Ja fa més de dos mesos del «Banc Amagat», l’últim intent de tornar al Banc Expropiat, i, encara que no ho vam aconseguir, seguim valorant quins seran els nostres següents passos.
D’una banda perquè, com hem assenyalat diverses vegades, el Banc Expropiat –com a espai físic– té més significat simbòlic que el local en si mateix. No només ha estat un punt neuràlgic de l’activitat del barri, com a font de resistència activa gràcies al valor propi del projecte, sinó que també té un valor simbòlic tant en l’imaginari com en la pràctica quotidiana davant l’inexorable avanç de l’elitització a Gràcia.
Des d’aquest intent d’ocupació hem avaluat els errors i els encerts de les últimes accions que hem portat a terme i hem replantejat l’ús que donem i que volem donar a la Sucursal, l’espai que vam ocupar el mes d’agost. Encara que la nostra idea sempre ha estat que aquest espai no sigui el nou Banc Expropiat –tant per la nostra obstinació en tornar a l’antiga seu com per la mida d’aquest local, que no permet desenvolupar gran part de les activitats que formen part del nostre dia a dia– fins ara ha complit la funció que havia de desenvolupar: acollir les activitats del Banc (la Xarxa d’Aliments, el taller de costura, la botiga gratis, el cinefòrum…) que mai han deixat de funcionar i servir com a base per a la resta d’activitats.
També veiem la necessitat urgent de recuperar la pràctica quotidiana i de no caure en una bombolla teòrica, és a dir, aprendre dels errors i dels encerts i posar en pràctica les idees i els conceptes que hem desenvolupat en la teoria però que ens costa portar a la pràctica. Redefinir els conceptes que han estat el nostre eix i veure com podem continuar desenvolupant-los o com comencem a fer-los realitat, conceptes com les xarxes de suport, l’ajuda mútua i la militància. Per això, ens torna a tocar mirar cap endins i valorar com seguir donant forma a aquest projecte, si adeqüem aquest espai perquè sigui la seu fixa d’algunes activitats i buscar la manera de seguir fent créixer el projecte que tenim en marxa.
Tot això fent els malabarismes necessaris per no deixar de banda el suport a les detingudes i/o identificades. En un breu resum, actualment hi ha deu persones (cinc per la reocupació del Banc Sorpresa, dues pel segon dia i tres pel dia de l’«enfarinada») que ja han patit una detenció i que han hagut d’anar a declarar en instrucció davant el jutge. Una altra persona va ser detinguda i per ara no l’han tornat a citar per declarar. S’ha arxivat provisionalment la causa contra les divuit persones per l’última reocupació del Banc Expropiat i la que va romandre 72 hores dins el Banc, i també s’ha arxivat la causa contra les dues persones identificades el primer dia del desallotjament. No descartem noves detencions, tant de persones identificades d’una manera o d’una altra durant els dies del desallotjament com d’altres persones.
Per dur a terme els dos últims intents de reocupació vam fer una crida demanant ajuda econòmica, i ara la mantenim per poder cobrir totes les despeses legals (relacionat amb això, vegeu un comunicat antirepressiu de fa dos anys). Com a Banc Expropiat anem fent activitats fora de l’espai per recaptar diners, però necessitem el suport d’altra gent perquè aquestes activitats no ens xuclin les energies que ens queden per seguir enfortint el projecte.
Una vegada més, volem agrair tot el suport rebut a les nostres idees quixotesques, de la mateixa manera que agraïm les crítiques als mètodes o a les estratègies desenvolupades o la no utilització de determinades eines. Seguim pensant que una de les millors eines que tenim és el suport mutu, el qual també es basa en la crítica constructiva i en el diàleg amb les nostres companyes. Les diferències també ens fan fortes.
20 de febrer del 2017
Vila de Gràcia
