Barcelona: Comunicat Kasa de la Muntanya

by: fawda - desembre 10th, 2018

Arrel de les publicacions en diversos mitjans sobre l’ús futur de la Kasa de la Muntanya com a vivenda dotacional, el nostre col·lectiu vol compartir el seu posicionament al respecte.
Des de que al 2007 la família Güell va recuperar la propietat de l’immoble després d’anys de litigi amb el Ministeri d’Hisenda, va quedar clar que l’Ajuntament de Barcelona hauría de comprar l’edifici ja que, aquest, està catalogat com a equipament públic i és a més a més patrimoni arquitectònic modernista.
Al setembre del 2015 el TSJM dóna 30 dies al Ministeri d’Hisenda per a retornar la propietat a la família Güell lliure d’okupants. Al desembre del mateix any, el consistori contacta amb Kasa de la Muntanya després de ser interpel·lat pels Güell en relació a la possible compra de l’edifici. S’inicia així una sèrie de converses afrontades des de l’assemblea de KM amb fortes divergències internes, continus debats i posicions diverses tot i que amb l’objectiu comú de paralitzar l’ordre de dessallotjament vigent. Al novembre del 2017 finalitzen les converses sense arribar a cap tipus d’acord.
Transcorren mesos protagonitzats per l’aprofundiment en una forta crisi interna i la generació de controvèrsies en un sector dels moviments socials vinculat a l’okupació. Kasa de la Muntanya, en un important excercici d’autocrítica, decideix explicar el procés viscut a nombroses assemblees de col·lectius i espais alliberats, no sense experimentar pel camí un fort desgast, seguit per un nou cicle d’incorporacions a la casa. Al setembre del 2018, l’Ajuntament proposa modificar el Plà General Metropolità sobre aquest espai, expropiar a la família Güell i convertir així Kasa de la Muntanya en vivenda dotacional juntament amb set projectes més.
Des d’una legitimitat construïda al llarg de 30 anys d’okupació, resistència, solidaritat i activisme social, hem accedit a escoltar aquests plans. I des de la responsabilitat col·lectiva, hem rebut amb cautela aquesta informació.
Considerem, en primer lloc, que tot el que s’ha publicat en relació a aquests plans s’ha de llegir en clau de precampanya electoral. Tot i així, hem de dir que preferim que Kasa de la Muntanya tingui, als plans urbanístics de la ciutat, la catalogació de “vivenda dotacional” abans que la de “seguretat”, ja que la vam okupar per reivindicar la ciutat i els seus espais al servei dels col·lectius, les comunitats i la resistència.
Però, no podem deixar de reivindicar que Kasa de la Muntanya és vivenda social i socialitzada des del 1989. Aquest espai ha acollit a joves i grans, precàries, famílies en diversos formats però totes amb pocs recursos, persones dessallotjades i desnonades d’altres espais, algunes acabades de sortir de la crueltat del sistema penitenciari, migrants i refugiades, entre d’altres.
No és notícia, per tant. Kasa de la Muntanya va ser, és i serà vivenda social, autogestionada, arrencada al capitalisme d’estat per l’acció directa i mantinguda des de la resistència i el suport mutu.
Resistim a una amenaça de dessallotjament des del 1996. La resistència com a plà permanent desgasta i sovint no permet desenvolupar el present. És tremenda l’energia que requereix un espai com aquest, amb un grup humà en permanent reconfiguració al llarg de tres dècades. Hem viscut un assalt policial, diverses operacions repressives i un registre; hem perdut germanes pel camí i hem tingut i tenim companyes preses; hem comès errors i hem contribuït activament com a mínim més de 25 anys al desenvolupament de la contestació, l’agitació social, la solidaritat antirepressiva i l’antifeixisme. 30 anys d’assemblees setmanals, vida comunitària, nombroses llums, i com no, algunes ombres.
Ens agradaria transmetre, a través de la nostra experiència, la complexitat dels processos col·lectius al llarg del temps. La composició interna de Kasa de la Muntanya ha estat històricament diversa, amb un ampli ventall de posicionaments i línies de treball. Després de travessar incomptables etapes, aquest espai segueix en el contínu procés de revisió interna i replantejament del projecte. El nostre repte: assumir les crisis viscudes, les pèrdues i les critiques, sense renunciar a l’autonomia, a l’autogestió i al dret de decidir col·lectivament. El camí o els camins que volem explorar i en els que necessitem profunditzar són el feminisme, les refugiades, l’antifeixisme… repensar la nostra comunitat i els seus nous i no tan nous eixos de lluita.
I en el context actual de la ciutat, de l’estat espanyol i d’Europa, en plena ofensiva de gentrificació i el ressorgiment de la ultra dreta, ens preguntem: té sentit intentar mantindre espais i comunitats autogestionades a les nostres ciutats? Seguim pensant que sí. Defensarem i farem valer l’esforç i les aportacions dels centenars de persones que han construït aquest projecte al llarg de 30 anys, sense renunciar a la nostra llibertat en el present.
Les diversitats que constituïm Kasa de la Muntanya ens sentim fortament compromesos amb el nostre procés intern. I també amb la progressiva generació d’espais de debat col·lectiu juntament amb altres llocs okupats i autogestionats de la ciutat. Per fer-ho, desitgem més que mai posar la cura al centre i respectar els nostres temps emocionals, pràctics i polítics. En cap cas acceptarem pressions ni exigències de cap instància ni institucional, ni social.
L’okupació va saltar les seves pròpies barreres. En part es va diluir en moviments socials més amplis, però va aconseguir la humil i incontestable victòria de socialitzar i extendre formes de protesta i discurs. I és en aquest context on intentem trobar el nostre forat en el nou cicle de lluites que emergeix a la Barcelona Rebel, aquesta Barcelona Rebel avui de dol per l’absència d’una de les nostres, Diana, de la Jahnela, assassinada per aquesta violència immobiliària que ens vol robar els barris i la vida. Ho hem dit altres vegades i ho tornem a repetir ara, amb el cor encara glaçat: nosaltres no oblidem.
Des d’aquestes i moltes altres consideracions, volem repensar-nos, abraçades a principis i prioritats com l’autoorganització, la solidaritat i la consolidació de comunitats antagonistes, pols de resistència enfront al capitalisme en decadència.