de persones, entre les que van participar col·lectius que van protagonitzar experiències paral·leles a la de La Vakeria, com la Hamsa, el Palomar, Kan Fairell o el lokal de Cornellà, així com altres en ple rendiment com Kan Pascual, Can Vies, o la pròpia Astilla, es va dur a terme una xerrada amb Gabriela Serra. Aquesta històrica activista dels moviments socials a Catalunya va situar el context sociopolític marcat per la derrota a l’Estat espanyol del referèndum de l’OTAN al 1986, la superació del xoc post 92 i l’entrada a l’escena catalana de multitud de centres socials okupats de caire llibertari i assembleari a la dècada dels noranta, així com de nombrosos grups de lluita lligats a causes tan diferents com la insubmissió al servei militar, la demanda del 0,7% del PIB per als països del Tercer Món, o la irrupció en clau internacional del zapatisme de Chiapas (Mèxic).

Juntament amb Serra, altres membres van participar d’una o altra manera de La Vakeria, aportant a la conferència la seva experiència personal dins i fora d’aquesta masia de l’any 1724, situada a 100 metres de l’Ajuntament. Hem de recordar que al llarg dels més de sis
anys d’existència, el CSO La Vakeria va arrelar amb força al teixit social de la ciutat, trobant el seu punt més àlgid en la històrica i recordada manifestació que va aplegar més de 3.000 persones, per tal d’aturar el primer dels desallotjaments programats. “Sentir aquella victòria col·lectiva en vena –deia Montse Santolino durant la seva intervenció– és quelcom que mai podrem oblidar”.

Com a espai físic, La Vakeria va ser enderrocada el mateix moment en què moltes de les seves habitants i simpatitzants declaraven a comissaria. Les imatges de la virulència amb que la policia va intervenir reiteradament els dies posteriors al desallotjament, per tal de no
deixar acampar a la plaça de l’Ajuntament, van acaparar part de l’actualitat d’aquells dies, arribant fins i tot al Congrés dels Diputats espanyol. El desallotjament de La Vakeria va acabar, com és habitual, amb una altra okupació. A la Vakeria la va succeïr La Lokeria, més tard L’Ópera, L’Hortet i l’actual Astilla. Això demostra que, com a espai mental col·lectiu, La Vakeria mai va ser enderrocada.

Jesús García, La Directa