El jutjat d’instrucció 3 de Cerdanyola del Vallès ha ordenat, mitjançant un auto de 27 de setembre, que les ocupants de la masia de Can Piella abandonin la finca en un termini de 10 dies a comptar des de la data de recepció. L’ultimàtum expira el proper dilluns 15 d’octubre. L’assemblea d’aquest centre social i cultural que des de fa 3 anys ha impulsat la rehabilitació de la finca –abandonada des de feia més d’una dècada– respon a l’amenaça amb una campanya de difusió per aturar un procés penal que podria finiquitar les activitats agrícoles i reivindicatives que es desenvolupen a l’antiga l’edificació datada del segle XVII i als amplis terrenys llaurats i cultivats que la circunden. El dissabte 13 d’octubre a les 17h han convocat una manifestació que sortirà des de la plaça Antoni Baqué de La Llagosta –molt propera a l’estació de RENFE– i finalitzarà amb una “acampada de resistència” als terrenys de Can Piella. La marxa rep el suport de l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya, la PAH de La Llagosta, Reclaim the Fields, l’Observatori del Deute en la Globalització, Can Masdeu i Repoblació Rural.
El jutge Claudio Alejandro Montero Fernández, malgrat reconèixer que el delicte d’usurpació d’un bé immoble abandonat ha estat fortament qüestionat des de la seva incorporació al codi penal de l’any 1996, conclou que el propietari té dret a posseir la finca tot i constatar que no li donarà cap ús. En sentit contrari existeix una nombrosa jurisprudència de les audiències provincials de Girona, Barcelona, Madrid i Guipúscoa que contradiu aquesta interpretació i apunta que en el cas de finques abandonades hauria de prevaldre el principi de mínima intervenció i s’hauria de dirimir els litigis per la via civil.
Una illa dins l’àrea metropolitana
Quan s’arriba a Can Piella, malgrat que es troba a poc més de 15 quilòmetres de Barcelona, es deixa enrere la metròpolis per endinsar-se en un paratge natural únic, perimetrat des de la distància per autopistes, línies ferroviàries i nuclis urbans. És un d’aquells indrets que vist a vol d’ocell esdevé una taca verda dins la regió metropolitana de Barcelona. Probablement és aquesta característica la que va fer que el magnat Sheldon Adelson es fixés en aquesta finca per tal de construir-hi el frustrat projecte Eurovegas. El Delta del Llobregat era l’opció preferent, però els tècnics de la Generalitat i els executius de Las Vegas Sands també van visitar els terrenys de Can Piella com a segona opció. Són precisament aquesta mena de pastilles verges de terrenys agrícoles les que tradicionalment pateixen un major procés especulatiu. A la masia de Can Piella, però, a dia d’avui s’hi conserven els camps conreats, camins, murs de paret seca, pous i basses d’aigua que són reflex de la gran quantitat d’aqüífers que atravessen el subsol de la zona. No és estrany veure-hi cavalls pasturant. A més, l’assemblea del centre social que l’ha rehabilitat des de 2010 ha recuperat la seva història, els oficis i els usos que, de mica en mica, han anat desapareixent al llarg de la segona meitat del segle XX de la fisonomia dels municipis vallesans encaixats entre les lleres dels rius Congost i Ripoll.
Can Piella
canpiella [at] gmail [dot] com
http://www.canpiella.cat/
Directori d’okupes en Catalunya: https://radar.squat.net/ca/groups/country/XC/squated/squat
Directori de grups (centros sociales, ateneos, okupas) en Catalunya: https://radar.squat.net/ca/groups/country/XC
Eventos en Catalunya: https://radar.squat.net/ca/events/country/XC
Jesús Rodríguez, La Directa
