Llevar-nos i preparar-nos per a la feixuga rutina, sentir cada dia la mateixa porqueria, els corcons que van foradant l’escassa passió que encara sobreviu al pas dels anys. Sortir al carrer amb els ulls cansats i esforçar el somriure de camí a l’escorxador. No era això el que somiàvem però al final ens hi acabem acostumant. Diuen que bufen vents nous però no bufen prou fort. Com el llop que no podia fer res per tirar avall la casa d’obra. Els nostres porcs estan ben instal·lats a un búnquer de formigó i no es bufant a cau d’orella com els farem sortir.
Sols, soles, mirant de reüll als que pateixen igual que nosaltres però ens miren de reüll també. Així tampoc no farem res. La por i la desinformació són armes molt poderoses. Perdudes ens volen, navegant per un mar d’incertesa i desconfiança. I que elles, les que seuen a les cadires més còmodes dels despatxos més alts, siguin les que ens guien per la ruta marcada. Encara se n’en foten. Tots enfrontats entre nosaltres però treballant en comú per edificar el seu palau.
Ja n’estem fartes d’aquesta comèdia. No desconfiem de la gent sinó d’aquelles persones que entren al búnquer, pugen al despatx, s’asseuen a la cadira i ens diuen que tot ha canviat. Vesteixen la pell del porc. Nosaltres volem construir el canvi amb les nostres mans. Volem transformar la nostra vida i la societat. Comencem creant xarxes de suport mutu, cultura lliure, medis d’autosuficiència al marge del capitalisme, coneixements pràctics, relacions d’igualtat i una consciència revolucionària. Vam prendre la iniciativa sense esperar l’aprovació dels nous reietons, ni dels antics, ni dels que confien que arribi el seu moment.
Projectar somnis en realitats té les seves complicacions però de mica en mica ens en anem sortint. Transformadors es va obrir al barri el 16 de juliol passat i d’ençà, en poc més de tres mesos, que ha acollit diverses activitats culturals, lúdiques, polítiques i d’aprenentatge i desenvolupament personal. Des del taller de bicicletes al de teatre i el d’expressió oral, la cafeta mexicana, les xerrades, concerts, actuacions, projeccions de documentals i pel·lícules, l’assemblea de solidaritat amb les refugiades i migrants… I tots els projectes que estan en procès d’el·laboració: la biblioteca, la cooperativa de consum agro-ecològic, el taller de serigrafia, el de fotografia, el local d’assaig… No podem parar quietes. I no oblidem el continu manteniment de l’edifici que, després de 7 anys abandonat i oblidat, precisava d’una neteja i condicionament a fons. Encara hi estem dedicant esforços.
Tot això, que a nosaltres ens omple d’il·lusió i energies, a algunes persones sembla regirar les entranyes. La cara se’ls torna ganyota rígida i la veu estrident. La por a allò desconegut parasita els seus cors. Igual que en el passat cridaven contra l’amenaça xinesa ara criden contra nosaltres(1). Desconfiança de l’estranger. El barri és el seu castell i nosaltres l’hem assaltat. Tant se val si som d’aquí o d’allà, no som el model de veí que volen. Som il·legals, un tabú que no poden traspassar. Massa respecte tenen al poder. Massa poc en tenim nosaltres.
Altres ens han donat suport, han creuat la porta tant de temps tancada i han trobat un espai acollidor i activitats interessants. Altres han decidit participar i proposar nous projectes. Però no són aquestes veïnes les que fan soroll. Les que ens volen fora, les que prefereixen un edifici buit (en espera que l’ajuntament les hi obsequii en recompensa pel seu bon comportament), aquestes són les que parlen en nom de totes. Parlen en nom de tu i de mi. Recullen el vell discurs de l’okupa brut, vividor, delinqüent, malcarat, incívic… paraules desgastades de tant reproduir-les però que encara sonen a música per la premsa. N’hi han també que es dediquen a fer pressió per l’esquena, una empenta amable i traïdora. Però si tu tens algun dubte, alguna crítica, alguna aportació, ets benvinguda a Transformadors. Som imperfectes, això ja ho sabíem. És en la relació amb els altres com podem millorar.
Aquí, al CSOA Transformadors, posem en pràctica una experiència d’organització entre iguals, de manera voluntària i conscientment transgressora. Perquè no volem estar sota l’ombra de cap poder, perquè no ens sentim subjectes moralment a la legalitat (sempre canviant i interessada), perquè les nostres activitats responen a unes necessitats socials i construïm, de fet, una societat més lliure i justa mitjançant la nostra acció quotidiana. Transformadors és un espai alliberat.
1- El maig del 2007 la Associació de Veïns per un Eixample Sostenible (que avui dia pressiona pel desallotjament de Transformadors) convocava una concentració en culminació de la seva campanya contra el comerç xinès al barri, obsessió personal de la seva portaveu. Aquesta va haver de ser suspesa per denúncies d’incitació a la xenofòbia.
CSOA TRANSFORMADORS
Carrer d’Ausiàs March 60
08010 Barcelona
csoatransformadors [at] riseup [dot] net
https://csoatransformadors.wordpress.com
https://csoatransformadors.wordpress.com/2015/10/22/transformadors-i-la-por-text-repartit-al-barri/
