Barcelona: Desallotgen el bloc okupat Ca la Trava al barri de Gràcia

Des de quarts de set del matí, un ampli dispositiu policial s’ha desplegat al barri de Gràcia per executar l’ordre de desallotjament de Ca la Trava, un edifici okupat des del desembre del 2016, propietat de la Immobiliària Mar SL. A hores d’ara, ja no queda ningú dins l’edifici i dues persones han estat detingudes, acusades de resistència a l’autoritat, i dues més han estat sancionades amb la llei mordassa.

A quarts de set ha començat el desallotjament del bloc okupat Ca la Trava al barri de Gràcia de Barcelona. Ben d’hora, un helicòpter ja sobrevolava la zona i els Mossos d’Esquadra han desplegat deu furgonetes de la unitat antiavalots. Un dels vehicles anava equipat amb les escales per accedir a l’edifici i una càmera panoràmica. Les okupants, que han llançat coets d’avís per convocar una concentració solidària a la travessera de Gràcia amb Torrent de l’Olla, han resistit dins l’edifici. Segons Ca la Trava, dues persones han estat detingudes, una informació que ha estat confirmada pels Mossos. Des de premsa de la policia catalana han explicat que quan han accedit a l’edifici, on hi havia nou persones, dues han estat identificades i han marxat voluntàriament. Quatre de les restants estaven embidonades, dues de les quals han estat detingudes per resistència a l’autoritat i a les altres dues se les ha sancionat administrativament amb l’anomenada llei mordassa, la llei de seguretat ciutadana 4/2015. A hores d’ara, ja no quedaria ningú dins l’edifici.

Des del passat 20 de setembre, Ca la Trava estava en perill de desallotjament. L’edifici és de la Immobiliària Mar SL, propietària també de la promotora i constructora La Llave de Oro, que hi vol construir pisos de luxe. Davant dels problemes per accedir a un habitatge digne a la ciutat de Barcelona i en concret al barri de Gràcia, el desembre del 2016, un grup d’estudiants, treballadores i persones sense recursos econòmics van okupar els edificis situats als números 154 i 156 de la Travessera de Gràcia de Barcelona. El primer bloc es va anomenar la Jahnela i va acollir als baixos l’Oficina d’Habitatge de Gràcia. Seguidament, va ser el torn de Ca La Trava. [Llegir més ]

Barcelona: Suspès el judici pel desallotjament del Àgora Juan Andrés

El judici previst per al dimecres 17 d’octubre a les 12,30 al jutjat de primera instacia nº 3 de Barcelona per la demanda presentada per la propietat Triquell i García SL per desallotjar l’Àgora Juan Andrés ha estat suspès a petició dels demandants per explorar una mediació per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Des del principi del procés judicial l’Àgora ha interpel·lat a les autoritats perquè intervinguin i garanteixin la propietat pública de l’espai a la memòria de Juan Andrés Benítez i com a ús per part de les veïnes i els moviments socials de la ciutat.

Entenem que la Campanya l’Agora és queda al barri amb una infinitat d’actes, recollida de signatures del manifest per part de persones, entitats, col·lectius i organitzacions així com la manifestació en el 4t aniversari de l’ocupació han ajudat en que aquesta situació sigui possible. Mantenim el nostre compromís de seguir lluitant perquè el Raval, els seus habitatges i els seus espais siguin per a la gent i no per a l’especulació i el negoci d’uns pocs. [Llegir més ]

Barcelona: El 17/10 a la Ciutat de la Justicia. L’Àgora es queda al barri

Aquest proper dimecres 17 d’octubre a les 12,30h al jutjat nº 3 de la Ciutat de la Justícia, tindrà lloc el judici pel civil per la denúncia de la propietat Triquell i García SL contra els “ignorats ocupants” de l’Agora Juan Andrés , sembla que en el judici només es definirà qui és el propietari de l’espai i possiblement conclourà amb l’ordre de desallotjament de l’Agora Juan Andrés després de 4 anys d’activitat pública reconeguda per gairebé tothom com una cosa positiva per al Raval i per a la ciutat. Un desenllaç només desitjat per la propietat, també per la SAREB que és propietària del deute hipotecari de Triquell i el possible comprador a posteriori del solar, ja sigui en una subhasta pública o d’una altra manera. I també un desenllaç que només podrà evitar-se si la mobilització veïnal ho aconsegueix al límit mitjançant algun tipus d’acord que asseguri la propietat i l’ús públic d’un espai que servirà si no ho impedim per gentrificar més al barri i sumar a l’especulació un indret recuperat per les veïnes.

No és casual que en aquests dies hàgim sabut perquè s’ha fet públic d’aquesta manera que només ho saben els que estan en el negoci, que el mateix jutjat nº 3 hagi fet efectiva una execució hipotecària contra Triquell demandada per la SAREB i hagi estat publicada la subhasta en el BOE del 6/10 d’una finca del carrer Riera Baixa 8. Procediment que sembla avançar el que passarà després del judici i que està passant cada dia si no ho impedim: cases, finques o solñares, deixades de manera irresponsable per la propietat, rescatades amb diners públics que ara tornen al mercat privat a baix preu perquè tornin a vendre per tornar a alimentar l’especulació i l’expulsió de veïns del barri. [Llegir més ]

Barcelona: 5 anys de l’homicidi de Juan Andrés. Àgora es queda al barri. Manifestació contra el desallotjament de l’Àgora

L’Agora Juan Andrés Benítez i les lluites al Raval com a exemple. Com millor funciona el capitalisme pitjor funciona la vida, com intentar donar-li la volta.

Hi ha un malestar creixent en la vida diària, un malestar profund, vell i alhora nou que fa que la vida sigui pitjor, gairebé invivible moltes vegades, una malestar que es manifesta en resistències també velles i alhora noves i que busca desesperadament la manera de fer-li front i que desperta també les solucions simples, dures i autoritàries a què agafar-se.

El dia 5 d’octubre faran 5 anys de la mort brutal a mans dels Mossos d’Esquadra de Juan Andrés Benítez veí del Raval, una mort gratuïta, terrible i innecessària i una resposta impressionant d’una gran part del barri i de la ciutat que va cridar : Prou ​​brutalitat, prou Impunitat, Justícia Juan Andrés exigint una justícia que com tantes vegades no es va donar. Un any després el mateix moviment ocupa l’espai a la seva memòria, un espai buit, abandonat, mort per experimentar omplir-lo de vida i de lluita i durant quatre anys crear un jardí, una àgora, lliure, recuperar un espai de l’especulació de les escombraries , de la mort i de les rates per convertir-lo en un exemple per al barri, per a la ciutat, per les seves lluites, per menjar, de cultura alternativa. [Llegir més ]

Barcelona: Contra la ferocitat dins dels nostres medis

ATENEU LLIBERTARI DE GRÀCIA, REUNIT EN ASSEMBLEA EL DIA 29 D’AGOST DECIDEIX FER PUBLICA LA SEGÜENT DECLARACIÓ:
CONTRA LA FEROCITAT DINS DELS NOSTRES MEDIS:

Els darrers fets, irreparables, ocorreguts durant el més d’agost,han fet que passem del desgrat al rebuig de certes pràctiques, que s’estaninstal·lant sense cap mena de discussió seriosa i que han portat a greus conseqüències.

Son  unes pràctiques derivades d’un “protocols” que malgrat semblin consensuats i acceptats tàcitament per tots, sovint no es sap d’on surten, quin és el seu abast, ni com s’apliquen. Al contrari dels protocols de les festes en espai públics, que tenen un àmbit i una temporalització d’aplicació clares i limitades, i que per tant són, o poden ser, d’utilitat.

El fet estendre la exclusió al llarg del temps i de l’espai, determinades exigències de “tractament” i el  supeditar la existència o no d’agressió als sentiments, percepcions i memòria d’una persona ferida obre pas a situacions de practiques de poder que segur que ningú desitja, allunya la realitat de la reparació i, tal vegada, la fa impossible.

La gravetat de la situació viscudes es veu incrementada i s’allarga en el temps per l’actuació, no sempre ben intencionada, de determinats entorns, que usen la exclusió d’un possible maltractador com a factor de cohesió front el “desviat”, com certificació de puresa ideològica i, perquè no, com a mecanisme d’exercici de poder, un poder que ensorra les seves arrels en el patriarcat i que viu en ell. Volem l’empoderament, però no el poder sobre, sinó el poder per fer… [Llegir més ]

Barcelona: Organitza la teva Ràbia – Ca La Trava – Campanya Festes

LA FESTA, DESGRÀCIA

Un altre any el barri s’ha omplert de gom a gom i hem sortit a tots els diaris i televisions. Som el barri més cool de Barcelona, qui no voldria viure aquí? Si tens diners, estàs de sort! Pugen els lloguers, expulsen les veïnes, tiren a terra els edificis i construeixen pisos de luxe i apartaments turístics i fan lloc per tu.

Benvingudes a la gentrificació, benvingudes al capitalisme, l’únic que importa són els beneficis. Els sous estan pels terres i els lloguers estan pels núvols, estem vivint un atac brutal contra la classe treballadora i encara volen que estiguem contentes i felices. Ens venen que hem de ser educades, tenir una actitud positiva i no molestar. Però nosaltres estem fartes.

A Ca La Trava reivindiquem la Ràbia. No ens avergonyim d’aquest sentiment! Ràbia perquè ens passem el dia treballant i cobrem un sou de misèria que ni ens arriba per pagar el lloguer. Ràbia perquè destrueixen el nostre barri i ens fan fora de casa. Ens hem cansat de posar bona cara, de les protestes que no molesten, de la normalitat imposada que ens ofega. Volem resistir, fer la vida impossible als especuladors, lluitar cada pujada de lloguer, cada pis, cada bloc i cada centímetre quadrat d’aquesta ciutat. [Llegir més ]

Barcelona: Desallotjaments i resistències en ple estiu a la Vila de Gràcia

Projectes autogestionats i d’habitatge construïts en espais okupats com Ca La Trava, l’Armadillo o el Banc Expropiat es troben amenaçats de desallotjament en un barri tensat per la pressió turística i l’augment de preus en la compra i lloguer d’habitatge.

L’estiu s’instal·la a Barcelona i amb ell la riuada de visitants d’arreu. Consegüentment, es desplega el ventall d’efectes i alteracions conegudes i previstes en la dinàmica urbana, així com els sempre impactes ambivalents no calculats que copen algunes portades i generen la polèmica de l’estiu. Al barri de Gràcia, epicentre els darrers anys de moltes de les reivindicacions veïnals que exigeixen mesures per garantir el dret a la ciutat i l’habitatge, l’estiu arriba arrossegant l’amenaça de desallotjament sobre dos espais socials i d’habitatge. Ca la Trava i el Banc Expropiat, ambdós espais separats per escassos 500 metres, són projectes en lluita contra el model que progressivament s’imposa en una vila a on encara pugnen per coexistir veïnes i negocis tradicionals enfront de la transformació que imposen inversors immobiliaris, promotors i turistes. [Llegir més ]

Barcelona: Sobre els compromisos comunitaris, obrint debats sobre formes de fer

Són tantes les urgències ales que cal respondre i no tants els mitjans ni les persones, que és difícil parar-se a pensar encara que hi hagi moments en què es veu la necessitat de dir alguna cosa, d’explicar i intentar entendre les coses ja que tenen conseqüències i sembla que no és important i si que ho és.

Des de sempre a Barcelona ia molts llocs sorgeixen diferents formes de fer davant de problemes i conflictes socials. Simplificant perquè s’entengui millor, a una forma de respondre clàssica, se l’anomena la Plataforma, en llenguatge comú la sopa de lletres. Un munt d’organitzacions estampen la signatura, cadascú amb les seves raons per fer-se notar o demostrar força. De vegades serveix però normalment són més les firmes que les voluntats, accions i persones que se sumen. Formen part més de la vella política en el sentit de fer-se veure que no en ajuntar forces i assumir els problemes d’arrel, per aconseguir aquestes signatures de gent tan diferents s’han de pactar mínims més per raons tàctiques o d’estratègia, sobretot si estan presents institucions o grans organitzacions amb el que no sol servir per a molt.

D’altra banda hi ha les campanyes i les accions sobre la base, en què les organitzacions tenen menys pes i guanya més la lluita diària comú, s’obre l’espai a les persones i als grups petits i l’important es va construint sobre l’experiència. Té els seus problemes però sempre obre més possibilitats. No menysprea a les organitzacions com de vegades es pensa, sinó que cedeixen protagonisme al moviment i són més difícils de rendibilitzar, normalment les institucions, i organitzacions d’ordre els incomoda aquest tipus d’actuacions. [Llegir més ]

Barcelona: Com podem defensar el Banc Expropiat

Per enèssima vegada, el Banc Expropiat torna a estar amenaçat (comunicat). En aquest cas són la Tresoreria General de la Seguretat Social i el Sevei Català de la Salut qui està impulsant el desallotjament de l’antic Cap Quevedo. En aquesta campanya continuem pensant que la nostra força es troba en la diversitat de tàctiques. Volem defensar el Banc Expropiat perquè és un projecte necessari a les nostres vides. Seguint aquest plantejament, veiem important fer extensiva la pregunta «Què farieu per defensar allò que estimeu?». Aquests són els objectius i els mitjans que ens agradaria seguir per dur a terme aquesta campanya:

Objectius i mitjans

El nostre objectiu principal és que els responsables del desallotjament retirin la denúncia. Donat que el procés judicial es troba en un estat relativament avançat, també veiem important intentar que el Jutjat suspengui el desallotjament cautelar, que la policia trobi moltes dificultats a l’hora executar el desallotjament i que als responsables polítics no els surti a compte revifar la flama d’aquest conflicte. Per a que això sigui possible ens agradaria que, a més a més de la gent que utilitzem l’espai, totes les persones que sentiu afinitat amb aquest projecte i creieu que l’espai no ha de ser desallotjat pogueu mostrar la vostra solidaritat de la manera que creieu convenient. Aquestes són algunes idees: [Llegir més ]

Barcelona: Sis famílies d’un mateix edifici amenaçades de desnonament i extorsionades per l’inversor israelià Ofer Lior

CONVOCATÒRIA DE RODA DE PREMSA

Sis famílies d’un mateix edifici del Raval amenaçades de desnonament i extorsionades per l’inversor israelià Ofer Lior
Dia: Dimarts, 19 de juny de 2018 Hora: A les 12h Lloc: Carrer d’Espalter, 6. Barri del Raval, Barcelona

Diferents col·lectius del Raval denunciem la gravíssima situació, molt representativa de la realitat
actual del barri, que es viu en la finca del carrer d’Espalter 6 de Barcelona, ubicada darrere de la
Filmoteca de Catalunya.
Des de fa un any, l’inversor israelià Ofer Lior, a través de la societat Olno Espalter 6 SL, va adquirir
l’edifici. Lior es va negar totalment a la renovació dels contractes de lloguer i a partir d’allí, van
començar les pressions contra una de les veïnes amb contracte indefinit amb la qual va utilitzar
diferents estratègies per aconseguir que renunciés als seus drets. Però aquestes pressions no només
s’han dut a terme sobre aquesta veïna sinó també cap a la resta de residents. Pressions creixents
a partir de les finalitzacions de contracte, enviant a la finca a persones amb actitud intimidatòria
fent coacció cap als veïns i veïnes.
El passat 7 de juny, una de les veïnes de la finca va aconseguir l’ajornament del seu desnonament
gràcies al suport de la mobilització veïnal. Aquell mateix matí, dos homes van colpejar violentament
la seva porta amenaçant-la a acceptar suborns econòmics o fer-la fora per la força. Dies abans, joves
estudiants ocupants d’un pis de la finca ja havien patit extorsions per part de la propietat, que va enviar
dues persones per intentar obrir la porta amb violència, vulnerant diverses lleis de manera impune.
Les estratègies de por i coacció de la propietat estan posant en risc el futur de sis famílies,
entre les quals destaca una veïna que porta 50 anys vivint a l’edifici, i dues famílies amb fills
menors d’edat. [Llegir més ]