Vuit mesos després del primer desallotjament del Banc Expropiat, el seu propietari ha decidit tornar a obrir l’expugnable búnker en què l’havia convertit.
Dilluns 23 de gener de 2017 es van presentar davant del local els seus propietaris, Manuel Bravo Solano i el seu pare, Francisco Bravo Rodríguez (conegut com “el mafiós”), amb una actitud bastant hostil.
Venien acompanyats d’un grup d’operaris de l’empresa STM, coneguda per instal·lar portes “anti-okupa” a pisos i locals abandonats i per col·laborar amb Desokupa, una pseudo-empresa de sicaris amateurs que, amb més pena que glòria i amb bastant poc èxit, ha intentat varies vegades desallotjar habitatges i espais ocupats.
Durant aquestes setmanes, els operaris han estat buidant el local i hi han començat a fer obres de reforma. En un principi contemplàvem la possibilitat que la propietat del local hagués canviat de mans, però el fet que Francisco Bravo Solano hagi estat varies vegades davant del local controlant el transcurs de les obres ens fa sospitar que la seva empresa, Antartic Vintage S.L., segueix ostentant la titularitat de l’immoble.
Vuit mesos d’abandonament, pols i foscor ens mostren que el propietari no tenia molta pressa per vendre i obrir el local o que estava esperant una gran oferta de compra per part de l’Ajuntament o d’alguna marca que volgués aprofitar l’impacte mediàtic que va tenir el desallotjament del Banc Expropiat. Les dues hipòtesis entren dins de la lògica de l’especulació immobiliària.
El futur d’aquest espai ens és incert, però ens preocupa que es pugui convertir en un altre dels negocis que afavoreixen la gentrificació (una botiga de productes “bio-pijos” a granel, una barberia, un bar de moda o un establiment de menjar per emportar) perquè som conscients de com ens afecta l’increment d’aquest tipus de negocis en el nostre dia a dia. Fantasiem amb la idea que Manuel Bravo Solano vulgui establir allà una oficina d’alguna de les seves immobiliàries, que Catalunya Caixa – BBVA vulgui expandir-se i tornar-hi a obrir una sucursal bancària o que l’Ajuntament hi traslladi la seva oficina de serveis socials, per la ironia de la situació.
El problema que es trobarà qui hi vulgui establir un negoci és que, vulguem o no, aquest espai s’ha convertit en un símbol; i els símbols tenen el valor que nosaltres els vulguem donar. Quan un possible comprador vegi l’anunci del local situat a Travessera de Gràcia 181, no només hi veurà els metres quadrats de superfície, la seva localització, els metres de façana i les possibilitats comercials del local. També hi trobarà cinc anys de vida i de projecte, mesos de resistència i molts intents de reocupació.
Acabi com acabi aquest local, per nosaltres ara mateix continua sent un espai de lluita contra la propietat privada, l’especulació i la gentrificació i una eina de pressió cap a la família Bravo Solano. Sabem de primera mà que el propietari esperava obrir-hi un negoci l’estiu de 2014 i començar a extreure’n un benefici econòmic. El fet és que, a dia d’avui, aquest local segueix generant pèrdues a un especulador.
El nostre objectiu continua sent el mateix, perquè creiem que aquest espai havia de ser el Banc Expropiat i no volem que sigui un negoci rendible per a la família Bravo Solano.
23 de febrer del 2017
Vila de Gràcia
https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/2017/02/23/nous-moviments-al-local-del-banc-expropiat/
