[Squat!net]

La guia està impulsada per l’Observatori DESC i la cooperativa sociojurídica IACTA i recull una sèrie de recomanacions d’actuació per a les afectades o amenaçades per empreses de desocupació. Ambdues entitats també denuncien les traves del jutjat en la instrucció de la querella contra Desokupa.

“Viure a les nostres ciutats cada cop és més difícil. La precarietat residencial s’estén mitjançant desnonaments invisibles i desallotjaments diaris, mentre que els grans propietaris, inversors i fons voltors, s’apropien a gran velocitat de milers d’habitatges. Els processos especulatius s’acompanyen de pràctiques al marge de la llei. És el cas del buidatge d’edificis per obtenir-ne el màxim benefici, fent ús d’empreses de desallotjaments extrajudicials com Desokupa: una baula més del negoci immobiliari.” És la descripció que fa l’Observatori DESC i IACTA sociojurídica, en un comunicat, del moment actual i el modus operandi d’unes empreses que han vist un filó de negoci en els desallotjaments extrajudicials. Tal com explica la Directa en un reportatge, entre els operaris que s’hi dediquen hi ha expolicies, paramilitars, vigilants de discoteca, practicants d’arts marcials i ultres d’equips de futbol. Fins i tot algunes plantilles tenen lligams amb grupuscles de l’extrema dreta i del crim organitzat. Les dues entitats, que són impulsores de la querella contra l’empresa Desokupa i Norvet Property, la immobiliària que l’havia contractat per desallotjar extrajudicialment Can Dimoni, han presentat un protocol per fer-hi front.

Entre les recomanacions i els consells davant l’actuació de les empreses de desallotjament, desgranen un seguit de pautes d’actuació organitzades de forma cronològica segons l’actuació dels desokupadors. Quan es reben les primeres visites de tanteig d’individus enviats per la propietat, el protocol recomana aconseguir proves legals, evidències materials o documentals (padró, correu postal…) de què la persona resideix a l’edifici i mobilitzar i avisar al seu entorn, a més de redactar totes les visites rebudes de cara a futures proves en un judici o investigació.

Si els operaris intenten desallotjar, recomanen generar material fotogràfic i audiovisual, que pugui servir per identificar-los, a més de registrar coaccions, amenaces i/o pràctiques fraudulentes. Finalment, el DESC i IACTA suggereixen avisar la policia, forçar aquesta a identificar els operaris i no abandonar l’immoble si no hi ha una ordre judicial que ho dictamini.

Els entrebancs de la querella

L’Observatori DESC i IACTA van impulsar el 2016 una querella contra l’empresa Desokupa i Norvet Propery, la immobiliària que havia contractat els seus serveis. “Des de l’inici ha estat un procediment difícil, amb grans reticències per part del jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona. Ara, la jutgessa considera el sobreseïment de la causa per creure que no existeix cap delicte. Resta pendent de resoldre’s l’apel·lació a l’Audiència Provincial de Barcelona”, denuncien.
Al llarg d’aquests dos anys, les advocades critiquen que s’hagi “denegat la pràctica de les mínimes proves -com escoltar tots els testimonis-, que no es consideri el delicte de violació de domicili o que no el de coaccions, únicament perquè es presumeix que les víctimes no tenen just títol per ser habitants (tot i que no s’ha obert procediment ni civil ni penal contra ells)”.

I conclouen alertant que si finalment s’acordés el sobreseïment, “seria molt mala notícia per a les persones en situació de precarietat habitacional, que pateixen vulneracions de drets fonamentals com el dret a l’habitatge digne. La impunitat d’aquest tipus de praxi en el si del mercat immobiliari dóna ales a l’especulació sense límits i a l’ús d’estratègies cada cop més perilloses per a les llars vulnerables”.

Blanca Todó, La Directa https://directa.cat/llancen-un-protocol-per-fer-front-a-les-empreses-de-desallotjaments-extrajudicials/