Catalunya Caixa ho torna a intentar. Per tercera vegada en 1 any demana la celebració del judici civil que li retorni la propietat del local. En cas que es celebrés, la data anunciada serà el dimarts 29 d’abril. Però per tercera vegada, també, se li ha de fer saber a Catalunya Caixa que no ho podrà fer sense resistència.
Creiem que Catalunya Caixa vol jugar amb el desgast al reprendre i aturar el procés legal contínuament. És difícil mantenir una campanya de resistència sostinguda durant tant de temps. Malgrat això, també sabem que la campanya en defensa del Banc Expropiat els hi ha fet mal i és per això que no s’han vist amb la força suficient per a fer-nos fora a la primera, i això és una victòria que no podem menysprear.
Però molta gent pot haver-se deixat emportar per aquest desgast i ha començat a creure que la inestabilitat que pot implicar la ocupació no els hi compensa. És cert que tenir l’amenaça constant de perdre l’espai condiciona tot procés desenvolupat en un lloc ocupat, però no és menys cert que el simple fet d’estar ocupant ja mostra el tipus de relació que volem establir contra el que estem lluitant. El capitalisme pot semblar un ens abstracte: està a tot arreu i, alhora, no sabem des d’on encarar-ho. És en la seva manifestació més concreta, els bancs, on podem trobar un punt on fer palanca. Són uns grans monstres però que tenen centenars d’oficines buides. Són oficines que al estar ocupades es recuperen contra els seus beneficis i com a base de les lluites anticapitalistes. Escollim ocupar les propietats dels bancs perquè des del primer minut ja els hi estem fent mal. Escollim tenir com a enemic a un banc perquè així ja no només es defensen quatre parets sinó tot un model social contrari al propietari de l’espai. És una lluita que entre totes podem guanyar. És una lluita que necessitem guanyar.
Quan en algun moment hem dit que volem 1000 Bancs Expropiats no és simplement una figura retòrica per justificar un suport contra el desallotjament. Ens referim precisament a la necessitat d’escollir els nostres propis enemic en el moment que ocupem un nou espai. Fent de la construcció d’alternatives alhora un focus de conflicte. Es va alliberat el Casal Popular Tres Lliris i l’EntreBanc, només ens queden 997 bancs per expropiar.
Ho hem mencionat altres vegades, no és aquest centre social el que animem a defensar sinó el contingut que ha intentat portar i porta a terme. Som la Carboneria en el mateix moment que decidim que no marxarem voluntàriament; som Can Vies quan sabem que si venen estarem en peu de guerra; som desobedients perquè sabem que ni mordasses, ni codis penals ni lleis antiabortament ens marcaran com hem de viure; som tot això i és aquesta manera de veure la lluita la que volen desallotjar. És aquesta forma de fer que volem defensar, i ho volem fer amb totes vosaltres.
Comptem amb vosaltres?
Banc Expropiat de Gràcia
2 d’abril del 2014
