Barcelona: Edificis amb ‘bitxo’: objectiu prioritari de la inversió especulativa

La ‘Directa’ localitza 76 immobles de la ciutat de Barcelona adquirits recentment per fons d’inversió i empreses inversores, moltes especialitzades en la rehabilitació. A la majoria dels blocs encara hi viuen llogateres, sota l’amenaça de ser expulsades.

Bitxo o cuques són els qualificatius emprats en l’argot immobiliari per referir-se a les llogateres d’un bloc de pisos. “Comprem edifici amb bitxo”, es pot llegir en els anuncis d’alguns portals del sector. Les finques amb llogateres es venen per sota del preu de mercat –la rebaixa pot arribar al 50%–, i és per això que són un atractiu per a empreses especialitzades en buidar-los d’inquilines, rehabilitar-los i vendre’ls com a pisos de luxe. A la ciutat de Barcelona cada cop són més els barris afectats per aquest tipus inversió –Raval, Gòtic, la Ribera, Poble Sec, Poblenou, Sant Antoni, Hostafrancs o la Barceloneta, entre d’altres. Com a conseqüència, també cada vegada més veïnat comença a organitzar-se en plataformes que volen fer real un lema compartit “no ens faran fora”. [Llegir més ]

Barcelona: Rueda de prensa al Hort del Xino

Hort_del_XinoHoy hemos presentado la querella contra Juan San de Couto y la empresa Liven Business por intentar llevar a cabo un desalojo de forma ilegal en el huerto. Os compartimos la rueda de prensa donde explicamos todos los hechos y donde dejamos claro que NO NOS VAMOS, que RESISTIMOS y que contamos con el apoyo del resto de colectivos que estamos luchando por una Barcelona para los vecin@s. Desde de aquí, solo nos queda seguir señalando con el dedo a “Barcelona en Comú” y esperamos que, acorde su “modelo de ciudad”, tomes cartas en el asunto y lleven a cabo todas las medidas y las herramientas que tienen a su disposición para proteger este espacio. Así como el resto de espacios que están en peligro en todo el distrito de Ciutat Vella y demás barrios de la ciudad. Es hora de dejarse de panfletos y empezar a actuar. El Hort del Xino RESISTE y los barrios RESISTIMOS!!! [Llegir més ]

Barcelona: Desolació per la destrucció de l’Hort del Xino al Raval

20170222_destruccio_Hort_del_Xino_Raval_BarcelonaA mitjans de febrer uns obrers destrossaven l’hort per ordres del nou propietari, qui va aprofitar d’un requeriment de l’Ajuntament per desratitzar l’espai. Malgrat tot, les persones organitzades en l’assemblea que gestiona l’espai continuen mobilitzades.

Al carrer Reina Amàlia, 11, al cor del Raval de Barcelona, ha persistit en els darrers nou anys l’Hort del Xino. El passat dimarts 14 de febrer, obeint ordres del nou propietari del terreny, uns obrers van arrencar d’arrel una dotzena d’arbres –alguns amb més de 10 anys, com la figuera que hi havia a la finca–, els mateixos fruits de l’hort, el mobiliari autogestionat i també bona part de les il·lusions que mantenien les usuàries d’un espai comunitari com pocs al barri.

Per fer-ho van aprofitar un requeriment de l’Ajuntament per desratitzar l’espai. “Aquí hi ha hagut un requeriment per fer una desratització i el propietari ha utilitzat això com a excusa per destrossar l’hort, quan no té res a veure una cosa amb l’altra i no calia destrossar cap hort”, declarava la regidora del Districte de Ciutat Vella Gala Pin. [Llegir més ]

Barcelona: De centre social okupat a negoci turístic

barcelonaFins a una desena d’immobles que albergaven projectes socials d’okupació de Barcelona –des de l’espai Magdalenes fins a Barrilonia o La Rimaia II– s’han convertit els darrers anys en hotels, hostals o apartaments turístics.

L’okupació i desallotjament de l’immoble batejat fugaçment com La Benaventurada, al barri de les Corts, va suposar un nou capítol en l’estira-i-arronsa dels moviments socials barcelonins en la seva lluita contra l’especulació i l’abandonament d’espais de la ciutat. Però l’episodi també serà recordat per factors d’un caràcter més innovador, com l’actuació dels Mossos d’Esquadra complementant el treball previ d’una empresa de seguretat privada –Elite control– que va bloquejar l’accés a l’immoble i, sense ordre judicial ni permís d’obres, va supervisar la tasca d’uns operaris que van tapiar-ne l’accés.

El desallotjament també va escenificar els interessos creuats de grups pro i anti okupació. D’una banda, amb la presència i la pressió d’activistes, simpatitzants i algunes regidores municipals com Laura Pérez (BeC) i Maria José Lecha (CUP) en les concentracions de suport davant de l’edifici. De l’altra, amb la col·laboració en el desallotjament de l’edifici d’Elizabeth Casañas, presidenta de la Plataforma Pro Habitatges Turístics (PPVT, per les sigles en castellà) i fundadora d’Acomodis, empresa dedicada a llogar immobles per dies. Casañas, juntament amb membres del grup de Ciutadans a les Corts, va ser una de les promotores de les protestes d’un sector del veïnat contra el projecte d’okupació i inclús va accedir a l’interior de l’immoble -amb les okupants a dins- a través d’una porta del terrat amb accés a l’escala. Dessallotjat l’edifici, l’advocada Sonia Reina, de Ciutadans, va oferir suport jurídic als operaris. [Llegir més ]

Barcelona: Especulació, un cas ‘Praktik’

salvem_les_drassanesLa cadena d’hotels vol construir el seu nou establiment a Barcelona en dos solars del Raval, a tocar de les Drassanes. El preu dels terrenys s’ha multiplicat per 38 en els últims setze anys.

Dos solars destinats a la construcció d’habitatges socials es compren per 588.000 euros el 1999 i, setze anys més tard, es venen per més de 22 milions d’euros per emplaçar un hotel de dos edificis. Aquesta és la història dels dos descampats situats a la part més meridional del Raval, al triangle que formen els carrers Peracamps, Cid i Portal de Santa Madrona, just a tocar de l’edifici històric de les Drassanes de Barcelona.

És en aquests solars on la cadena Praktik vol construir el seu nou hotel a Barcelona, el cinquè del grup a la capital catalana. I és la gestió d’aquests terrenys la que ha endegat una de les últimes lluites veïnals contra el sector turístic. Els successius canvis en la propietat i en els usos de les dues parcel·les són una mostra de l’especulació immobiliària, a Barcelona, en uns terrenys que durant setze anys han vist com el seu valor inicial es multiplicava per 38 mitjançant tres operacions de compravenda entre el 1999 i el 2015. No era l’únic solar al Raval: segons l’Ajuntament de Barcelona en un informe publicat l’any 2010, a Ciutat Vella, des del 1980 fins al 2002, “s’expropien i s’enderroquen aproximadament uns 500 edificis, que suposen 400.000 metres de sostre edificat, 4.200 habitatges i 800 locals i 100.000 metres de sòl alliberat”. [Llegir més ]

Timbals d’alarma per la Barcelona que ens expulsa

201612_cercavila_BarcelonaUnes 250 persones han participat en una cercavila que ha passat no només per la ciutat de la gentrificació, sinó també per la de la resposta organitzada.

Parlar de fer una cercavila a la Barcelona del 2016 sembla més que mai una contradicció en els termes. De vila, poca, quan els fons voltors sobrevolen els seus gratacels i el capital global converteix a marxes forçades en metròpoli el que no fa tant era poc més que una ciutat mediterrània. Però la que s’ha viscut aquest dissabte contra la gentrificació i per la defensa dels barris es rebel·lava precisament contra aquesta concepció imposada de Barcelona. Volia fer brollar des del carrer el conflicte que pateix el veïnat a tres barris que són clau de volta d’aquests processos: el Raval, el Poble Sec i Sant Antoni.

Començaven darrere el portal de Santa Madrona, al solar encara en disputa on hi ha projectat el Praktik, un hotel de cinc estrelles que farà ombra a les Drassanes i que davant la pressió veïnal ha intentat presentar-se com agent dinamitzador de la zona. Les portaveus de la plataforma convocant, que agrupa col·lectius com La Rimaia, l’Ateneu cooperatiu La Base, el gimnàs Sant Pau o la Plataforma Salvem Can 60, explicaven què creuen que es vol dir quan es parla de dinamització: pujades de preus a botigues i bars, nous establiments pensats pels visitants, pisos i lloguers cada cop més cars, i finalment, l’exili del veïnat del barri que no es pugui permetre els nous estàndards de vida. Prova d’aquests processos són els 13.000 veïns i veïnes que ha perdut Ciutat Vella en els darrers 10 anys. [Llegir més ]

Barcelona: Un dels interventors del Metro detingut per robar diners de les multes treballa a Desokupa

Tulio_Ricardo_Munoz_AcostaTulio Ricardo Muñoz Acosta és auxiliar de Control i Informació de TMB, i alhora controlador d’accessos a sou de Desokupa, l’empresa que executa desnonaments sense ordre judicial.

Fonts de Ferrocarril Metropolità de Barcelona han confirmat que un dels tres auxiliars de control i informació del Metro de Barcelona detinguts pels Mossos d’Esquadra sota l’acusació de robar diners provinents de la recaptació de multes és Tulio Ricardo Muñoz Acosta, exporter de discoteca que treballa a temps parcial per Desokupa, empresa que executa desnonaments sense ordre judicial.

Agents de la unitat d’investigació dels Mossos al suburbà van procedir a la detenció de Muñoz Acosta i dos interventors més dijous passat, quan s’incorporaven al seu lloc de treball a l’estació de Paral·lel. Les guixetes dels acusats van quedar precintades. Un cop traslladats a comissaria van prestar declaració i van quedar en llibertat provisional sota l’acusació d’una presumpta apropiació indeguda de diners procedents del cobrament de percepcions mínimes bonificades. És a dir, segons la investigació, els acusats s’haurien embutxacat els diners –fins a 40.000 euros en total– d’aquells usuaris del Metro que pagaven la multa de manera immediata i en metàl·lic. [Llegir més ]

Raval: Sobre Can 60 o l’interior de la façana

Can_60_Raval_BarcelonaEn aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com comú és el seu problema: tenir un contracte caducat.

Al barri barceloní del Raval s’ha volgut passar pàgina i donar oficialment per tancada una de tantes lluites locals: la del Can 60 i la plataforma que l’articula, “Salvem Can 60”. Contra la voluntat de les seves protagonistes, que haurien preferit seguir en l’anonimat i, si de cas, dedicar les pulsions activistes a altres causes, la plataforma es va haver de crear quan la propietat de l’edifici va decidir no renovar el contracte a cap de les llogateres i, a l’hora, començar un procés d’assetjament sense treva.

En aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com una escola de capoeira, un taller de ceràmica o una associació que ajuda a veïnes en risc d’exclusió econòmica a trobar feina, totes amb un problema comú: tenir el contracte caducat. La propietat original, inspirada per la combinació de l’ascens vertiginós del preu del metre quadrat a Ciutat Vella i la lògica mercantil, va afegir-se a l’especulació amb una pràctica molt estesa: vendre pisos “amb bitxo”, com es diu en l’argot del ram. Van vendre a un inversor que va vendre més car a un altre inversor, que va vendre més car… i així fins a arribar a la conclusió de què la manera d’amortitzar era construir-hi habitatges de luxe. És una història molt coneguda al Raval i la font de la qual emanen la sobresaturació d’Hotels o altres edificis excloents per la gent del barri però aquest cop, per les dimensions del complex i el número d’afectats, els “bitxos” es van veure amb ànims de plantar cara. El primer pas va ser plantejar-se una pregunta retòrica: què és més útil als problemes endèmics del barri, unes entitats que funcionen al seu servei o esborrar-les en favor d’un petit grup de classes benestants? La resposta els va empènyer a una campanya de denúncia pública i, les mostres de solidaritat, es van anar escampant aquí i allà, fins a arribar a la institució. Llavors la institució s’hi va implicar. [Llegir més ]

Barcelona: Nova victòria veïnal contra Desokupa

20160926_Desokupa_carrer_Alarcon_Horta_Guinardo_BarcelonaL’actuació de grups de suport frustra l’embat dels homes del desallotjador de pisos Daniel Esteve a la Clota, al districte d’Horta-Guinardó. Els assaltants, contractats per la propietària MKPremium, es van fer passar per policies amb plaques falses.

Fa més de vuit anys que l’edifici número 21 del carrer d’Alarcón, al districte barceloní d’Horta-Guinardó, es troba en una situació d’okupació amb el consentiment verbal del seu propietari, que el va rebre mitjançant una herència. El maig passat, amb l’objectiu de desfer-se de l’edifici, la immobiliària Mk Premium va signar un contracte de pre-venda amb l’esmentat propietari per valor de 150.000 euros. Tot i que la venda no està tancada, l’empresa ja anuncia la venda dels 535 metres quadrats de finca per un valor de 395.000 euros als portals immobiliaris d’internet.

Amb l’acord a la mà, presumptes membres de la immobiliària, entre ells el director comercial d’MKP, han ofert indemnitzacions per valor de 1.000 euros a les residents de les diferents finques de la Clota perquè marxin, segons testimonien aquestes. Paral·lelament, els serveis jurídics de la immobiliària van iniciar un procés judicial per desallotjar les okupants restants. Com destaquen fonts de les habitants de l’immoble, “la denúncia està feta a nom del propietari, tot i que MKP no el va informar de la demanda i ell mateix ho desconeixia”, fins que les mateixes residents el van avisar.

Les residents asseguren que les visites de la immobiliària han sigut constants i que fins i tot els van preguntar quina quantitat estaven disposades a acceptar per marxar a finals del mes de setembre. Les okupants s’hi van negar novament. La propera visita de la immobiliària la van fer de bracet amb personal de Desokupa. [Llegir més ]

Barcelona: El ‘Poder Popular’ es reapropia de la mort per homenatjar Pablo Molano

201602_reokupacio_edifici_tercera_RimaiaLa setmana de comiat a l’activista social culmina amb la reokupació de l’edifici que va acollir la tercera Rimaia. Centenars de persones han compartit el seu dol de forma comunitària i han trencat amb els convencionalismes propis de la mort.

La mort forma part de la vida, però poques vegades la vida omple la mort. Una d’aquestes màgiques ocasions es va viure dissabte als carrers de Barcelona en l’homenatge a l’activista Pablo Molano, que va marxar el passat diumenge 14 de febrer. El dia es va transformar en un itinerari per les etapes vitals de Molano, per la història col·lectiva i les empremtes dels moviments socials a la ciutat. Un cant a la vida i la resistència. Una jornada de lluita contra la tristesa en soledat i l’oblit; l’enaltiment de la comunitat i la celebració d’allò viscut en col·lectivitat.

Si la tendència actual és fer de la defunció un negoci i privatitzar el dol, l’homenatge a Pablo Molano ha estat un desafiament col·lectiu i una reapropiació de la mort. Des del projecte Ateneu La Base, del que formava part, ho van manifestar des del principi: “Hem decidit dedicar l’espai i el temps de La Base a acompanyar-nos en aquest dol, en comú, com ho hem fet sempre; la mort no serà una excepció”. En comú, més d’un miler de persones de moviments socials i col·lectius diversos van recórrer la ciutat fent memòria. La frase de Pablo Molano hay que seguir combatiéndose va ressonar durant tot el dia i es va vessar per places, carrers i carrerons. [Llegir més ]