Barcelona: Els Mossos es contradiuen en el judici a quatre detinguts durant les protestes per Can Vies

Franz i Adrià són els dos únics nois del cas que han fet campanya durant els darrers mesos exigint la seva absolució. La fiscalia demana per cadascun dels quatre tres anys i mig de presó per atemptat contra l’autoritat i desordres públics.

Aquest dilluns al matí s’ha celebrat una nova vista a la Ciutat de la Justícia contra quatre de la setantena de persones que van ser detingudes durant les protestes contra el desallotjament fallit de Can Vies ara fa més de tres anys. Al judici d’avui hi havia convocat un cinquè jove de nacionalitat holandesa, que no ha estat localitzat des que va abandonar la comissaria, motiu pel qual està en cerca i captura i la jutgessa ha celebrat la sessió declarant-lo en rebel·lia processal. Val a dir que la mateixa nit dels fets un sisè noi va ser detingut al mateix indret, però pel fet de ser menor no ha seguit el mateix procediment que la resta. [Llegir més ]

Barcelona: Jutgen el mosso que va rebentar l’orella a un veí de Sants durant les protestes per Can Vies

Després de més de tres anys, l’agent antidisturbis amb número de placa 9802 seurà a la banqueta dels acusats per haver partit en dos l’orella d’un ciclista. L’acusació demana sis anys de presó i quatre d’inhabilitació.

Han passat més de tres anys des que un mosso d’esquadra va rebentar l’orella d’un ciclista durant les protestes pel desallotjament de Can Vies. Demà a les 10 h del matí se celebra el judici en què l’acusació demana un total de sis anys de presó per a l’agent per un delicte contra la integritat moral i lesions, i quatre anys d’inhabilitació, així com 6.000 euros d’indemnització.

Els fets van succeir el 27 de maig de 2014, a la plaça de Sants de Barcelona, quan diverses dotacions de la Brigada Mòbil i de l’ARRO van carregar contra el veïnat que es manifestava en defensa del centre social autogestionat i altres vianants que circulaven per la plaça. El moment en què un agent va colpejar amb la porra el cap d’un ciclista i la sang de l’orella li regalimava per la cara, va ser captat per les càmeres de Fotomovimiento. [Llegir més ]

La cara oculta del negoci immobiliari a Barcelona

Un matí d’hivern qualsevol al barri de Sants de Barcelona. Pels carrers del voltant de la plaça Osca apareixen desenes de petits cartells a portals de finques i cases: “Compro piso, hasta 300.000€, pago al contado”, resen en aquesta ocasió. Ja fa mesos que el veïnat d’aquest i altres barris de Barcelona els troba habitualment a cada cantonada. Estan associats a un número de telèfon i un nom de pila –en cap cas una marca empresarial–, tot i que de vegades són anònims.

Una dona de mitjana edat amb aparença d’executiva es passeja per la zona, cinta adhesiva en mà, col·locant les octavetes apressadament. “Perdona, tinc un amic que ha rebut un pis en herència i se’l voldria vendre”, la interpel·lem de forma espontània. El seu nom és Luisa i diu que treballa com a personal shopping d’Eurohouse Real Estate, una societat immobiliària amb oficina al carrer de Sants. Ens entrega un dels cartells i ens convida a fer que el nostre amic fictici la contacti.

No era difícil d’imaginar que darrere de tants cartells s’hi amagava quelcom més que un particular. Des d’un primer moment sorprenien les referències a diferents noms de persones en anuncis que indiquen el mateix número de telèfon. En un Fátima, en l’altre Álex i en dos més cap remitent, però tots amb dígits idèntics i diversos formats: un fet a mà, l’altre amb ordinador, algun més detallat i la majoria breus en el missatge. [Llegir més ]

Barcelona: El gerent de Desokupa nega que actués com a responsable de l’empresa en el desallotjament de Can Dimoni

El gerent de la marca, Daniel Esteve, declara al jutjat pel desallotjament de Can Dimoni, assegura que va actuar com autònom i trasllada la responsabilitat a la immobiliària Norvet Property, que s’ha acollit al dret a no declarar.

El mes de setembre passat, l’Observatori DESC va interposar una querella contra Desokupa i contra Norvet Property, la immobiliària que n’havia contractat els serveis per a efectuar el desallotjament no judicial i demolició de la casa okupada Can Dimoni, a Barcelona. En un primer moment, la magistrada Beatriz Balfagón, titular del Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona, no va admetre a tràmit la querella en considerar que Desokupa i Norvet no havien comès cap infracció penal, ja que les persones que residien a Can Dimoni i que van ser desnonades, “no tenien cap titularitat de residència a l’immoble, sinó que la seva legitimitat partia d’un delicte previ d’usurpació”. Tampoc va apreciar un possible delicte de coaccions ni amenaces, al·legant que les querellants no van patir violència física per part dels membres de Desokupa ni van interposar cap denúncia policial prèvia arran de les presumptes coaccions. L’única persona processada per usurpació en relació a la okupació de Can Dimoni va ser absolta. [Llegir més ]

Barcelona: Una dècada de mercenaris al servei de l’especulació

Desokupa_Enersto_Navas_i_Jivko_IvanovEls fets de Can Dimoni no són nous ja que si repassem l’hemeroteca trobem incidents similars entre els anys 2006 i 2010 a la ciutat de Barcelona i als municipis de Terrassa i Sabadell.

L’episodi de Can Dimoni i Desokupa no és el primer en el que un escamot no policial, ben preparat i coordinat, fa la feina a les immobiliàries i accelera amb la força bruta la resolució dels eventuals processos judicials. I tampoc és el primer cop que, operant entre la il·legalitat i la permissivitat policial, els escamots que efectuen els desallotjaments gaudeixen de total impunitat per a abandonar l’escena dels fets, sovint després d’una protocol·lària identificació.

El mes de març de l’any 2005, okupants d’un edifici al número 53 del carrer de Portal Nou van denunciar al Contrainfos els diversos atacs patits amb còctels molotov contra l’habitatge rere les amenaces d’un escamot, que segons denunciaven havia estat enviat presumptament per la immobiliària Immorima, propietaria de l’immoble. Al número 107 de la Directa, l’Octubre de l’any 2008, ja es parlava del sorgiment d’escamots que havien desallotjat violentament diferents espais okupats als barris barcelonins de Les Corts, Sant Andreu de Palomar i Sants. “Amb un parell d’hores i una despesa d’entre 3.000 i 6.000 euros, aquests escamots desallotgen qualsevol casa; ja hi ha diverses empreses de seguretat i de detectius que ofereixen aquest tipus de serveis” resava aleshores el destacat de la publicació. [Llegir més ]

Barcelona: La Generalitat demana set anys de presó per a quatre detinguts durant els fets de Can Vies

Set agents dels Mossos d’Esquadra que van participar en la detenció han estat processats sota l’acusació de lesionar tres dels joves.

Aquest dimecres s’ha presentat la campanya Quatre Roses per donar suport als quatre joves a qui la Generalitat demana set anys de presó. A tots ells, se’ls acusa d’un presumpte delicte d’atemptat amb mitjà perillós i de causar danys i desordres públics durant la tercera nit de les protestes contra el desallotjament de Can Vies, el 28 de maig de 2014. Per a un d’ells, acusat de llançar una pedra que hauria ferit un agent, demanen dos mesos més de presó.

Al seu torn, la defensa, que destaca que els joves s’havien manifestat pacíficament i van ser detinguts quan tornaven cap a casa, va presentar una denúncia contra set agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha acordat la seva imputació per un presumpte delicte de lesions contra tres dels joves. [Llegir més ]

Barcelona: Artur Mas, víctima i botxí

El dit acusador del president de la Generalitat ha impulsat nombrosos procediments penals contra vaguistes i manifestants els últims anys. El cas més conegut el trobem en l’acció Aturem el Parlament, però la llista és llarga.

Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau afronten una petició de sis mesos a un any de presó i la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic arran de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014. L’ANC, Òmnium i l’Assemblea de Municipis per a la Independència han fet una crida a solidaritzar-se amb el president, però, dins els moviments socials, han sorgit veus que recorden el paper acusador del Molt Honorable en d’altres causes judicials.

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya, manifestava en un article d’opinió recent: “No em puc solidaritzar amb un cap d’un govern que s’ha personat sistemàticament com a acusació contra militants de moviments socials, sindicals i polítics de l’esquerra alternativa”. Si repassem les darreres pàgines de la història judicial catalana, veurem que l’envestida acusatòria no s’ha limitat a les activistes, sinó que ha arribat més lluny. És el cas dels membres d’una família d’origen guineà que viuen i treballen a Catalunya des de fa trenta anys. Verónica Loká, Eliseo Loyé i els seus tres fills residien al número 22 del carrer d’Andrade, al barri del Clot de Barcelona. El 25 de juliol de 2011, van viure un dels episodis més traumàtics de la seva vida. [Llegir més ]

Barcelona: L’Audiència de Barcelona recrimina l’actuació dels Mossos i absol tres encausades per l’efecte Can Vies

La secció setena considera “irraonable” el testimoni de cinc agents i desmunta la tesi que va portar a una pena de tres anys i mig de presó dictada pel jutjat penal 27.

El jutge Guillermo Benlloch i cinc agents de la Unitat Central d’Informació dels Mossos d’Esquadra han rebut un dur correctiu de l’Audiència de Barcelona. La sentència absolutòria de la secció setena, amb data de 20 de juliol, tomba la tesi relatada pels agents i avalada pel jutge d’instrucció. Els tres magistrats que la signen –Ana Ingelmo, Luis Fernando Martínez i Ana Rodríguez– conclouen que “cap dels agents va poder apreciar els trets fisonòmics rellevants i distintius, ningú va veure el rostre de les persones que es trobaven al terrat, i això es desprèn, no només de les mateixes declaracions dels agents, sinó també de les condicions d’observació abans analitzades”. [Llegir més ]

Barcelona: Impulsen una campanya per l’absolució de dos estudiants de la UPF detinguts durant l’efecte Can Vies

Han recollit el suport d’una quarantena d’entitats i personalitats de l’àmbit polític, educatiu i activista. La petició fiscal és de tres anys i mig de presó.

En Franz té 22 anys i és originari de Tiana, l’Adrià en té 25 i és veí de Reus. Tots dos afronten una petició fiscal de tres anys i mig de presó per haver participat en una manifestació contra el desallotjament de Can Vies. Els fets van passar la nit del 28 de maig de 2014, en el marc de la tercera jornada de protestes, pocs minuts abans que l’alcalde Xavier Trias anunciés l’aturada de l’enderroc de l’edifici. Circulaven pel carrer Sagunt, a l’alçada de Jocs Florals, quan de sobte, furgons de la Brigada Mòbil els van barrar el pas i els van detenir. Altres tres persones també van ser detingudes en el mateix punt. L’acusació penal és pels presumptes delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics i es fonamenta en el testimoni de tres policies que asseguren haver-los vist llançar pedres contra els vehicles policials. [Llegir més ]

Una desena d’assemblees antirepressives fan pinya i convoquen una marxa sota el lema ‘Lluitant respondrem’

La protesta es fa aquest dissabte 13 de juny i aplega els casos Pandora, Pinyata, Efecte Can Vies, vaga general 29-M, Aturem el Parlament, Tres de Lleida, Sergi i Quique, 5 anarquistes de Sabadell i Antifeixistes 12-O de 2013.

Des de fa tres anys, les operacions dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional espanyola contra els moviments socials s’han multiplicat. Les detencions posteriors a l’encerclament del Parlament de Catalunya van obrir una etapa de barra lliure repressiva que Felip Puig va definir amb aquella frase “d’anar una mica més enllà de la llei”. La pàgina web de delacions i les posteriors detencions de persones que havien participat en la vaga general del 29 de març de 2012 van consolidar un modus operandi policial que té en la Divisió Central d’Informació la seva punta de llança. Seguiments, escoltes telefòniques, monitoreig de les xarxes i portes esbotzades de matinada són pràctiques que s’han fet habituals. Des del Departament d’Interior català i des del Ministeri de l’Interior espanyol s’ha posat el punt de mira en el moviment anarquista, les operacions Pandora i Piñata en són els dos exemples més clars. A aquest balanç cal sumar-hi les detencions per les protestes antifeixistes del 12 d’Octubre i en el marc de la resistència al desallotjament frustrat de Can Vies. [Llegir més ]