El col·lectiu Recuperem El Masnou s’ha sumat aquesta setmana a les darreres iniciatives okupes sorgides en aquesta comarca costanera per recuperar espais que donin vida als barris i municipis.
Solars municipals, hotels abandonats i oficines tancades d’entitats bancàries són algunes de les propietats que han estat okupades els darrers mesos arreu del Maresme per acollir projectes autogestionats. La setmana passada, al Masnou, se celebrava la primera assemblea el col·lectiu Recuperem el Masnou, en un local situat al número 2 de l’avinguda de Joan Maragall, en una antiga seu de Caixa Laietana ( i més endavant, de Bankia); de la primera trobada en van sortir tota mena de propostes per dotar-lo de vida: des d’una biblioteca comunitària a un banc d’aliments, passant per tallers o un gimnàs popular. El mes passat, Canet de Mar va veure néixer Ca La Llima, un nou espai que preveu oferir activitats diverses pel veïnat i que es planteja destinar possibles beneficis econòmics a internes de presons i altres “afectades pel sistema”. Setmanes abans, un col·lectiu okupa recuperava un antic hotel abandonat a Calella, en un acte carregat de simbologia per una població greument afectada per la massificació turística. Es tracta de La Bruna, un espai vegà i feminista que, per ara, ha tingut una bona acollida al poble.
A la capital maresmenca, Mataró, una cercavila recorria el passat mes de desembre el barri de Rocafonda fins a arribar a un solar abandonat que, anys enrere, havia vist créixer el projecte okupa La Fibra. Les participants, convocades per l’Associació de Veïnes del barri, donaven així el tret de sortida a l’adequació d’un espai que havia quedat en desús després que l’Ajuntament derruís la fàbrica tancada que s’erigia al bell mig de l’esplanada. “És un espai molt gran on podem construir un bon equipament de ciutat que doni vida al barri”, explica Maria Majó, portaveu de l’AAVV.
Xarxa comarcal
Amb només un mes de vida, l’espai okupat La Bruna, a Calella, convocava a principis de febrer la Primera Trobada d’Espais Autogestionats del Maresme amb la voluntat, d’una banda, de donar-se a conèixer dins del moviment i, de l’altra, de “teixir xarxes que vinculin els diversos projectes autogestionats que treballen a les poblacions maresmenques”. Unes cinquanta persones de diversos espais van assistir a la trobada per compartir experiències i conèixer les noves iniciatives que han sorgit al territori durant els darrers mesos i que se sumen a projectes de llarga trajectòria.
Per exemple, a Santa Susanna hi trobem La Candela. Aquest espai va escollir una nova ubicació després que l’any passat fos desallotjat de la Masia de Sant Pol on estava situat. Entre les activitats que hi organitzen hi destaca el Festival de Circ i Art Combatiu, que enguany arriba a la seva tercera edició. També a Canet hi trobem espais okupats, com el Mas Bestia, que aquest gener celebrava el seu primer any de vida amb un concert. A Mataró, l’Ateneu Anarquista Pueblo Seco s’erigeix com un espai de debat i difusió de la ideologia anarquista, mentre que la Biblioteca Crítica Hypàtia, a Vilassar de Mar, es defineix com un espai d’autogestió per les joves de la ciutat i acull diversos esdeveniments literaris i reivindicatius. En total, prop d’una dotzena d’espais completen el mapa d’un Maresme on l’okupació ha agafat força en els darrers anys com a alternativa social i habitacional.
Des de centres culturals, passant per espais de serveis al barri, fins a projectes d’habitatge comunitari, el moviment okupa s’articula al Maresme al voltant d’una ideologia compartida que busca ser una alternativa a unes institucions municipals que, sovint, no satisfan les necessitats socials dels barris i ciutats. En molts casos, de fet, els espais okupats han esdevingut garants dels drets bàsics de les veïnes en situacions precaritzades, oferint un gran ventall d’oportunitats formatives, associatives i de lleure obertes a tothom.
Reconstruint teixit social
Un dels casos més destacables el trobem a Blanes, a la comarca de la Selva, a tocar del Maresme. L’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge fa més de dos anys ocupava una oficina de La Caixa per a construir-hi un espai social i associatiu. Des de la seva creació, Sa Fera Ferotge s’ha consolidat a Blanes com un centre intergeneracional, intercultural i cooperatiu on s’ofereixen formacions i serveis per al barri, com un armari i rentadora socials, una biblioteca i una sala de reunions per als col·lectius.
Les propulsores d’aquest espai asseguren que l’ateneu s’ha consolidat de tal manera a la ciutat que moltes activitats, com per exemple el banc del temps o els tallers formatius, “ja no necessiten una dinamització externa perquè les participants s’organitzen de manera autònoma”. La coordinació i el treball en xarxa amb altres col·lectius i assemblees del barri han dut Sa Fera Ferotge a esdevenir un referent dins del moviment associatiu de Blanes.
Okupar espais vitals
Altres espais van sorgir per respondre a les necessitats habitacionals de col·lectius que, davant la falta d’oportunitats generada per l’especulació immobiliària, decideixen okupar espais en desús. És el cas de Can Jaumetó, que el pròxim mes d’abril celebra el seu primer any de vida a l’històric edifici situat al centre de Vilassar de Dalt.
A Can Jaumetó hi viuen vuit joves vilassarenques que s’organitzen al voltant d’un projecte d’habitatge comunitari enfocat a treballar per oferir tallers i activitats obertes a tot el poble, com passis de pel·lícules, debats polítics i d’actualitat i tallers de serigrafia. El projecte de Can Jaumetó, segons expliquen les seves integrants, neix amb la voluntat de fusionar esferes vitals per integrar la militància d’una manera orgànica i quotidiana: “La nostra voluntat és treballar per assolir una plena autonomia política i material que trenqui amb les dinàmiques capitalistes actuals, tot i que som molt conscients de les dificultats de posar en pràctica aquest plantejament”.
Judicialització del moviment
Són molts els espais autogestionats que han afrontat o estan afrontant un procés judicial que, impulsat per immobiliàries, ajuntaments o particulars, pretén desallotjar les persones que hi treballen o hi viuen. Can Jaumetó, per exemple, es va deslliurar del darrer judici gràcies al fet que l’advocat del denunciant va arribar tard al jutjat. No obstant això, preveuen que a mitjà termini la propietat reprengui la mesura per tal d’aconseguir el seu objectiu: tirar a terra l’edifici històric per a construir-hi tres blocs de pisos i una zona verda amb pàrquing soterrat. Les participants de l’espai autogestionat lamenten que això “suposaria una gran pèrdua patrimonial pel poble” i, a més, denuncien que aquest projecte no respon a necessitats habitacionals perquè “Vilassar és ple de pisos buits”.
A Premià de Mar, Can Sanpere es mobilitza des de fa mesos davant l’amenaça d’un imminent desallotjament, malgrat haver-se convertit en un espai de confluència de col·lectius i entitats que enriqueixen el teixit associatiu de la ciutat. L’espai La Trama, actiu des del 2015 en un edifici de Mataró, s’ha vist amenaçat també per una denúncia, que finalment es va resoldre amb una absolució perquè la jutgessa va considerar que la titularitat de l’espai abandonat no estava clarament determinada.
Malgrat els diversos intents per frenar els col·lectius okupes i autogestionaris, moltes integrants del moviment asseguren que un desallotjament no pot aturar tot allò que sorgeix d’aquests espais. A Can Jaumetó ho tenen clar: “Això va més enllà del lloc on ens trobem. Encara que ens facin fora, el nostre projecte continuarà, perquè el projecte el formem nosaltres, el projecte som totes les persones que en formem part”.
Mei Cama, La Directa https://directa.cat/moviment-okupa-es-reforca-al-maresme-amb-nous-espais-treball-en-xarxa