L’actuació policial és ni més ni menys que la violència dels privilegiats contra els qui fan perillar la seva posició, costejada amb diners públics.
Un bon exemple d’això és l’actuació policial durant les mobilitzacions en resposta al desallotjament del Banc expropiat. Un cop més, els Mossos van militaritzar el barri, creant durant dies un clima de setge, amb un desplegament de 2260 agents tan sols pels primers 7 dies, l’helicòpter sobrevolant a baixa altura cada dia, policies secretes vigilant i perseguint a veïns i veïnes al barri i rodalies i fent-se veure per intimidar-nos, falsos missatges de potencial perill animant a les botigues a tancar, 3 dies d’aldarulls al barri i 15 dies a la tele… tot per difondre la por.
Bales de foam i cops de porra provocant traus als caps, contusions, fractures a braços, mans i cames i inclús una amputació d’un dit. Cops indiscriminats, quan per llei només poden colpejar de cintura en avall i dispars de les bales de foam en situacions o a distancies que no haurien d’ésser utilitzades. Tot plegat amb un balanç de més de 120 persones amb ferides físiques i altres tantes amb ferides psicològiques. Fins i tot bales de foam disparades a balcons de veïnes que mostraven suport picant la cassola.
Com es va poder veure aquells dies, la policia no apareix com a resposta als disturbis, la policia militaritza els barris quan ens manifestem sigui pacíficament o no. NO ENS ENGANYEM, la seva funció no és vetllar per la nostra seguretat, la seva funció és vetllar perquè es mantingui l’ordre socioeconòmic vigent en què la propietat privada (com el Banc Expropiat) és el seu pilar principal. I tot per què? Perquè els privilegiats: partits polítics com els de l’Ajuntament i la Generalitat, bancs com Catalunya Caixa, empresaris/especuladors com la Família Bravo Solano… puguin seguir gaudint dels seus privilegis.
Els cossos policials són els guardians de les elits governants, és per això que gaudeixen del monopoli de la violència, són els únics que poden exercir la violència amb impunitat, com ens ho recorden casos com el d’Esther Quintana o Juan A. Benítez. Mai són condemnats per la brutalitat de les seves actuacions i quan excepcionalment ho són, gaudeixen de l’indult polític atorgat per aquells mateixos a qui serveixen. Ho hem après, de la justícia institucional no podem esperar res, ens hem de defendre per nosaltres mateixes.
I a tot això, la premsa els hi aplana el terreny, a les elits i a la policia, creant una opinió pública manipulada favorable als seus interessos.
No hi ha dubte, ho tenen ben muntat. Tenen el poder a les seves mans i els veïns i veïnes dels barris som qui patim les conseqüències. Per això, aquí seguim defensant els nostres espais del seu atac, protestant per l’especulació i l’elitització que ens fa fora de les nostres cases, de les nostres feines i dels nostres barris… esquivant els cops de porra i els de la premsa.
Però que quedi clar, cada dia som més fortes perquè davant de cada cop que rebem continuem teixint xarxes de suport mutu.
Seguirem cuidant-nos i mantenint-nos combatives. Perquè juntes ho podem tot. Els carrers són nostres, no us càpiga cap dubte. Els barris pertanyen a qui allà vivim, no ho oblideu.
FEM FORA LA POLICIA DELS NOSTRES BARRIS!!!
