Des de principis de l’any 2019, les membres del CSOA l’Horta es troben immerses en una batalla judicial contra la Sareb, que pretén fer-se seua la titularitat del centre social okupat i anarquista.
Al Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta, reconeixen que, emocionalment, estan tocades per l’intent de desallotjament del passat dilluns 14 de desembre. Al voltant de les huit del matí, van rebre la notícia que el seu espai havia sigut ocupat per la Policia espanyola. En menys de mitja hora, al jardí Lluerna, es va fer una convocatòria per organitzar-se i aturar l’acció policial. Veïnes i col·lectius de tots els barris de València i d’altres comarques del País Valencià –entre elles de la Serrania, des d’on s’aproparen les repobladores de Barchel, aldea repoblada i sota amenaça de desallotjament–, van respondre a la crida. Alba, integrant de l’assemblea política i del grup d’acompanyament en conflictes del CSOA, va sentir molta ràbia, però ara, reconeix que està “molt contenta” d’haver vist tanta gent posant el cos; “tanta gent que s’estima l’Horta i la senten com seua”.
Quasi 300 persones es van concentrar a les portes del CSOA l’Horta, ubicat al final del carrer Diógenes López Mecho, al costat de la plaça de les Tretze Roses. Després de dues llargues hores de tensió, van aconseguir entrar-hi i reocupar-lo, quan el dispositiu de la Policia –format per huit furgons i nombrosos antiavalots, que carregaren contra les manifestants– va abandonar el recinte. Així i tot, algunes persones, com Marta, militant de Subversives Castelló que va estar a primera línia, assenyalen que l’estratègia pareixia estar basada a resistir fora i esperar al fet que la policia marxara, en compte d’entrar-hi i recuperar el CSOA des de dins. En aquest sentit, Marta llança una pregunta: “Com hagués acabat tot si no s’hagués pogut parar judicialment i la policia no haguera marxat?”.
Però, no va ser el cas. Les portes antiokupa col·locades il·legalment per la policia van caure, mentre es proclamava: “Llarga vida a l’Horta!”. En eixa mena de comunió subversiva i insubmisa, a l’alqueria que presideix el centre social, es va penjar una pancarta, en què es podia llegir la frase “Ni governades ni governants. Prenem el control de les nostres vides”. Mireia Biosca, que forma part del CSOA com a membre de l’assemblea dels horts urbans i de l’Assemblea Feminista de Benimaclet, ho descriu com a un moment de “fortalesa col·lectiva” i “de sinergia de qui duem construint juntes, des de fa molt de temps, un espai necessari per vertebrar la lluita i la quotidianitat”.
Eixa vesprada, a les 19.00 h, a la plaça de Benimaclet, va ser convocada una concentració en protesta pels fets succeïts, i on van acudir més de 500 persones, segons els càlculs del CSOA. Les xarxes socials, que tot el dia havien sigut focus d’activitat i font d’informació al respecte, anunciaren aquesta acció amb un cartell que resava: “CSOA l’Horta és casa. Defensem-la”. Així, la seua creadora, Helga Ambak, va poder recordar que el suport a les lluites també es pot donar a través de l’art. Tant al carrer, com a les xarxes, al jardí Lluerna i a la plaça de Benimaclet; el cel negre i ple d’estreles va ser bressol d’un crit de guerra: “El CSOA l’Horta es queda, la Sareb a la foguera”.
La lluita contra la Sareb
La lluita del CSOA l’Horta enfront de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (la Sareb) va començar a principis de l’any 2019. Però, el treball de documentació sobre la propietat del centre social es remunta fins al 2015. Segons explica Adrià Salavert, advocat i membre de l’equip jurídic, fa cinc anys que van començar a “investigar i estudiar les titularitats del CSOA, les diferents parcel·les que el componen i, sobretot, l’evolució del PAI de Benimaclet”. No obstant això, és en l’any 2019 quan la Policia Local es personà a l’Horta per a informar de l’arribada d’una primera notificació. Van fer front a la demanda per la via civil, i la van guanyar, però després van arribar quatre més –dues superades a favor de les membres del CSOA l’Horta i altres dues a l’espera de resolució. “Són una acció civil de recuperació del domini, però per la via del desnonament per precari”, explica Salavert. “És a dir, procediments civils que s’interposen per posar fi a una relació jurídica on es posseeix i es té un terreny, però no es paga cap renda ni cap prestació”, matisa.
A aquests quatre procediments, cal sumar una denúncia per via penal, que es la que dona lloc als successos del passat dilluns. Els terrenys que té la Sareb són quatre parcel·les, que no arriben a suposar ni un 5% del total del CSOA. A més, segons conta Salavert, la Sareb, per una irregularitat del passat, té “un greu problema”: l’impossibilitat de localitzar i delimitar els petits terrenys que registralment posseeix. La resta dels terrenys són propietat d’una constructora i de la família que abans havia utilitzat l’alqueria com a local de la seua floristeria. Aquesta, en 2003, ja va rebre una indemnització milionària per l’espai.
Un fort dispositiu policial va ocupar el barri de Benimaclet durant el matí del 14 de desembre – |Jaume Ferrando
Malgrat la diversitat de propietàries, totes les parcel·les formen part del PAI de Benimaclet, impulsat per la constructora Metrovacesa. Biosca, qui també és membre de Cuidem Benimaclet, veu en els atacs de la Sareb la intenció de reactivar aquest projecte urbanístic. I assenyala: “El barri no vol un nou barri que supose una barrera amb l’Horta. No vol el parc que vol Metrovacesa, vol el que ja hi ha, i el que es farà als descampats, encara plens d’escombraires, mitjançant processos participatius i emprant les ferramentes que tenen els veïnats”. Biosca conclou amb una pregunta: “Qui coneix millor la realitat que la gent que viu al barri?”.
Segons l’advocat Salavert, el passat 14 de desembre, la Sareb va actuar “amb mala fe processal”, ja que, “malgrat que ens coneixia des de 2019, va interposar la demanda a ‘ignorats ocupants’”; i el que açò comporta “és el jutjat no ho notifique bé i perdem les garanties procedents de qualsevol litigi, com és la tutela judicial efectiva i la possibilitat de defensar-nos”. A més a més, Salavert considera que la Sareb va enganyar el jutjat, preparant portes antiokupa i alarmes per a una alqueria del segle XIX, sobre la qual no hi havia cap ordre judicial. L’ordre només obeïa a 100 metres quadrats, els quals “en cap moment es van desallotjar, ni identificar ni localitzar”. I afegeix: “La gravetat recau en la mala praxi per part de la denunciant, ja que va practicar i va gaudir d’una ordre que no li permetia desallotjar els 11.000 metres quadrats del CSOA”. I és que, tal com ara diuen algunes membres del CSOA, “es van oblidar del fet que una tomaca i una lletuga era el que havien de desnonar”. Per tant, el desallotjament fou nul de ple dret des del primer moment. Per un costat, l’objecte a desallotjar era diferent de l’ordenat; i per l’altre, el procés penal es va dur a terme sense cap notificació. En eixe moment, l’equip jurídic va voler fer constar a l’informe dels inspectors la seua oposició al desallotjament i la il·legalitat d’aquest.
Una vegada recuperat l’espai, i de cara al futur, les membres del CSOA l’Horta deixen clar que continuaran lluitant, “retornant colp per colp”. Segons informen, “per cada desnonada, espoliada i desposseïda”, iniciaran una campanya contra la Sareb, tant als carrers, com als tribunals. “Ells ho fan per diners, i nosaltres per amor”, apunten. Per això, “encara que no comptem ni amb patrocinadors ni mecenes, tenim la gent, la legitimitat històrica que el barri ens ha donat i la lluita que ens precedeix des de fa segles”, conclouen.
La naturalesa del CSOA l’Horta
El CSOA l’Horta és un espai autogestionat i llibertari, lliure d’odi i de jerarquies, intergenaracional i antiracista; i que respon a les necessitats associatives i organitzatives del veïnat. En paraules de Biosca, “és un pulmó per al barri de Benimaclet i per a tots els moviments socials de la ciutat de València”. Les projeccions de pel·lícules, les xerrades i kafetes fan del CSOA, a més d’un lloc de trobada, un lloc on formar-se. És un punt estratègic per dur a terme lluites en defensa del territori, doncs és la frontera amb l’Horta i l’orbe. Tal com reivindiquen des de Cuidem Benimaclet, “l’Horta no està fora de València, forma part d’ella”. I afegeixen: “Així ho ha demostrat el CSOA l’Horta, donant vida i cuidant, tant l’alqueria, com els horts autogestionats que té al voltant”.
La vida del CSOA l’Horta també ve marcada pels diversos col·lectius que acull, com ara Arada, que treballa en la divulgació de la història i la memòria feministes; Azadî Jin País Valencià, centrat en la formació en jineolojî i confederalisme democràtic i en la denúncia dels atacs al poble kurd; l’Assemblea de Solidaritat amb Mèxic, que dona suport al moviment Zapatista a Xiapas; el Forn de Barraca, amb la defensa del territori; o l’Assemblea Feminista del barri de Benimaclet, constituïda arran de la vaga feminista del 2018. També compta amb una assemblea de treball polític, encarregada de dotar de veu i discurs propi al centre social; una aula de música, la Biblioteca Anarquista de l’Horta (BAH), que dona accés a obres de caràcter llibertari i fomenta el debat i la reflexió mitjançant grups de debat; i La Casita de la Huerta, un espai on la xicalla s’educa en llibertat.
El centre també està integrat per diversos grups que faciliten la vida i la convivència seguint els paràmetres llibertaris. Per exemple, el grup en xarxa de suport mutu autogestionat, que facilita dinàmiques de suport mutu; el grup d’acompanyament en conflictes, que s’encarrega d’atendre queixes al voltant d’algun aspecte del CSOA; i el grup de gestió, que crea i dinamitza l’espai perquè siga accessible per tothom. Cal destacar el col·lectiu dels horts, que s’encarrega de treballar la terra del CSOA de manera autogestionada; o les Joventuts Llibertàries de València. Per últim, també s’imparteixen diversos tallers a l’espai, enfocats a l’empoderament, de guitarra, d’elaboració de sabó, de reparació de bicicletes…
El CSOA l’Horta, després del que va passar el 14 de desembre, ha estat al centre de l’opinió pública, en gran part per la cobertura mediàtica que es va fer dels fets. En molts casos, però, la naturalesa del centre no es va respectar, fins al punt de –tal com assenyalen les membres de l’Horta– “menjar-se la lletra O, d’Okupat; i la lletra A, d’Anarquista”. És el que són i estan molt orgulloses. Així ens ho fa saber Alba: “Potser no saben que és l’anarquia i el moviment okupa”. I conclou: “El CSOA l’Horta és casa de totes”.
CSOA l’Horta
Camino de Farinós, Benimaclet
46022 Valencia
horta [at] riseup [dot] net
https://squ.at/r/5ol5
https://horta.noblogs.org/
Directori d’okupes a la península ibèrica:
estat espanyol: https://radar.squat.net/ca/groups/country/ES/squated/squat
Catalunya: https://radar.squat.net/ca/groups/country/XC/squated/squat
País Basc: https://radar.squat.net/ca/groups/country/XE/squated/squat
Directori de grups (centres socials, ateneus, okupes) a la península ibèrica:
estat espanyol: https://radar.squat.net/ca/groups/country/ES
Catalunya: https://radar.squat.net/ca/groups/country/XC
País Basc: https://radar.squat.net/ca/groups/country/XE
Esdeveniments a la península ibèrica:
estat espanyol: https://radar.squat.net/ca/events/country/ES
Catalunya: https://radar.squat.net/ca/events/country/XC
País Basc: https://radar.squat.net/ca/events/country/XE
Marc Campos, La Directa https://directa.cat/el-csoa-lhorta-de-benimaclet-dos-anys-de-lluita-contra-la-sareb/
