15 Març 2017: Els Mossos desallotgen Ca l’Enkant a Granollers.
L’okupació es va fer pública el passat 19 de febrer en una ciutat que no comptava amb un projecte d’aquestes característiques des de fa més de 10 anys. La iniciativa ha generat molt d’interès i l’espai ja ha començat a aglutinar lluites diverses
“Una revolució a petita escala que ja ha començat a canviar en pocs dies Granollers”. Aquesta seria la carta de presentació de les impulsores del nou Centre Social Okupat (CSO) Ca l’Enkant, que s’ha obert aquest mes de febrer a la capital del Vallès Oriental. Un enorme aparador de vidre dóna la benvinguda a qui s’adreça a aquest antic concessionari de cotxes situat a l’avinguda Prat de la Riba, una de les artèries principals de la ciutat. L’espai consta d’entre 1.500 i 2.000 metres quadrats amb diversos espais diàfans –com el que era l’expositor de vehicles– i dues plantes superiors d’antigues oficines.
L’okupació es va fer pública el passat 19 de febrer després d’una cercavila pels carrers Granollers. L’acció d’anunci va arribar dies després de l’entrada progressiva a l’espai, quan una persona autoinculpada va cedir-lo al projecte social. El conjunt d’edificis que conformen l’immoble portava com a mínim nou anys abandonat i el propietari, segons el col·lectiu, és un conegut empresari de Granollers que compta amb diferents immobles buits repartits per la ciutat.
“La iniciativa no surt de cap col·lectiu en concret, sinó que surt de veïnes d’aquí Granollers que compartien la necessitat de compartir un espai que generés aquest punt de reunió entres persones que volien generar una unitat popular diferent. Es buscava quelcom que realment fos transformador: entenem que l’administració pública aquí a Granollers no ens potencia, el plantejament de Ca l’Enkant és crear un espai autogestionat que pugui pal·liar aquestes mancances” explica la Raquel, una de les portaveus de col·lectiu.
Aquest nou projecte polític i social no ha deixat a ningú indiferent a Granollers, sobretot tenint en compte quina ha estat fins avui dia la composició i força de moviments socials en aquesta capital de comarca de només 60.000 habitants, o 100.000 si comptem tot el conglomerat urbà que conforma amb Canovelles i amb part de Les Franqueses i La Roca del Vallès. Tot i que sí que hi ha hagut a la ciutat diverses ocupacions per emergència habitacional –la ciutat ha arribat a tenir un 15% del parc d’habitatges buit, segons la PAH– les okupacions de tipus polític i social són una raresa en aquesta ciutat.
La darrera i única experiència duradora d’okupació d’aquesta mena a la zona es remunta a fa més d’una dècada amb el projecte del CSO Can Calet, dinamitzat per part de l’Assemblea de Resistències durant els anys 2004 i 2005, i els seus intents efímers posteriors amb l’Enkantada i la Gàl·lia. És per aquest motiu que la iniciativa ha generat molt d’interès: el col·lectiu calcula que més d’un centenar de persones passen diàriament per l’espai. Per altra banda, les assemblees diàries reuneixen unes quaranta persones d’arreu del Vallès Oriental.
Volen deixar clar que “no es tracta d’un col·lectiu juvenil, com s’ha dit els últims dies”. Tot i que sí que és veritat que són principalment persones joves les que tiren del carro del projecte, “no es tracta del problema que el jovent de Granollers necessiti un espai per autogestionar-se, sinó que la població de Granollers necessita aquest espai. I no perquè s’avorreixi o perquè tingui un caprici sinó per què les seves condicions materials s’estan empobrint dia a dia”, afirmen. “Necessitem un espai on es pugui generar una unitat popular per fer front al model actual. Nosaltres treballem en aquesta via: en generar espais per a la unitat popular”, sentencia una de les membres de l’assemblea del CSO.
El pilar del projecte: l’autogestió
Ca l’Enkant s’articula a partir d’una assemblea que impulsarà algunes accions per iniciativa pròpia, les primeres anunciades són una xarxa d’aliments i una escola popular per a menors amb pocs recursos i gent gran. Tanmateix, la intenció és sobretot fomentar l’autogestió tant individual com col·lectiva. Per al Ricard, l’altre portaveu del CSO “el procés correcte no és que hagi de ser un centre social que organitzi coses per a la gent sinó que ha de ser un procés d’apoderament popular. Ca l’Enkant ha de ser un espai ón les persones venen, participen i s’autogestionen”. Fruit d’aquesta lògica, el col·lectiu ha posat en marxa una bústia on asseguren que estan rebent aquestes setmanes una mitjana de quinze propostes d’activitats diàries que van des de tallers d’autodefensa feminista o sales d’estudis, a un espai de criança compartida o una escola de circ.
“La idea és que les persones que han fet propostes puguin tenir a Ca l’Enkant el suport més logístic però que puguin dur a terme la seva activitat dins l’espai de manera autogestionada. A partir d’aquí, la cosa és anar compartint coneixements, aprenent les unes de les altres…” explica la Raquel. Alhora, col·lectius locals com la PAH, l’Aliança per la Pobressa Energètica (APE) o l’Assemblea d’Aturades ja han anunciat també que realitzaran activitats en aquest espai, això acompanyat del suport que han mostrat diverses organitzacions i, fins i tot, veïnes del barri. En aquest sentit, taules informatives i una comissió veïnal copsen el parer de la zona on es troba el centre social i recullen propostes i idees. Per altra banda, el CSO s’ha autodefinit com un projecte seguint els preceptes del feminisme, de l’ecologisme i del decreixement.
Cohesionar els moviments socials
Un dels altres objectius clau de Ca l’Enkant és crear una xarxa entre els diferents moviments socials de Granollers. “Aquí hi ha molts moviments socials, el problema és que hi ha una falta de connexió entre aquests, que és el que acaba construint el poder popular: la comunicació, el suport mutu i el treball conjunt. És de les coses en què volem treballar més seriosament perquè creiem que Ca l’Enkant pot garantir aquest punt de trobada”, relata el Ricard. Una altra membre de l’assemblea matisa que “vèiem que Granollers no té vida, no té un moviment social unitari i ens adonàvem que faltava la presència d’un espai com aquest: un espai que sigui capaç d’aglutinar totes les lluites de la ciutat”.
“No importa de quin col·lectiu siguis o de quina banda de l’esquerra transformadora siguis, llibertari o marxista, sinó que tenim un projecte comú” sentencien. I és en aquest punt on l’espai es posa a disposició de col·lectius per esdevenir “un punt de resistència i lluita en aquesta ciutat. Volem fer un treball social i poder ser un pilar per la gent que ho necessiti”. És per aquest motiu que un dels temes més treballats a les assemblees ha sigut el de la creació d’una taula rodona que aglutini el conjunt de les entitats socials de Granollers i de la zona del Vallès – Maresme. De moment, diverses assemblees de joves de la comarca com ara la de Llinars del Vallès estan assistint a les reunions.
Denuncien pressions policials i maniobres municipals
Després de fer-se pública l’okupació, el regidor del govern del PSC Jordi Terrades va anunciar que una setmana abans el propietari havia “emparaulat” una llicència d’obres per reformar aquest enorme espai. “És massa casualitat. Voldríem saber quina ha estat la participació de l’Ajuntament en tot això perquè ens sobta”, exigeix una membre de l’assemblea, i recorda que, tot i que havien dut fins al 19 de febrer en secret l’okupació, a una ciutat “tan controlada” com Granollers “el poder ho acaba sabent tot d’abans” i el consistori podria haver corregut per agafar-se a algun argument per desacreditar el projecte quan ja corrien veus d’una probable okupació a la ciutat. Tot i això, des de l’assemblea recorden que “això no va contra el propietari, sinó contra el que simbolitza: el símbol d’un home, blanc i heterosexual que oprimeix a la població per la seva condició social o de gènere”.
Per altra banda, la pressió policial s’ha posat de manifest també en els dies posteriors a fer-se pública l’okupació granollerina. Malgrat comunicar-se voluntàriament una autoinculpació i personar-se la policia el mateix diumenge, quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra i una d’agents de paisà van personar-se a la porta de l’espai l’endemà. Segons expliquen des de l’assemblea, un dels policies de paisà “va començar a increpar a la persona que feia de mediadora i a dir-li que era massa adulta per estar fent ximpleries”. Davant la negativa d’aquesta persona a sortir per identificar-se sense la corresponent ordre judicial “el mosso va començar a increpar-la i a dir que ja sabia qui era i que tot això ho podien solucionar o bé a les bones o bé per les dolentes”.
Segons diversos testimonis, aquest policia podria tractar-se d’Enric Garcia Doñate, inspector en cap de la comissaria de Granollers des del passat gener. Garcia Doñate era el responsable de la comissaria del districte barceloní de Ciutat Vella el 2013 quan es va produir, a causa de les agressions per part d’un grup d’agents, la mort al Raval de Juan Andrés Benítez. Arran aquest cas, Interior va forçar el trasllat de Garcia Doñate a Les Corts al gener de 2014 i tres anys després a Granollers.
Una victòria ja d’inici
“Si això s’acabés ara, nosaltres ja considerem que hem aconseguit una victòria”, afirma una de les portaveus, ja que consideren que “posar sobre la taula el problema del model de ciutat que tenim i com està organitzada la propietat privada” és en si mateix un objectiu assolit. Sobre la continuïtat del projecte, aquesta portaveu explica que la voluntat és que el projecte vagi més enllà de l’espai. “Si un dia Ca l’Enkant s’acaba, no serà la fi. És un mitjà de transformació social, aquest espai ha de ser el primer de molts espais per començar a crear un model de ciutat diferent, això no ha de ser un simple centre social sinó que ha de ser un espai de llança i d’avantguarda de lluita dels moviments socials”, una lluita que segons ells comença a germinar. “Ens dóna la sensació que estem començant una petita revolució quan veus els carrers de Granollers i la gent que passa: et dóna la sensació que alguna cosa està canviant”.
Pep Medina i Joana Voisin, La Directa https://directa.cat/actualitat/nou-centre-social-okupat-ca-lenkant-revoluciona-granollers
