Ahir 23 de maig van desallotjar el Banc Expropiat, després de més de 160 dies de resistència (més de 100 durant la primera campanya i 87 aquesta vegada). La primera vegada l’ajuntament va decidir pagar, a esquenes de tothom, més de 65.000 € a Manuel Bravo Solano, propietari del banc, per tal d’estalviar-se un altre Can Vies de cara a les eleccions municipals, per més que ara s’omplin la boca amb el valor “social” del Banc. Van reconèixer que ho feien per no trencar amb la pau social, aquesta pau que per a ells es redueix al fet que la gent no es queixi, i perquè sabien que el desallotjament del Banc comportaria tota mena de respostes. Això és el que finalment va succeir ahir. Abans que res volem agrair totes les mostres de solidaritat rebudes, de tota la gent que de diferents maneres ha defensat el Banc, i que ho ha fet tant per aquest projecte com per totes les altres lluites que s’estan portant a terme.
La ràbia que va esclatar ahir no és només a causa del Banc, és a causa de totes les detencions que hi hagut últimament, de tots els espais registrats, de tots els segrestos legalitzats, de l’assassinat de Juan Andrés Benítez que una vegada més fa palesa la impunitat policial.
Entenem que hi hagi veïns que estiguin molestos amb la situació del barri i amb els desperfectes físics que hagin patit, però com hem dit moltes vegades defensarem el Banc de totes les maneres possibles.
Tothom qui va veure les càrregues policials pot constatar la violència policial generada ahir, i que ha deixat gairebé 50 persones ferides amb caps, genolls, mans i braços trencats, cops de porra, de tot. Aquesta és una altra raó per seguir on som i intentar tornar al Banc.
Tornarem al Banc.
[24 maig 2016 – El Banc Expropiat.]
