Barcelona: Els Mossos es contradiuen en el judici a quatre detinguts durant les protestes per Can Vies

Franz i Adrià són els dos únics nois del cas que han fet campanya durant els darrers mesos exigint la seva absolució. La fiscalia demana per cadascun dels quatre tres anys i mig de presó per atemptat contra l’autoritat i desordres públics.

Aquest dilluns al matí s’ha celebrat una nova vista a la Ciutat de la Justícia contra quatre de la setantena de persones que van ser detingudes durant les protestes contra el desallotjament fallit de Can Vies ara fa més de tres anys. Al judici d’avui hi havia convocat un cinquè jove de nacionalitat holandesa, que no ha estat localitzat des que va abandonar la comissaria, motiu pel qual està en cerca i captura i la jutgessa ha celebrat la sessió declarant-lo en rebel·lia processal. Val a dir que la mateixa nit dels fets un sisè noi va ser detingut al mateix indret, però pel fet de ser menor no ha seguit el mateix procediment que la resta. [Llegir més ]

Barcelona: El gerent de Desokupa nega que actués com a responsable de l’empresa en el desallotjament de Can Dimoni

El gerent de la marca, Daniel Esteve, declara al jutjat pel desallotjament de Can Dimoni, assegura que va actuar com autònom i trasllada la responsabilitat a la immobiliària Norvet Property, que s’ha acollit al dret a no declarar.

El mes de setembre passat, l’Observatori DESC va interposar una querella contra Desokupa i contra Norvet Property, la immobiliària que n’havia contractat els serveis per a efectuar el desallotjament no judicial i demolició de la casa okupada Can Dimoni, a Barcelona. En un primer moment, la magistrada Beatriz Balfagón, titular del Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona, no va admetre a tràmit la querella en considerar que Desokupa i Norvet no havien comès cap infracció penal, ja que les persones que residien a Can Dimoni i que van ser desnonades, “no tenien cap titularitat de residència a l’immoble, sinó que la seva legitimitat partia d’un delicte previ d’usurpació”. Tampoc va apreciar un possible delicte de coaccions ni amenaces, al·legant que les querellants no van patir violència física per part dels membres de Desokupa ni van interposar cap denúncia policial prèvia arran de les presumptes coaccions. L’única persona processada per usurpació en relació a la okupació de Can Dimoni va ser absolta. [Llegir més ]

Lleida: Actualització de la situació post-judicis del CSO La Chispa

CRIDA A LA SOLIDARITAT

Des del CSO La Chispa i l’Assemblea de suport a aquest, fem una crida a la solidaritat amb la defensa d’aquest espai okupat ja fa 9 anys a Lleida.
Han estat molts mesos de procés judicial que han acabat amb la sentència de desallotjament. Ara estem a l’espera de que la sentència es faci ferma, però no ens esperarem de braços creuats; el CSO La Chispa segueix en funcionament i seguirà així fins que nosaltres vulguem.
En aquest espai polític volem que les idees de suport mutu i solidaritat siguin una realitat, i creiem en la seva força. Per això us demanem a totes aquelles persones que us sentiu afins a aquest espai que estigueu atentes a les properes convocatòries i que porteu a la pràctica la solidaritat com considereu. [Llegir més ]

Lleida: Sentència del 2n judici contra el CSO La Chispa

LA LLEI PELS RICS // LA SOLIDARITAT PELS REBELS vol. II

O com continuar fent de la justícia una farsa…

El dia 7 de març es va celebrar el segon judici – farsa contra dues de les quatre persones acusades de la usurpació del CSO La Chispa de Lleida. Un altre cop, amb una àmplia presència policial, va tenir lloc una concentració – casserolada a la plaça Sant Joan seguida d’una petita manifestació que va encerclar els jutjats; així doncs, una trentena de persones van voler mostrar, un altre cop, el seu rebuig a l’especulació urbanística que destrossa l’horta de Lleida i la seva solidaritat cap a les persones encausades per ser properes a un moviment polític.

El passat dimarts 14 de març de 2017 va sortir la sentència que, curiosament, és exactament igual a la dictada en l’anterior judici i condemna a les dues persones jutjades en aquesta ocasió, a 3 mesos de pena – multa a raó de 5 euros al dia. La sentència també dicta el desallotjament de totes les persones que estiguin a La Chispa. La condemna, a més, pretén que s’indemnitzi a l’empresa especulativa pels desperfectes a la façana. [Llegir més ]

Barcelona: Arrenca el judici contra dues anarquistes acusades d’assaltar un banc a Alemanya

Dijous 23 de febrer s’obrirà a Aachen la vista oral contra les activistes detingudes a Barcelona i el grup de suport ha convocat una manifestació per exigir la seva llibertat aquest dissabte al migdia a la vila de Gràcia.

El passat 13 d’abril els Mossos d’Esquadra llançaven una operació policial contra el moviment llibertari a la ciutat de Barcelona. De nou, ho van fer de la mà de l’Audiència Nacional (AN) espanyola, amb la qual la policia catalana ja s’havia associat en almenys tres ocasions en un any i mig per actuar contra l’anarquisme: des de la irrupció a la centre social okupat Kasa de la Muntanya el 16 de desembre de 2014, passant per l’Operació Pinyata el 30 de març de 2015, fins a la segona part de l’Operació Pandora consumada l’octubre del 2015.

En aquella ocasió, un nombrós contingent de la Brigada Mòbil dels Mossos va aprofitar la cobertura judicial de l’alt tribunal per irrompre de matinada a l’històric Centre Social Okupat Blokes Fantasma del barri de la Salut, on els agents van esbotzar la porta, van causar desperfectes al mobiliari i van retenir al seu interior durant dotze hores la vintena de veïnes que hi viuen. Paral·lelament, la policia també va escorcollar dos domicilis particulars, un a la vila de Gràcia i l’altre al barri del Carmel, habitatge on va ser detinguda una dona de 35 anys. [Llegir més ]

Galliners: Kan Bici demá a judici!

Després de 50 mesos d’okupació aquests dias van arribar notícies des del palau de la injustícia: La data del jucio civil (desnonament precari) van fixar pel proper Dijous 19 de Gener 2017, a les 10.00h del matí en el jutjat de Girona! (Sala 07, Planta 3, Avgda. Ramon Folch, Jutgat de Girona)

La modificació de la llei d’enjuciamiento civil, concretament de l’articulo 440, permet als propietaris de kases okupades aconseguir més rapid (entre 3 i 6 mesos) el desallotjament/desnonament dels seus immobles. En comptes de respectar les situacions fotudes (precàries) de moltes persones, l’estat accelera les seves mesures repressives ignorant la seva pròpia Constitució i les decisiones del Tribunal Europeu de Strasburgo, donant així més poder a la cega defensa de la propietat privada i l’especulació immobiliària.

La Generalitat de Catalunya, mitjançant la seva Comissió d’assistència juridica gratuïta,denega a les persones sense recursos economicos, l’assignació gratuita d’advoqueu@ i procurador/a, perquè no estan empadronades o no poden demostrar la seva situació precària, encara que siguin jutjades justament per aquesta raó, com en el cas de Kan Bici.
1600 famílies desnonades al llarg de l’any 2016 a Catalunya demostren de sobres que la lluita contra la pobresa de l’estat és la lluita contra les personas sense recursos economicos i la modificació de lleis per fer-los encara més vulnerables davant els atacs de la màfia immobiliària. [Llegir més ]

Lleida: CSO La Chispa, sentencia del judici

CSO_La_Chispa_Lleida_LA LLEI PELS RICS // LA SOLIDARITAT PELS REBELS
SENTÈNCIA DEL JUDICI CONTRA 2 DELS 4 ACUSATS D’USURPACIÓ DEL C.S.O. LA CHISPA

El dia 14 de desembre de 2016 es va celebrar el judici contra 2 dels 4 denunciats per la usurpació del CSO Chispa. Sota un ampli dispositiu policial una hora abans del judici es va realitzar una concentració i posterior casserolada a la plaça Sant Joan i pels voltants dels Jutjats de Lleida. Desenes de persones van mostrar el seu malestar davant la judicialització que han viscut i estan vivint les companyes durant tot aquest temps: denunciant la injusta especulació urbanística que la llei defensa i mostrant la solidaritat a les persones criminalitzades per participar en un moviment polític. Els altres 2 denunciats tindran judici el proper 7 de març.

El passat 4 de gener de 2017 va sortir la sentència que condemna a les 2 persones jutjades a 3 mesos de pena/multa a raó de 5 euros al dia. La sentència també acorda el desallotjament de totes les persones que estiguin al CSO la Chispa. La condemna, a més, pretén que s’indemnitzi a l’empresa especulativa (UA sl) per desperfectes de l’immoble. Volem deixar clar que aquesta casa, si no fos per l’okupació de fa 9 anys, ja s’hauria desplomat pel seu estat d’abandó; i que, l’única intenció de UA sl és enderrocar la casa per especular amb el sòl. Davant aquesta condemna queda presentar recurs i impedir que els condemnats es converteixin en caps de turc de l’okupació d’un Centre Social on hi ha participat centenars de persones. [Llegir més ]

Barcelona: La Generalitat demana set anys de presó per a quatre detinguts durant els fets de Can Vies

Set agents dels Mossos d’Esquadra que van participar en la detenció han estat processats sota l’acusació de lesionar tres dels joves.

Aquest dimecres s’ha presentat la campanya Quatre Roses per donar suport als quatre joves a qui la Generalitat demana set anys de presó. A tots ells, se’ls acusa d’un presumpte delicte d’atemptat amb mitjà perillós i de causar danys i desordres públics durant la tercera nit de les protestes contra el desallotjament de Can Vies, el 28 de maig de 2014. Per a un d’ells, acusat de llançar una pedra que hauria ferit un agent, demanen dos mesos més de presó.

Al seu torn, la defensa, que destaca que els joves s’havien manifestat pacíficament i van ser detinguts quan tornaven cap a casa, va presentar una denúncia contra set agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha acordat la seva imputació per un presumpte delicte de lesions contra tres dels joves. [Llegir més ]

Barcelona: Artur Mas, víctima i botxí

El dit acusador del president de la Generalitat ha impulsat nombrosos procediments penals contra vaguistes i manifestants els últims anys. El cas més conegut el trobem en l’acció Aturem el Parlament, però la llista és llarga.

Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau afronten una petició de sis mesos a un any de presó i la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic arran de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014. L’ANC, Òmnium i l’Assemblea de Municipis per a la Independència han fet una crida a solidaritzar-se amb el president, però, dins els moviments socials, han sorgit veus que recorden el paper acusador del Molt Honorable en d’altres causes judicials.

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya, manifestava en un article d’opinió recent: “No em puc solidaritzar amb un cap d’un govern que s’ha personat sistemàticament com a acusació contra militants de moviments socials, sindicals i polítics de l’esquerra alternativa”. Si repassem les darreres pàgines de la història judicial catalana, veurem que l’envestida acusatòria no s’ha limitat a les activistes, sinó que ha arribat més lluny. És el cas dels membres d’una família d’origen guineà que viuen i treballen a Catalunya des de fa trenta anys. Verónica Loká, Eliseo Loyé i els seus tres fills residien al número 22 del carrer d’Andrade, al barri del Clot de Barcelona. El 25 de juliol de 2011, van viure un dels episodis més traumàtics de la seva vida. [Llegir més ]

Barcelona: L’Audiència de Barcelona recrimina l’actuació dels Mossos i absol tres encausades per l’efecte Can Vies

La secció setena considera “irraonable” el testimoni de cinc agents i desmunta la tesi que va portar a una pena de tres anys i mig de presó dictada pel jutjat penal 27.

El jutge Guillermo Benlloch i cinc agents de la Unitat Central d’Informació dels Mossos d’Esquadra han rebut un dur correctiu de l’Audiència de Barcelona. La sentència absolutòria de la secció setena, amb data de 20 de juliol, tomba la tesi relatada pels agents i avalada pel jutge d’instrucció. Els tres magistrats que la signen –Ana Ingelmo, Luis Fernando Martínez i Ana Rodríguez– conclouen que “cap dels agents va poder apreciar els trets fisonòmics rellevants i distintius, ningú va veure el rostre de les persones que es trobaven al terrat, i això es desprèn, no només de les mateixes declaracions dels agents, sinó també de les condicions d’observació abans analitzades”. [Llegir més ]