Serà difícil esborrar dels nostres cors el dolor i la ràbia que ha produït el tràgic desallotjament de Can Piella, però és moment de reflexionar i extreure’n conclusions de cara al futur, perquè la lluita és llarga i va molt més enllà d’una masia en particular.
D’entrada, hem pogut comprovar d’una forma crua i real com l’Estat i les elits econòmiques són dues cares d’una mateixa moneda, i en realitat treballen colze a colze per a perpetuar la seva raó de ser: desposseïr el poble del poder de construïr un futur basat en la solidaritat i l’autonomia.
I no és que Alcaraz sigui especialment malvat, no ens enganyem ni simplifiquem… Alcaraz, forma part d’un engranatge molt mes gran, del qual tots també en som part en major o menor mesura: es tracta d’un sistema d’organització social pervers des de la seva base, que contraposa l’interès particular d’unes elits que volen mantenir i augmentar els seus privilegis davant d’un poble cada cop més individualista i submís. Mentre la nostra societat es basi en la lluita competitiva entre les persones, mentre l’Estat segueixi exixtint i fent de “policia bo” per a evitar que el poble s’autoorganitzi, mentre el poble segueixi cedint davant la comoditat degradant que proporciona ser governat, Alcaraz i tot el que simbolitza seguirà impedint que les idees que mouen Can Piella es depleguin i donguin els seus fruits. [Llegir més ]
