Les tretze joves jutjades ahir pels fets de Can Vies pertanyen, segons la fiscal, a un “grup organitzat” que va llançar pedres, llambordes i ampolles i va cremar contenidors.
El judici va començar a les 11 del matí –una hora i mitja més tard del previst perquè mancava un micròfon–, mentre un grup de 40 persones amb pancartes donava suport a les encausades a les portes de la Ciutat de la Justícia i una trentena de familiars esperava a la porta de la sala de vistes per intentar entrar. A les periodistes que hi havia a les portes de la sala, se’ls va oferir seguir el judici en directe a la sala de premsa per, d’aquesta manera, poder cedir més cadires a les familiars, que superaven àmpliament el nombre de persones autoritzades per la gerència de la Ciutat de la Justícia.
A la sala de premsa, per complicar-ho més encara, hi va haver un problema amb el senyal d’àudio i vídeo que no es va resoldre fins vint minuts després de l’inici de la vista. L’advocada Laia Serra, durant el torn de qüestions prèvies, va demanar que s’acceptés un seguit de proves pericials antropomètriques, però el jutge ho va denegar. Tot seguit, van declarar cinc de les acusades, que són monitores d’esplai a Cerdanyola del Vallès. Totes elles van destacar els valors de “solidaritat, estima i pacifisme” que promouen al seu centre de lleure; uns valors que, com va destacar l’acusat Bernat Hidalgo davant del jutge: “No concorden gens amb els actes dels quals se’ns acusa”. En el seu relat, van explicar que, després de sopar al restaurant Terra d’Escudella de Sants, mentre es dirigien al metro, totes cinc van fugir d’una allau de gent i, per protegir un noi de la colla que patia un esquinç de tercer grau al turmell i caminava amb l’ajuda de crosses, van decidir entrar en una porteria oberta del carrer del Sant Crist. A la via, en aquell moment, se succeïen les càrregues dels antidisturbis.
Duna (veïna del barri de la Pau), Daniel (de la torre del Baró-Vallbona) i Jorge (de l’Hospitalet de Llobregat) són l’altre grup de joves incloses en aquest judici, que aquell dia estaven prenent una beguda a un establiment de la plaça de Sants. “Espantats per les corredisses i les càrregues policials”, van decidir refugiar-se a la mateixa porteria del carrer del Sant Crist, on es van trobar amb les altres encausades. Per altra banda, dues joves de Badia del Vallès que seguien el recorregut de la cassolada “de manera pacífica”, Raquel i Isham, espantades “pel foc dels contenidors i la violència amb què la policia tractava els manifestants”, van anar a parar al mateix lloc “amb l’esperança que tot acabés el més aviat possible”. “Quan veus un policia amb la porra carregada dirigint-se cap a tu, el primer que et passa pel cap és fugir. No pas perquè et sentis culpable d’haver comès cap delicte, sinó perquè el que no vols és que et clavin una pallissa”, declarava Isham davant les preguntes de la fiscal. Dos nois més provinents de Mollet del Vallès, Artur i Albert, també manifestaven que, portats “per la inèrcia, la por i els nervis”, es van dirigir a la porteria, des d’on algú cridava: “Entreu, ràpid!”. L’últim encausat és Brandon Douglas, originari dels EUA i resident a Suècia, que aquells dies estava visitant la seva parella a Barcelona i que, segons va explicar, per casualitat, va acabar al barri, on va topar amb els moments més crispats de la protesta. Desorientat i havent perdut de vista la seva parella, va acabar al mateix portal.
La fiscal, per la seva banda, va assetjar les acusades constantment amb preguntes que les advocades de la defensa van considerar superficials o improcedents, com ara la marca de roba que duien aquell dia o la valoració sobre si els pantalons d’un dels acusats eren aptes per a l’escalada o no (ja que aquest afirma que, el dia dels fets, abans d’arribar a Sants, havia estat practicant aquest esport al Servei d’Activitat Física de Bellaterra). El jutge, per la seva banda, fregava el judici de valors quan qüestionava si l’instint de fugir dels aldarulls d’un altre dels encausats era el més correcte.
La vista oral va finalitzar a dos quarts de tres del migdia, amb una Ciutat de la Justícia en penombra i amb molt poca gent als passadissos. El judici es reprèn aquest dimecres amb les compareixences dels agents dels Mossos d’Esquadra. Tot i que la sala està reservada fins al dilluns 20 d’abril, les parts van anunciar que intentaran avançar la declaració dels testimonis a dijous –tot i que estaven previstes per divendres– per poder acabar la vista a finals d’aquesta setmana.
Marc Solanes, La Directa https://directa.cat/quan-veus-un-policia-amb-porra-carregada-dirigint-se-cap-tu-primer-que-et-passa-pel-cap-es-fugir
