A finals d’agost va obrir les portes al veïnat el primer centre social okupat a Sant Cugat del Vallès des que es va desallotjar Torreblanca, més d’una dècada enrere.
La Xesca és el nom que rep el primer casal jove autogestionat i okupat de Sant Cugat del Vallès, almenys d’aquest segle. És un immoble de quatre pisos situat al número 66 de l’avinguda de Cerdanyola, al barri de Sant Francesc, d’on en vé el nom. Compta amb una planta baixa, espaiosa, diàfana i adaptable, tres plantes d’antics habitatges no funcionals, un ampli terrat i un garatge posterior derruït, al qual des del col·lectiu no hi permeten l’accés per motius de seguretat. L’edifici és propietat de Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell, que ja ha presentat una denúncia al jutjat penal contra dues de les membres de l’assemblea de La Xesca, identificades el dia que es va fer pública l’okupació, el passat 27 d’agost. Segons les últimes informacions de què disposen les membres del col·lectiu, però, la denúncia encara resta arxivada. L’última okupació que es recorda al municipi va ser la masia Torreblanca, l’any 1999, que va ser desokupada l’any següent.
El projecte de La Xesca neix amb la intenció de convertir-se en un espai autogestionat i alternatiu, del i pel jovent santcugatenc, però també obert a tota la ciutadania. És una iniciativa pionera a la Ciutat Dormitori de Catalunya per antonomàsia, on ja de per si és molt complicat iniciar-hi accions d’aquest tipus. Tanmateix, és el desenllaç inevitable de la llarga campanya per a reivindicar una falta d’espais públics on desenvolupar activitats, per la qual batallen any rere any les diverses entitats i col·lectius juvenils del poble, topant sempre contra contínues traves burocràtiques per part d’una administració poc cooperant.
Actualment, La Xesca compta amb el suport d’una part important del barri, i ha tingut una bona acollida entre el jovent, com demostren les més de cent persones que s’hi van reunir el dia de la inauguració, el passat dissabte 3 de setembre, o durant les dues primeres projeccons de Cinema a La Xesca. Patrícia Gotarda, portaveu de l’assemblea de La Xesca, puntualitza que la localització del casal no és aleatòria. Sant Francesc és un barri de tradició obrera, potser l’únic dins la ciutat, on gran part del veïnat és d’edat avançada i on tradicionalment sempre hi ha hagut una forta presència d’immigració, primer andalusa i extremenya i, darrerament, boliviana. L’ambient popular que s’hi respira trenca completament amb el model de “ciutat aparador” i elitista pel qual aposta l’Ajuntament santcugatenc, feu perenne de Convergència Democràtica de Catalunya.
Un barri oblidat i ocultat
Gotarda emfatitza que “el votant mitjà de convergència no resideix en aquest barri, i que és per això que compta amb pocs equipaments, raó primordial per escollir Sant Francesc com a seu de La Xesca.” “És un barri oblidat i, fins i tot, amagat,” explica, “i ara estan construint tot de blocs de pisos de cara a tapar el barri i que no es vegi,” afegeix, referint-se a les noves construccions de més de tres plantes que s’han anat aixecant durant els darrers anys a la perifèria del barri.
La notícia de l’okupació va causar molt rebombori en l’àmbit polític, i més en temporada de poca activitat pública, com és l’agost santcugatenc. Els partits polítics es van veure obligats a prendre posició, i només hi van donar suport explícit la CUP i ICV-EUiA, com explicava un article de Jordi Pascual a elCugatenc. El govern de la ciutat, que, des del primer moment, es va mostrar contrari al projecte en general, ha iniciat una campanya que les impulsores del casal consideren difamatòria contra del col·lectiu, inclús enviant uns fulls a les veïnes del barri de Sant Francesc i dels barris circumdants avisant de la presumpta perillositat de realitzar activitats a l’edifici.
El col·lectiu impulsor admet que l’edifici té una patologia d’aluminosi molt lleu, localitzada en dos punts concrets i que es pot solucionar fàcilment amb una simple instal·lació de tela asfàltica al terrat. “Hem comptat amb arquitectes i aparelladors de confiança que ens han assessorat i han revisat l’edifici,” explica Maria Gordillo, també portaveu del col·lectiu, i afegeix que actualment estan “a l’espera d’elaborar un informe tècnic sobre l’estat de l’immoble per part d’Arquitectura Sense Fronteres”. “En comptes de centrar el debat polític en el jovent i en perquè s’organitza per tal de reclamar espais, [l’Ajuntament] ha començat una guerra en l’àmbit tècnic”, reflexiona Gordillo; “nosaltres som les primeres interessades en què això no ens caigui a sobre”. Tot i així, l’assemblea tem que la pressió de l’Ajuntament, fent bandera de la inseguretat de l’edifici, pugui accelerar un desallotjament cautelar.
Aquesta és la més vella lluita santcugatenca, la d’una xarxa d’entitats populars que reclama més llibertat en contra d’un Ajuntament la línia vermella del qual és que cap projecte sigui plenament autogestionat. Un cas similar fou el desallotjament, l’any 2000, de la masia okupada de Torreblanca, sota el mateix pretext del mal estat de la infraestructura. Davant la pressió popular, l’Ajuntament va accedir, en aquell moment, a pactar amb el Consell de Joves de Sant Cugat, del qual també en formava part l’assemblea de les okupes de Torreblanca, per tal de rehabilitar l’edifici i obrir-hi un Casal Jove. Amb el temps, però, el Casal ha anat perdent entitat juvenil, com explica la mateixa web de l’Ajuntament: “Després de 7 anys com a equipament juvenil, el Casal TorreBlanca ha encetat una nova etapa, obrint les seves portes a ciutadans i ciutadanes de totes les edats, esdevenint un centre cultural polivalent de Sant Cugat, tot i que mantenint un servei especialitzat per als joves del municipi.” Així doncs, el jovent ha acabat relegat a una petita Oh!Ficina Jove l’única funció de la qual és ajudar a gestionar, a tirar endavant i a, posteriorment, controlar i administrar qualsevol proposta que sorgeixi des de l’organització juvenil.
Aprenent de l’experiència, l’objectiu a més llarg termini de les impulsores de La Xesca és no deixar-se atrapar pel parany d’un Ajuntament que tempta a repetir la mateixa història de fa quinze anys. “La Xesca té intenció de no quedar-se únicament lligada a aquest espai,” apunta Patrícia Gotarda. “El dia que ens facin fora –que entenem que tard o d’hora, esperem que més tard que d’hora, passarà– pretenem continuar com a col·lectiu que reivindica el fet d’apoderar-se d’espais pel jovent perquè hi puguin desenvolupar les activitats que considerin,” afegeix. “Som la mostra que, sense dependre de l’Ajuntament, es poden fer coses”.
Guillem Martí, La Directa https://directa.cat/xesca-nou-casal-jove-autogestionat-de-sant-cugat
