Oliva: La PAH de la Safor-Valldigna torna a paralitzar el desnonament d’una família

Davant la presència d’una vintena d’activistes, la comissió judicial va decidir paralitzar el desnonament d’aquesta família a qui no s’ha ofert cap solució habitacional. La procuradora de Bankia va amenaçar les persones allí presents amb què a la següent ocasió l’executarien amb la presència de la Guàrdia Civil.

Ahir, el conegut barri del Pinet d’Oliva, on resideix el gruix de la comunitat gitana del municipi, va tornar a viure una escena que, malauradament, els darrers anys s’ha tornat familiar: un desnonament d’una família gitana sense recursos, amb menors a càrrec i sense possibilitat d’accedir a un lloguer social que solucione immediatament la necessitat d’un habitatge.

A les huit del matí i al voltant del número nou del carrer Santa Bàrbara d’Oliva es van començar a reunir activistes comarcals i veïnes del barri per acompanyar a Alisa, José i els seus tres fills menors d’edat, i tractar d’aturar, amb èxit, el quart intent de desnonar aquesta família. L’execució del desnonament, sol·licitada per Bankia, entitat propietària de la casa, arribava en plena època estival, “jo els vaig demanar de temps fins a setembre per fer-nos fora i nosaltres trobar així un lloguer, que és quan abaixen els preus al poble perquè ara a l’estiu els preus són impossibles”, comentava Alisa, “però no volen que seguim ni un dia més ací”, destacava, un poc confosa per la necessitat de l’empresa de disposar d’un habitatge així, amb les males condicions en què es troba, ocupat per aquesta família després de perdre la seua anterior casa a un incendi fa quatre anys.

Mentrestant, un cotxe amb dos guàrdies civils de paisà –reconeguts per les activistes per haver fet el mateix paper en altres ocasions– travessava dues vegades el carrer per veure com es trobava l’ambient i per tractar d’identificar les activistes allà presents. Poc després, els agents apareixen a peu per una de les entrades del carrer i feren algunes fotos i vídeos fins que el portaveu de la PAH de la Safor-Valldigna els va preguntar la finalitat per la qual fotografiaven a les activistes, fet que, després d’una breu conversa, els va fer marxar.

L’escena també era prou diferent respecte a l’ambient que es dóna en els desnonaments d’aquest barri. Com, per exemple, el que es va donar fa un any, durant el tercer intent de desnonar aquesta família, quan l’entrada a l’estret carrer de casetes baixes es trobava tapiada per ambdós costats per un cordó d’agents de la Guàrdia Civil, els quals no van permetre a les activistes realitzar la concentració a la porta de casa de la família d’Alisa, on legalment estava convocada. Aquesta vegada, i per a sorpresa de les activistes, no hi havia presència policial, però sí un regust agredolç per part d’Alisa i José que, tot i estar rebent el suport d’una vintena de persones i l’assessorament i ajuda de les activistes de la PAH durant tot aquest procés, revivien un desnonament que, encara que s’aturara, pot comportar més tard o prompte la pèrdua definitiva del que ha estat la seua llar els últims anys.

La situació també era diferent dins de sa casa: aquesta vegada era buida, i tampoc hi eren els seus fills. “Ja van quatre intents i no m’anava a arriscar a perdre-ho tot ni al trauma que viure això pot causar als meus fills, que per desgràcia ja són ben conscients del que ens està passant, per la qual cosa fa tres dies que estic buidant la casa i estic esgotada”, exposava Alisa, amb els senyals a la cara de no haver dormit en dos dies. “Un dels meus fills ja és conscient de la situació a la qual ens aboca el govern i les empreses en aquest país, fins i tot m’ha arribat a proposar que marxem d’Espanya”, relatava José, “no s’està complint la Constitució quan afecta la gent corrent, als pobres, en canvi els empresaris són intocables per a la justícia, i això no hi ha dret”, matisava indignat.

Vora les nou del matí, el serraller va aparéixer abans que la comissió judicial, fet que va causar incomoditat en el treballador que, al principi, va tractar d’empatitzar amb la situació, però en cap moment va decidir abandonar la seua tasca. Quinze minuts després apareixeria la comissió judicial, formada per dues dones i un home, que res més va arribar a la porta de l’immoble es va veure rodejada per totes les activistes, les quals tractaren de fer-los entrar en raó amb la situació que estava vivint la família. Des de la PAH se’ls va informar que, segons els havien dit des de la direcció local de Bankia a Oliva, alts càrrecs de l’entitat bancària estaven reunides en aquell moment per tractar aquest cas i que caldria que esperaren abans de canviar el pany. Al moment, la procuradora de Bankia va anunciar que el desnonament quedava paralitzat i, a continuació, amenaçava la família i les activistes que prompte tornarien per executar-lo, però amb la presència de la Guàrdia Civil per assegurar així l’efectivitat de la usurpació.

Tot i haver anunciat la paralització del desnonament, les tres membres de la comissió judicial es quedaren una estona discutint amb algunes activistes els motius pels quals la família havia decidit buidar l’habitatge i traure els seus fills d’allà abans que arribaren elles, una discussió que les activistes titllen d’innecessària. “La falta d’humanitat d’aquesta gent s’ha demostrat en els últims minuts d’estar ací, quan han començat a discutir per discutir i a valorar què fa i deixa de fer una família en eixa situació, no entenc com en cap moment han pogut empatitzar”, exposava un membre del Col·lectiu Antifeixista de la Safor. Mentre la comissió judicial i el serraller abandonaven el xicotet carrer Santa Bàrbara, les allà presents van celebrar a l’uníson la victòria parcial al crit de “Sí que es pot”. En acabar, allà quedaren activistes de la PAH fent guàrdia, per si la comissió tornava sense avisar i feia efectiu el desnonament, mentre que la família d’Alisa es plantejava com tornar a dur els mobles de la casa i assistia a una reunió més amb els serveis socials de l’ajuntament.

La vulnerabilitat com a estigma

Des de fa dos mesos que la família d’Alisa cobra la Renda Valenciana d’Inclusió (RVI), una ajuda econòmica mensual aprovada en novembre de 2017 per la Generalitat Valenciana i destinada a famílies en situació de vulnerabilitat, com és el cas, que es concedeix per tres anys i amb la possibilitat de ser perllongada. Pel seu costat, la PAH de la Safor-Valldigna ha estat assessorant la família i tractant de buscar una solució habitacional al seu cas. No obstant això, aquesta ajuda econòmica ha condicionat la percepció que càrrecs empresarials i funcionariat públic implicats en la negociació han tingut respecte a la família. “Es concep que per cobrar la RVI et pots permetre un lloguer, amb tres fills a càrrec teu i cap ingrés més, i sovint es culpabilitza la família per no trobar un lloguer, amb els preus que hi ha ara al mercat del lloguer i els requisits econòmics que et demanen les immobiliàries per fer-ho”, explica Joan Cogollos, portaveu de la PAH comarcal. “Les immobiliàries no lloguen a cap persona que rep una renda temporal i no té una nòmina fixa, perquè diuen que quan se’ls acabe la renda no podran pagar el lloguer”, objecta.

Ximo Marin, portaveu de l’Associació Romaní de la Safor, exposa que al barri, en tot els casos similars als d’Alisa, es dóna una situació de doble discriminació, “per ser pobres, perquè si et demanen més de mil euros d’entrada per llogar un pis és impossible que pugues accedir, i per ser gitanos. Quan parles amb una immobiliària o amb un propietari particular per telèfon tot va bé fins que quedes en persona i veu que ets gitano, llavors reculen i no et lloguen”, protesta. “La gent que com aquesta família rep la renda i està ocupant ho tindrà molt difícil, perquè de cara a la galeria la percepció és que tenen diners, però no volen pagar un lloguer, quan són els prejudicis socials i les limitacions econòmiques les que veritablement, si no és amb un lloguer social, fan impossible una solució habitacional real”, conclou Cogollos.

La família afectada ha estat movent cel i terra per trobar una alternativa, fet que passa desapercebut per als serveis socials de l’ajuntament, que no tenen proves d’aquest interés per part d’una família ocupada en trobar una solució dins de la legalitat. “Nosaltres ens hem recorregut tota Oliva almenys sis vegades en les últimes setmanes. Tots els carrers, totes les immobiliàries, anuncis de pisos… i res de res”, comenta José. “Fins i tot hem hagut de fer que siga només ella, que no sembla gitana, la cara visible a l’hora de parlar, perquè quan em veuen a mi em tracten com si fóra un extraterrestre per ser gitano”, afegeix. Però, d’aquesta feina de recerca no ha quedat cap constància per a les institucions. “A Gandia, a algunes famílies en la mateixa situació les estan amenaçant de llevar-los la RVI, perquè diuen que no s’estan preocupant per buscar casa”, apunta Cogollos.

En el cas d’aquesta família no els han amenaçat amb la renda, però sí amb els fills. Així és com Alisa assevera que en l’anterior intent de desnonament, des dels llavors funcionariat de serveis socials de l’ajuntament d’Oliva li van arribar a dir que els xiquets “estaran coberts, però vosaltres no, nosaltres ens els emportem fins que trobeu alguna cosa”, una insinuació que va posar els pèls de punta a la família i que, des de llavors, ha determinat els seus passos a l’hora d’acceptar possibles solucions al seu estat. “Aleshores a totes les famílies que no tenen diners per pagar un lloguer o no troben casa per llogar van a furtar-los els fills?”, qüestiona l’afectada.

A tot açò, fa un any, un membre de l’anterior corporació municipal, va acudir al desnonament de la família per entregar-li un document davant de la premsa on es comprometien per escrit a trobar-los un lloguer social en menys d’un mes, fet que avui dia continua sent impossible que es produïsca, perquè el consistori no disposa de tal oferta. Una mentida que, un any després, ha portat conseqüències. “Des del nou funcionariat de serveis socials m’han dit que m’he esperat molt per buscar un lloguer, que ja fa un any que em van intentar desnonar, quan en realitat jo vaig començar a cobrar la RVI a primers de maig i des de llavors que hem pogut plantejar-nos llogar un pis”, destaca Alisa, “i jo busque pis, però són molt cars i des de l’ajuntament em recorden que no disposen de lloguer social al poble i s’enroquen en què tinc diners per llogar un pis normal”.

Per a la PAH comarcal, les últimes setmanes han estat un tràfec constant de negociacions, tant en l’àmbit local, amb l’ajuntament i la terminal bancària local, com en l’autonòmic, amb la Conselleria d’Habitatge i la de Serveis Socials. No obstant això, i a causa dels factors socioeconòmics que travessa aquesta família, les negociacions només han posat damunt la taula possibilitats temporals i insuficients per a una necessitat vital que està emparada en l’article 47 de la Constitució espanyola com a dret bàsic, com és l’habitatge. Amb tot, i a causa d’ofertes de pegats temporals –com l’opció d’anar a un hotel o a una pensió pagada a mitges entre la família i la institució, o íntegrament per la segona–, la família va decidir traslladar-se a casa d’uns familiars, tot i que la situació allà és desbordant per ser nou persones vivint a un espai reduït.

L’ombra de la turistificació

Fa temps que el murmuri pel barri és latent: “per què els bancs volen aquestes cases, en aquest barri, en l’estat en què es troben?”, comentava una veïna allà present. En l’últim any, la PAH ha estat present a uns tres desnonaments, tots ells de famílies gitanes en situació de vulnerabilitat i sense cap eixida possible a la seua situació. “Sembla que els gitanos no quedem bé a un barri tan bonic com és el nucli antic”, comenta Marin.

Durant el desnonament, algunes veïnes comentaven que l’ajuntament diu no tindre diners per comprar cases i fer-les de lloguer social, però sí que sembla tindre’ls per rehabilitar el Palau Comtal dels Centelles, amb l’objectiu de donar-li una empenta turística al barri i al municipi. “Ara sembla que els interessa el barri, quan està totalment degradat”, denuncia Marin, “com a exemple, fa anys que van fer un parc, però no han tornat mai a fer-li cap manteniment i tenim unes brosses gegants”. “Si diuen que volen fer del Palau dels Centelles un atractiu turístic, què faran amb els turistes quan isquen d’allà i es troben amb un barri sense gaire oferta d’hotels que tanca tots els garitos a les deu per la normativa municipal?”, sentència.

Entre conversa i conversa, les mateixes veïnes afirmaven que l’ajuntament disposa d’unes onze cases al barri, però que les ha adquirit per tombar-les i reconstruir part del Palau Comtal, una operació que diuen costarà uns 14 milions d’euros, però de la qual la Directa no ha trobat cap informació publicada. Tanmateix, aquestes veïnes afirmaven convençudes que les intencions institucionals van encaminades en convertir el barri del Pinet en un barri turístic i que tots aquests successos són part del mateix pla.

A açò se li suma la campanya de desprestigi i falsa alarma cap al fet d’ocupar que certs partits polítics han atiat a Oliva els darrers anys per, suposadament, traure rèdit electoral. “Des de fa un any i poc que alguns polítics s’omplin la boca amb què acabaran amb els ocupes, quan no hi ha ocupes que no siguen per necessitat, almenys al barri”, exposa Marin. “Ací ho tenim tot controlat, però ells vinga a traure titulars afirmant que s’estan ocupant cases de particulars, quan tot el que s’ocupa és per necessitat i és propietat d’entitats bancàries”, afirma.

L’activista afirma que aquestes mentides han provocat desconfiança al barri entre veïnes, fet que ha afectat la convivència i que considera imperdonable. “Amb això l’únic que volen fer és criminalitzar i estigmatitzar encara més les famílies que pateixen una vulnerabilitat econòmica. Això i dividir-nos, fer creure a la resta de la població que la seua propietat privada està en perill, que hi ha un problema i que som els gitanos, quan cada vegada que han tret el bulo de l’ocupació l’hem desmuntat amb xifres reals i ens han donat la raó, però no han desmentit cap titular”, subratlla indignat l’activista. “Fa uns anys deien que al barri tot el món anava amb navalles i que era insegur, quan tots els que vivim ací sabem que no era veritat, ara trauen el tema de l’ocupació amb mentides. El problema és que a ells això els dóna vots, encara que les conseqüències siguen una mala convivència al barri”.

Paula Duran, La Directa https://directa.cat/la-pah-de-la-safor-valldigna-torna-a-paralitzar-el-desnonament-duna-familia-a-oliva/