Barcelona: Si ha de cremar, que cremi

L’empresonament de Pablo Hasél ha sigut la guspira, que no la causa, de l’enorme onada de protestes que a poc a poc s’estenen per tot el territori. Tenim tants motius, tants greuges acumulats que necessitàvem ben poc per esclatar. I en aquest desbordament han anat cremant contenidors, botigues de luxe, bancs i ara diuen que també una furgoneta de la policia. Milers i milers de persones hem decidit que abans de cremar-nos en la solitud de casa preferim sortir a compartir un incendi que sigui comú, amb la nostra gent, als nostres carrers.

Com sempre passa quan el sistema vigent és posat en qüestió es treu el fantasma de la violència a passejar. Moltes altres companyes ja han parlat de la repressió policial d’aquestes setmanes. És evident que l’objectiu d’aquesta repressió no és investigar tal delicte o perseguir tal persona sinó la desmobilització als carrers mitjançant la por i la divisió.

Del que potser no s’està parlant gaire és que la divisió també es crea en el moment que decidim solidaritzar-nos selectivament amb algunes detingudes i no amb totes. És una manera d’atacar la diversitat i la radicalitat existent en aquests sectors, intentant provocar diferències i ruptures dins ells. La creació d’un enemic intern a les lluites ha sigut emprat habitualment pel poder. L’assenyalament d’un sector de la lluita, real o imaginari, com a un perill per a la resta de persones que participen d’aquesta lluita és la millor manera d’afeblir tot moviment emancipador. Ara estan assenyalant les anarquistes igual que altres vegades ho han fet amb Arran, els CDR o les okupes, per dir casos recents. No caure en aquest parany és cosa de totes: som diverses, però també sabem que tenim una pràctica en comú.

La divisió també es crea quan s’utilitzen les manifestacions com una arma partidista a escala municipal, autonòmic o estatal. Així, no ens resulta gaire complicat pensar que, amb tot el tripijoc postelectoral, el fet d’acusar i detenir un «grup anarquista estranger i violent» com a caps de turc de tota una sèrie de jornades combatives, àmplies i diverses, pot respondre a un joc d’equilibris i possibles aliances polítiques. Situar (de moment), els culpables «fora» de l’àmbit de la nostra catalana ciutadania, és quelcom molt convenient per molts dels actors polítics que en aquests dies es juguen el seu futur. Governi qui governi hem de ser ingovernables, fem que no sigui només un lema.

Durant les mobilitzacions antipolicials als Estats Units una de les crítiques que feien les companyes d’allà era el perill per part del poder (polític, judicial, mediàtic i policial) d’assimilar certes propostes per tal de buidar el carrer. En si mateix aquestes propostes no són dolentes: prohibir les bales de foam? Dissoldre la Brimo? Evidentment no podem estar en contra, però el perill és acontentar-nos amb un canvi superficial i a curt termini que no podrà solucionar cap dels problemes pels quals estem al carrer. Sabent que la repressió és inherent a les lluites, continuar lluitant és l’única manera d’acabar amb ella, i per això no podem deixar que petites concessions o la por ens desmobilitzin i ens separin.

És l’hora de la veritat, de mirar al nostre voltant quan estiguem a la propera manifestació i adonar-nos que el que volen evitar a tota costa és que siguem conscients de la força que ja tenim. Una força arrelada en la diversitat de les persones i organitzacions que ens estem veient colze a colze contra la policia, però també en la diversitat tàctica i de maneres de fer al carrer. Construïm un «nosaltres» des de les pràctiques comunes, uns objectius que assenyalin un camí conjunt des del qual ens podem trobar als carrers, i fóra d’ells. Cuidem aquesta diversitat, enfortim-la, siguem solidàries amb totes les represaliades i aquesta diversitat serà la clau de la victòria.

No hi ha bons policies, no hi ha mals manifestants!
Solidaritat inqüestionable amb totes les represaliades!
Fins que caiguin!

6 de març del 2021


Directori d’okupes de Barcelona: https://radar.squat.net/ca/groups/city/barcelona/country/XC/squated/squat
Directori d’okupes de Catalunya: https://radar.squat.net/ca/groups/country/XC/squated/squat
Directori de grups (centres socials, ateneus, okupes) de Catalunya: https://radar.squat.net/ca/groups/country/XC
Esdeveniments de Catalunya: https://radar.squat.net/ca/events/country/XC


Colze a Colze, Indymedia Barcelona http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/532785