País Basc: El gaztetxe Maravillas o el repte d’entendre’s

El clima generat entorn del gaztetxe (casal de joves) Maravillas de Pamplona, okupat tres vegades i desallotjat altres tres, ha convertit un projecte de barri en un esdeveniment polític de primer nivell. Més enllà de desestabilitzar el ja per si mateix convuls mapa polític navarrès, ha posat de manifest un debat que, si cap, es realça a la Navarra del canvi: el del model d’entesa entre la institució i el moviment popular.

El 16 d’agost de 2004 començava el desallotjament de l’Euskal Jai, el gaztetxe més emblemàtic de Pamplona i un dels més coneguts tot el País Basc. L’edifici, un frontó arquitectònicament i històricament ressenyable, així com el projecte desenvolupat en ell des de 1994, van convertir l’Euskal Jai en una icona de la vida política i social de la capital. El seu desallotjament, al mateix temps, va ser la imatge de l’ona repressiva que Unión del Pueblo Navarro (UPN), amb la seva alcaldessa Yolanda Barcina al capdavant, va lliurar contra els sectors populars de la ciutat. I va assenyalar, a més, l’inici d’una època negra per als gaztetxes a la ciutat, gairebé abocats a l’abandó de la lluita davant la piconadora de la dreta foral.

El gaztetxe Maravillas, recentment desallotjat, va marcar la fi d’aquesta època de buit, com a punt culminant –de moment– del procés per un gaztetxe al centre històric de la ciutat. Un procés que es va reprendre, no casualment, amb el canvi polític que es va produir el maig de 2015, que va desallotjar a UPN de les principals institucions de Navarra, també de l’Ajuntament de Pamplona, que va passar a mans d’EH Bildu, gràcies al suport d’altres tres forces polítiques. [Llegir més ]

País Basc: Policia Foral i Policia Nacional espanyola entren al gaztetxe Maravillas de Pamplona i carreguen contra qui protesta pel desallotjament

De matinada, dotacions de Policia Foral i Policia Nacional espanyola han entrat al gaztetxe (casa dels joves, en èuscar) Maravillas de Pamplona. Des del centre social okupat han realitzat una crida a acudir a protestar i s’han produït nombroses càrregues policials. La setmana passada van denunciar que el Govern de Navarra havia demanat una ordre judicial per a poder inspeccionar tècnicament la situació de l’immoble.

La Policia Foral i la Policia Nacional espanyola estan desallotjant el gaztetxe Maravillas de Pamplona (Navarra). Diverses dotacions d’antidisturbis d’aquests cossos policials han acudit a la plaça de Nabarrería –on es troba l’edifici okupat– i tancat els seus accessos. Des del gaztetxe s’assegura que estan procedint al desallotjament de l’antic Palacio del Marqués de Rozalejo, propietat del Govern de Navarra que acull el centre social okupat.

La setmana passada, des del Gaztetxe s’informava que el Govern de Navarra havia sol·licitat una autorització perquè la Policia Foral entrés a l’edifici al costat de tècnics de Patrimoni, per a revisar l’espai i valorar els suposats “desperfectes” que els joves haurien ocasionat. Les okupes recordaven que havien realitzat millores en l’edifici després d’anys d’abandó i desús. Des de Maravillas alertaven que això era “una excusa” per a procedir al seu desallotjament. “Tenim la ferma sospita de què es tracta d’una simple excusa per enviar-nos la policia i diverses tècniques a destruir el projecte de Maravillas”, i que busquen “provocar el desallotjament ‘tou’ del gaztetxe, és a dir, sota pretextos tècnics i de conservació de patrimoni”. [Llegir més ]

Castelló de la Plana: L’Ajuntament ordena la clausura imminent del centre social antifeixista La Cosa Nostra

La mesura ha estat interposada per l’Ajuntament de la ciutat, governat pel PSPV-PSOE i Compromís, que preveu fer-la efectiva divendres 1 de juny mitjançant la Policia Municipal. Esgotada la via administrativa, el centre social ha decidit presentar un recurs de reposició i un contenciós administratiu.

“Quan érem més joves no podíem estar tranquils asseguts en algun banc al carrer, sempre hi havia la tensió què apareguera un grup de nazis i ens furtara, ens pegara o ens perseguira”, relata un jove de Castelló que ha preferit preservar la seua identitat, “així van nàixer les BAF [Brigades Antifeixistes], de la resposta d’un jovent cansat de córrer atemorit, de l’organització d’un grup de joves de barri que van voler plantar-li cara al feixisme de carrer”. És amb aquesta premissa, la de la necessitat imperant de construir alternatives a una capital de comarca que creixia amb la proliferació dels barris obrers i la progressiva desaparició de l’entorn rural, amb què han nascut gran part dels centres socials i organitzacions polítiques de la ciutat.

Així és com va nàixer el centre social La Cosa Nostra al barri del Raval de Castelló. Tal com relaten recentment a un comunicat: “la plaça, abans de ‘los palillos’, per nosaltres l’Ereta, era punt de trobada de grups d’extrema dreta i espai constant de tràfic de drogues i altercats. Cosa que es va eliminar amb un treball de barri integrador i popular”. Tant és així que fa deu anys que La Cosa Nostra va obrir les seues portes i encara no ha cessat en la seua activitat política. La naturalesa de l’associació era de colla, que és com s’anomena a l’espai que tenen les agrupacions que formen part de les festes de la Magdalena, però mai ha estat simplement una colla. La Cosa Nostra, des dels seus inicis, ha estat un espai d’associacionisme juvenil i de treball de barri on s’han donat trobada tota mena de veïnes i organitzacions amb consciència social. [Llegir més ]

Barcelona: La repressió continua. L’okupació no s’atura

L’Oficina per l’Okupació de Karcelona neix, allà pel 2004, com una eina pràctica i política de l’Assemblea d’Okupes (AOB). Durant tot aquest temps hem anat mantenint un espai des d’on poder compartir l’experiència d’okupar. Des de llavors i fins ara l’OfiOk de KCN s’ha ubicat en diferents CSO’s i barris: el CyberForat (Forat de la Vergonya, La Ribera), l’Espai Obert (Poble Sec), el CSO RuïnAmàlia (Raval), el Nou Espai Obert (Sants-Badal), La Recicleta (Forat de la Vergonya), el CSOA La Revoltosa (Clot), el CSO Guernika (Raval), La Clandestina ELI (Camp de l’Arpa) i darrerament estàvem fent la rehabilitació del local per tornar novament a L’Antiga Recicleta però, com ja sabeu, va ser desallotjada sense previ avís el passat dimarts 27 de febrer 2017.

L’Oficina per l’Okupació (OfiOk) és un lloc d’assessorament en qüestions tècniques i legals entorn l’okupació d’espais abandonats. Serveix també com a punt de trobada d’aquelles persones interessades en formar grup per portar endavant l’acció d’okupar. Amb la idea de divulgar i vulgaritzar l’okupació s’ha participat amb xerrades i tallers de desenes de jornades, s’han elaborat manuals pràctics i informes, i s’ha fet la formació i donat suport a la creació d’altres oficines d’okupació arreu. [Llegir més ]

Castelló de la Plana: Ofensiva policial per clausurar el centre social antifeixista la Cosa Nostra

El col·lectiu presenta al·legacions a l’expedient de la Policia Local avalat per l’Ajuntament, que s’escuda en una incongruència de llicències per decretar l’ordre de precinte. Paral·lelament, s’ha obert una causa judicial contra dos dels seus militants.

Ja fa temps que els moviments socials de Castelló compten amb un espai referent a la ciutat ubicat al número 2 del carrer Sant Miquel. El seu nom és centre social antifeixista la Cosa Nostra i enguany celebren deu anys, però això no és una bona notícia per tothom a la capital de la Plana Alta. Després d’un final de 2017 i un inici de nou any carregat d’activitats, dissabte 27 de gener podria ser la darrera vegada que el local obri les portes, en una vetllada amb el lema ‘No ens callaran, no passaran’.

Policia Nacional espanyola, Policia Local de Castelló i el mateix consistori, històricament governat pel Partit Popular però des de 2015 en mans d’una coalició formada pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i Compromís, prossegueixen en la seva estratègia de fustigament i ara volen precintar i clausurar el local per la via administrativa. La raó que esgrimeix la policia del municipi és “no tenir cap llicència i exercir activitat lucrativa a manera de pub o bar” però les integrants del centre afirmen que és “totalment fals” i anuncien que presentaran al·legacions dintre del termini de deu dies del que disposen, mentre asseguren que continuaran amb la seva activitat amb total normalitat: “Ens defensarem, resistirem, desobeirem”. [Llegir més ]

Manresa: 30 anys de centres socials, 30 anys d’autogestió i combativitat

Diferents generacions dels que de ben segur representen el moviments socials i polítics més dinàmics i combatius dels últims 30 anys a Manresa, es van trobar en una xerrada organitzada en motiu de setè aniversari de l’Ateneu Popular La Sèquia. Són set centres socials que han marcat la història de les lluites d’una ciutat que en molts moments s’ha situat com a punt neuràlgic del conflicte social. A través dels centres socials s’han vertebrat algunes lluites tan importants com les de la insubmissió al servei militar, la lluita antirepressiva contra les detencions d’activistes de Terra Lliure o activistes anarquistes, la difusió de l’okupació o la lluita feminista.

En la xerrada el casal Alimara, l’Ateneu la Seca, la Fona, Na Bastardes, la Fadulla, La Tremenda i la Ruda van explicar les seves experiències, quins aprenentatges i quins errors s’emporten d’aquells anys, en quin context van néixer els respectius centres, en quin corrent ideològic s’enmarcava el casal així com també el motiu pel qual el projecte es va acabar. [Llegir més ]

Barcelona: Arrenca el judici contra dues anarquistes acusades d’assaltar un banc a Alemanya

Dijous 23 de febrer s’obrirà a Aachen la vista oral contra les activistes detingudes a Barcelona i el grup de suport ha convocat una manifestació per exigir la seva llibertat aquest dissabte al migdia a la vila de Gràcia.

El passat 13 d’abril els Mossos d’Esquadra llançaven una operació policial contra el moviment llibertari a la ciutat de Barcelona. De nou, ho van fer de la mà de l’Audiència Nacional (AN) espanyola, amb la qual la policia catalana ja s’havia associat en almenys tres ocasions en un any i mig per actuar contra l’anarquisme: des de la irrupció a la centre social okupat Kasa de la Muntanya el 16 de desembre de 2014, passant per l’Operació Pinyata el 30 de març de 2015, fins a la segona part de l’Operació Pandora consumada l’octubre del 2015.

En aquella ocasió, un nombrós contingent de la Brigada Mòbil dels Mossos va aprofitar la cobertura judicial de l’alt tribunal per irrompre de matinada a l’històric Centre Social Okupat Blokes Fantasma del barri de la Salut, on els agents van esbotzar la porta, van causar desperfectes al mobiliari i van retenir al seu interior durant dotze hores la vintena de veïnes que hi viuen. Paral·lelament, la policia també va escorcollar dos domicilis particulars, un a la vila de Gràcia i l’altre al barri del Carmel, habitatge on va ser detinguda una dona de 35 anys. [Llegir més ]

Barcelona: Extradiran a Alemanya la detinguda en l’operatiu policial contra els Blokes Fantasma

Empresonada des de fa un mes i mig a Soto del Real, va ser arrestada pels Mossos a un domicili particular del Carmel en compliment d’una comissió rogatòria tramitada des d’un jutjat alemany, acusada de participar en un atracament a una entitat bancària.

La jutgessa Àngela Murillo, que presideix la sala de la secció quarta de l’Audiència Nacional espanyola, ha ordenat l’extradició a Alemanya de la jove detinguda el passat 13 d’abril en el marc de l’operació dels Mossos d’Esquadra al barri de Gràcia, la Salut i el Carmel de Barcelona. En aquest dispositiu, la policia catalana va escorcollar dos domicilis particulars i el Centre Social Okupat Blokes, on van provocar destrosses i van retenir una vintena de persones durant dotze hores.

L’operació es va coordinar des del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Segons la nota publicada pel Departament de Comunicació de Mossos, la seva acció responia a una comissió rogatòria tramitada des d’un jutjat d’Alemanya, en coordinació amb la Polizei Landeskriminalamt Nordrhein-Westfalen (policia criminal de l’Estat de Renània del Nord-Wesfàlia) i tenia com a objectiu buscar persones que haurien comès diversos atracaments a entitats bancàries. [Llegir més ]

Barcelona: Comunicat dels Blokes Fantasma

El passat dia 13 d’abril és va dur a terme una operació policial ordenada des de l’Audiència Nacional a requeriment d’un jutjat alemany. Durant la qual es van escorcollar tres inmobles i és va detindre a una persona sota la acusació d’haver participat en una expropiació a un banc a Alemanya. En el marc d’aquesta operació és va produir l’escorcoll dels Blokes Fantasma que va durar dotze hores. Durant l’operatiu es van retenir més de 25 persones, tres d’elles nens menors de 5 anys; no és va permetre l’entrada de cap advocat ni la presència de cap testimoni durant l’escorcoll de les zones comunes. També es van cometre diverses irregularitats en els seus propis procediments durant els registre dels pisos particulars. Com a conseqüència de l’operatiu va haver-hi nombroses destrosses, es van confiscar tots el dispositius electrònics (ordinadors, mòbils, USB, play station…) a més de diners en efectiu, negant-se a donar rebut de les coses confiscades a cap dels escorcollats. [Llegir més ]

Barcelona: Si esbotzar portes de matinada esdevé un costum

Resposta solidària davant les ràtzies policials d’ahir dimecres a la Salut, Gràcia i el Carmel, la quarta jornada d’escorcolls i detencions que pateixen les anarquistes dels barris de la zona en un any i mig.

“La democràcia és el sistema polític en el qual, quan algú pica a la porta a les sis del matí, pots estar segur que és el lleter”. Això ho deia a mitjans del segle XX un personatge d’ideologia prou autoritària com fou el primer ministre conservador britànic Winston Churchill. En ple segle XXI, si ets anarquista i vius per la zona de Gràcia, el més probable és que qui et visita no sigui el lleter, sinó les “lleteres”, concretament les furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. En un any i mig aquesta situació s’ha viscut quatre vegades. A les cinc de la matinada i ariet en mà per esbotzar portes, envair espais d’intimitat, despertar-ne les veïnes a punta d’escopeta, endur-se ordinadors i diners –que qui sap quan tornaran–; haver de demanar permís per anar al lavabo a casa teva, on viuen també criatures… [Llegir més ]