Barcelona: Desallotgen una de les quatre okupacions feministes anunciades el 8-M

En el marc de la campanya Fem Llars Feministes, durant la jornada d’ahir les dones del moviment pel dret a l’habitatge van fer públiques quatre okupacions als barris de Gràcia, Trinitat Vella, Sants i Poble-sec. Denuncien que la problemàtica de l’habitatge “té rostre de dona” i reivindiquen que precisament són elles les que lluiten a primera línia. Després de fer la roda de premsa d’aquest matí, els Mossos han desallotjat l’edifici del carrer de Maurici Sarrahima.

És el segon any que el moviment pel dret a l’habitatge, amb la complicitat del moviment feminista, okupa immobles amb motiu del 8 de Març. Durant la jornada d’ahir, es van fer públiques okupacions d’habitatges a diversos barris de Barcelona: un bloc sencer a Gràcia, un altre a Sants, un pis a Poble-sec i un altre a Trinitat Vella. En total, onze habitatges per a dones implicades en diversos grups i sindicats, que avui en roda de premsa han volgut posar sobre la taula que la problemàtica de l’habitatge té “rostre de dona”, però que alhora, són elles les que estan a primera línia de la lluita. [Llegir més ]

Madrid: La policia desallotja el centre social La Ingobernable

Passades les sis del matí, la Policia Municipal ha procedit al desallotjament de l’edifici de la Ingobernable, un node dels moviments socials en ple centre de la capital de l’Estat espanyol.

Passades dos quarts de set del matí, el canal de comunicació del Centre Social La Ingobernable, situat al carrer Gobernador al costat del Paseo del Prado de Madrid, ha alertat del desallotjament de l’immoble.

Efectius de la Policia Municipal i del Cos Nacional de Policia (CNP) han executat l’ordre de desallotjament que hi havia sobre el centre des de l’inici de curs. La força pública ha perimetrat tots els accessos a l’edifici, utilitzant fins i tot drons per a vigilar la zona. En l’operatiu del desallotjament han participat més de 130 agents (comandaments inclosos) i 32 vehicles, procedents de les Unitats de Suport a la Seguretat (UAS), i personal de diferents Unitats de Districte (Centre Nord i Sud, Arganzuela, Salamanca i Chamberí).

Els canals de l’assemblea del centre social denuncien que la dreta que governa l’Ajuntament ha enviat a desallotjar “per la força, sense diàleg ni previ avís”. L’assemblea ha convocat a les seves xarxes a acudir a l’edifici. S’espera que en les pròximes hores l’assemblea informi dels passos a donar després d’un desallotjament que es produeix dos anys i mig després de la recuperació de l’edifici. De moment, ha convocat una concentració de protesta pel desallotjament avui, 13 de novembre, a les 19 h al costat de l’edifici de Caixaforum, a escassos metres de l’edifici de la Ingobernable. [Llegir més ]

Barcelona: ¡Ka La Kastanya son disturbios!

[Llegir més ]

País Basc: El gaztetxe Maravillas o el repte d’entendre’s

El clima generat entorn del gaztetxe (casal de joves) Maravillas de Pamplona, okupat tres vegades i desallotjat altres tres, ha convertit un projecte de barri en un esdeveniment polític de primer nivell. Més enllà de desestabilitzar el ja per si mateix convuls mapa polític navarrès, ha posat de manifest un debat que, si cap, es realça a la Navarra del canvi: el del model d’entesa entre la institució i el moviment popular.

El 16 d’agost de 2004 començava el desallotjament de l’Euskal Jai, el gaztetxe més emblemàtic de Pamplona i un dels més coneguts tot el País Basc. L’edifici, un frontó arquitectònicament i històricament ressenyable, així com el projecte desenvolupat en ell des de 1994, van convertir l’Euskal Jai en una icona de la vida política i social de la capital. El seu desallotjament, al mateix temps, va ser la imatge de l’ona repressiva que Unión del Pueblo Navarro (UPN), amb la seva alcaldessa Yolanda Barcina al capdavant, va lliurar contra els sectors populars de la ciutat. I va assenyalar, a més, l’inici d’una època negra per als gaztetxes a la ciutat, gairebé abocats a l’abandó de la lluita davant la piconadora de la dreta foral.

El gaztetxe Maravillas, recentment desallotjat, va marcar la fi d’aquesta època de buit, com a punt culminant –de moment– del procés per un gaztetxe al centre històric de la ciutat. Un procés que es va reprendre, no casualment, amb el canvi polític que es va produir el maig de 2015, que va desallotjar a UPN de les principals institucions de Navarra, també de l’Ajuntament de Pamplona, que va passar a mans d’EH Bildu, gràcies al suport d’altres tres forces polítiques. [Llegir més ]

País Basc: Policia Foral i Policia Nacional espanyola entren al gaztetxe Maravillas de Pamplona i carreguen contra qui protesta pel desallotjament

De matinada, dotacions de Policia Foral i Policia Nacional espanyola han entrat al gaztetxe (casa dels joves, en èuscar) Maravillas de Pamplona. Des del centre social okupat han realitzat una crida a acudir a protestar i s’han produït nombroses càrregues policials. La setmana passada van denunciar que el Govern de Navarra havia demanat una ordre judicial per a poder inspeccionar tècnicament la situació de l’immoble.

La Policia Foral i la Policia Nacional espanyola estan desallotjant el gaztetxe Maravillas de Pamplona (Navarra). Diverses dotacions d’antidisturbis d’aquests cossos policials han acudit a la plaça de Nabarrería –on es troba l’edifici okupat– i tancat els seus accessos. Des del gaztetxe s’assegura que estan procedint al desallotjament de l’antic Palacio del Marqués de Rozalejo, propietat del Govern de Navarra que acull el centre social okupat.

La setmana passada, des del Gaztetxe s’informava que el Govern de Navarra havia sol·licitat una autorització perquè la Policia Foral entrés a l’edifici al costat de tècnics de Patrimoni, per a revisar l’espai i valorar els suposats “desperfectes” que els joves haurien ocasionat. Les okupes recordaven que havien realitzat millores en l’edifici després d’anys d’abandó i desús. Des de Maravillas alertaven que això era “una excusa” per a procedir al seu desallotjament. “Tenim la ferma sospita de què es tracta d’una simple excusa per enviar-nos la policia i diverses tècniques a destruir el projecte de Maravillas”, i que busquen “provocar el desallotjament ‘tou’ del gaztetxe, és a dir, sota pretextos tècnics i de conservació de patrimoni”. [Llegir més ]

Gran Canària: Sostre, turisme i anarquisme de barri

Divendres 14 desembre, estrena del documental Precaristas a les 20.00 h, la Cinètika: https://squ.at/r/63nl

Inèrcia Docs estrena per partida doble als Cinemes Girona i La Cinètika el documental Precaristas, projecte audiovisual que explora els darrers anys de lluita per l’habitatge de la Federación Anarquista de Gran Canària i de les veïnes del Sindicat d’Inquilines.

Precaristas proposa un recorregut per la Gran Canària menys publicitada a través dels ulls de Ruymán Rodríguez, portaveu de la Federación Anarquista de Gran Canària (FAGC) i membre del Sindicat d’Inquilines (SIGC). L’estiu del 2017, les documentalistes del col·lectiu audiovisual Inèrcia Docs van acompanyar-lo durant tres setmanes càmera en mà per conèixer alguns dels projectes d’habitatge que han impulsat al llarg d’aquests anys, així com per a entrevistar a algunes de les veïnes que en formaven part. Comunitats d’habitatge –integrades per famílies– fetes realitats a través d’okupacions massives o bé en finques adquirides a través de cessions semiinformals amb la propietat (d’aquí el terme precarista), però sempre defensades amb l’acció sindical de barri. Experiments d’habitatge de matriu anarquista que han donat resposta a l’escàs paper de les administracions insulars, a l’hora que han intentat aglutinar i expandir un moviment popular a través de la cobertura de necessitats bàsiques. [Llegir més ]

Terrassa: Persones solidàries i Mossos aturen un desallotjament il·legal per part d’un escamot ‘desokupa’

Més d’una trentena de persones i una dotació de Mossos d’Esquadra han impedit aquest migdia el desallotjament il·legal que pretenia realitzar un escamot de set homes, aparentment treballadors de l’empresa Desokupa, «especializada en la intermediación amistosa de pisos ocupados ilegalmente» segons es pot llegir en la seva pàgina web. Els integrants de l’escamot, coneguts des de fa temps com «el polèmic comando de boxejadors», efectivament no tenien aspecte de mediadors ni, menys encara, de voler mantenir cap conversa amistosa.

De fet, les persones que ocupen els immobles número 93 i 95 de la carretera de Rellinars estaven alerta perquè feia dies que havien rebut cartes i missatges comminant-los a abandonar la casa on viuen des de fa anys i, en cas de negativa, amenaçant-los amb violència.

Davant l’intent, per part de l’escamot, d’entrar per la força, han trucat a Mossos d’Esquadra, amistats i entitats solidàries. Tot i la presència policial, que ha arribat primer, els integrants del grup no han abandonat l’entrada porxada de l’habitatge en una actitud clara de control i bloqueig de la porta. Més tard ha començat a arribar gent solidària, fins a una trentena, així com periodistes de diversos mitjans locals. [Llegir més ]

Barcelona: Desallotgen el bloc okupat Ca la Trava al barri de Gràcia

Des de quarts de set del matí, un ampli dispositiu policial s’ha desplegat al barri de Gràcia per executar l’ordre de desallotjament de Ca la Trava, un edifici okupat des del desembre del 2016, propietat de la Immobiliària Mar SL. A hores d’ara, ja no queda ningú dins l’edifici i dues persones han estat detingudes, acusades de resistència a l’autoritat, i dues més han estat sancionades amb la llei mordassa.

A quarts de set ha començat el desallotjament del bloc okupat Ca la Trava al barri de Gràcia de Barcelona. Ben d’hora, un helicòpter ja sobrevolava la zona i els Mossos d’Esquadra han desplegat deu furgonetes de la unitat antiavalots. Un dels vehicles anava equipat amb les escales per accedir a l’edifici i una càmera panoràmica. Les okupants, que han llançat coets d’avís per convocar una concentració solidària a la travessera de Gràcia amb Torrent de l’Olla, han resistit dins l’edifici. Segons Ca la Trava, dues persones han estat detingudes, una informació que ha estat confirmada pels Mossos. Des de premsa de la policia catalana han explicat que quan han accedit a l’edifici, on hi havia nou persones, dues han estat identificades i han marxat voluntàriament. Quatre de les restants estaven embidonades, dues de les quals han estat detingudes per resistència a l’autoritat i a les altres dues se les ha sancionat administrativament amb l’anomenada llei mordassa, la llei de seguretat ciutadana 4/2015. A hores d’ara, ja no quedaria ningú dins l’edifici.

Des del passat 20 de setembre, Ca la Trava estava en perill de desallotjament. L’edifici és de la Immobiliària Mar SL, propietària també de la promotora i constructora La Llave de Oro, que hi vol construir pisos de luxe. Davant dels problemes per accedir a un habitatge digne a la ciutat de Barcelona i en concret al barri de Gràcia, el desembre del 2016, un grup d’estudiants, treballadores i persones sense recursos econòmics van okupar els edificis situats als números 154 i 156 de la Travessera de Gràcia de Barcelona. El primer bloc es va anomenar la Jahnela i va acollir als baixos l’Oficina d’Habitatge de Gràcia. Seguidament, va ser el torn de Ca La Trava. [Llegir més ]

Tarragona: Un desallotjament una altra ocupació

Avui a les 6 i poc de la matinada un desplegament apocaliptic dels mossos d’esquadra han desallotjat el CRAE okupat. Al menys 9 furgones antidisturbis, 4 cotxes patrulla, policíes secretes, una ambulància i seguretat privada de l’empresa Sabico (fragadis-spar).
Han entrat sense previ avís i sense que cap de nosaltres hagués rebut cap ordre judicial. A cops de mall, i enfocant les cares amb llanternes han despertat a les que estaven a dins.
Després de retindre’ns una estona dins una sala i demanar identificació, ens han fet passar una a una a les habitacions, on ens han escorcollat i hem pogut agafar algunes de les nostres coses.
Mentre esperavem per sortir sentiem com seguien rebentant totes les portes del CRAE. Poc a poc i per parelles hem pogut anar sortint.
Sols han deixat que agafessim una petita part del material que teniem a dins per fer les activitats planejades per la propera setmana.
Han tallat els carrers i estan tapiant portes i finestres.

Un desallotjament, una altra okupació!
https://craetarragona.wordpress.com/2018/08/24/un-desallotjament-una-altra-ocupacio/

CRAE Alliberat
https://craetarragona.wordpress.com/
https://squ.at/r/6523

Barcelona: Desallotjaments i resistències en ple estiu a la Vila de Gràcia

Projectes autogestionats i d’habitatge construïts en espais okupats com Ca La Trava, l’Armadillo o el Banc Expropiat es troben amenaçats de desallotjament en un barri tensat per la pressió turística i l’augment de preus en la compra i lloguer d’habitatge.

L’estiu s’instal·la a Barcelona i amb ell la riuada de visitants d’arreu. Consegüentment, es desplega el ventall d’efectes i alteracions conegudes i previstes en la dinàmica urbana, així com els sempre impactes ambivalents no calculats que copen algunes portades i generen la polèmica de l’estiu. Al barri de Gràcia, epicentre els darrers anys de moltes de les reivindicacions veïnals que exigeixen mesures per garantir el dret a la ciutat i l’habitatge, l’estiu arriba arrossegant l’amenaça de desallotjament sobre dos espais socials i d’habitatge. Ca la Trava i el Banc Expropiat, ambdós espais separats per escassos 500 metres, són projectes en lluita contra el model que progressivament s’imposa en una vila a on encara pugnen per coexistir veïnes i negocis tradicionals enfront de la transformació que imposen inversors immobiliaris, promotors i turistes. [Llegir més ]