Tomado de Indymedia Barcelona:
Diagonal – NANTES (BREIZH)
“Jo marxar? No! Hauran de treure d’aquí i posar-me en una llar per a jubilats. Meva família ha viscut en aquesta finca des del segle XIX. Meu besavi, el meu avi, el meu pare i jo hem pagat per aquesta terra amb el nostre suor i treball. No me n’aniré per la meva pròpia voluntat “, diu el senyor Fresneau, pagès i veterà de la resistència a Notre Dame des Landes.
Desenes d’activistes han acudit a aquesta regió del nord de França, prop de Nantes, per unir-se en la lluita contra la construcció d’un aeroport internacional que costarà 580 milions d’eurostras una revisió del pressupost inicial de 480 milions. Està previst que la seva construcció comenci el 2015 i conclogui el 2050.
Durant dècades, camperols i activistes han aconseguit paralitzar aquest projecte que, de dur a terme, afectarà a 1.650 hectàrees de diferents llogarets i superfície agrícola. Ara, quatre anys després que es desempolvase el projecte, estan més que disposats a lluitar i conrear aquesta terra oblidada fins que arribi el dia de la seva defensa. Els activistes denuncien que Nantes ja està connectada amb París a través d’una línia de tren d’alta velocitat. Però poc sembla importar quan s’acosta l’any 2013 i Nantes serà la Capital Verda Europea.
Els partidaris del projecte ho justifiquen dient que es tracta d’un “aeroport ecològic”. De fet, Vinci, la multinacional encarregada de la construcció, contemplava la possibilitat de permetre a una associació d’agricultors vendre els seus productes al duty-free. Aquest esforç simbòlic no compensa la usurpació de nombroses granges i terres de cultiu. Però aquesta façana serà suficient perquè el turista de pas pugui comprar el mite de l’aeroport ecològicament sostenible.
40 anys de resistència
Una de les tàctiques utilitzades per frenar el projecte és el bloqueig de les obres d’anàlisi del territori, tot i que darrerament s’ha fet molt més difícil. La intervenció de la policia francesa a la protecció de les obres fa pensar en una imminent militarització de la zona.
Una altra de les estratègies és l’ocupació de parcel · les dins del territori afectat. Més de cent activistes resisteixen en 30 camps diferents i cases ocupades dins de la zona. Algunes són masies, altres són cases autofabricadas, altres no són més que una col · lecció de caravanes envoltades per camps de conreu, mentre que al bosc hi ha cabanyes als arbres penjades a 20 metres de altura.Desde el 15 de març, l’amenaça de desallotjament penja sobre totes les ocupacions. Actualment la resistència està liderada sobretot per activistes arribats des de moltes parts del món, la majoria joves d’entre 20 i 35 anys.
No obstant això, aquesta lluita es va iniciar a mitjans dels anys ’60. Malgrat que Nantes ja tenia un aeroport, el Govern francès de Charles de Gaulle va decidir que es necessitava un altre aeroport per a la ciutat, a menys de 30 quilòmetres de distància, a Notre Dame des Landes. En poc temps els camperols van entendre que el nou aeroport i les autopistes per connectar a la resta de França destruirien tots els seus cultius i van decidir organitzar-se. Els membres del sindicat local que representa els agricultors van encapçalar la resistència durant els primers mesos de 1972, donant vida a l’Associació de Pagesos Afectats per l’Aeroport (ADECA, en les seves sigles en francès).
Les manifestacions van començar a finals d’aquest any coincidint amb la collita de blat de moro de 1973. Els pagesos denunciaven la manca de participació en la presa de decisions que afectaven a les seves terres i la negació del seu manteniment per part de les forces polítiques en benefici del “progrés”. No obstant això, la crisi del petroli de 1979 va convèncer a polítics i empresaris que el projecte era inviable. El pla va romandre aparcat fins a 1998, quan alguns polítics d’esquerra i dreta convèncer el Govern perquè tornés a activar.
Igual que el projecte de l’aeroport, també la resistència va tornar a florir amb l’ocupació de terres abandonades o expropiades per part d’organitzacions ecologistes franceses i internacionals, que han dividit la seva estratègia de resistència en dues pràctiques: d’una banda, la realització d’accions directes en contra de la construcció de l’aeroport, i l’altra, el cultiu de terres fèrtils per a la subsistència autònoma del col · lectiu.
—-
Un problema de desitjos i generacions
Molts d’aquests terrenys ocupats són propietat del govern local. Aquests van ser comprats als agricultors a un preu reduït per tal d’atreure turistes. Però, per què aquestes famílies d’agricultors, molts d’ells propietaris d’aquestes terres des de fa generacions, han deixat les seves llars i venut les seves propietats per tan pocs diners? “La majoria de les famílies s’han traslladat a la ciutat”, comenta el camperol Fresneau.
“Moltes vegades es tracta d’un problema generacional. Les generacions més joves volen vendre la terra i seguir les brillants llums de la ciutat. Crec que aquesta lluita familiar és una metàfora d’una lluita més àmplia dels que encara estan connectats amb la terra i dels que volen el progrés. Però per què? On ens portarà aquest tipus de progrés? “, Diu.
