El col·lectiu de la Kasa de la Muntanya ha denunciat avui en roda de premsa la persecució judicial i policial que estan patint, alhora que ha expressat el seu agraïment per les mostres de solidaritat.
El col·lectiu de la Kasa de la Muntanya ha ofert una roda premsa, avui a les dotze del migdia, per relatar els successos d’ahir i fer una valoració política de l’assalt policial, ordenat per l’Audiència Nacional en el marc de la ràtzia contra el moviment llibertari batejada com a Operació Pandora. Davant la presència de nombrosos mitjans de comunicació, els portaveus han aclarit que “no direm la nostra versió dels fets, sinó que explicarem el que va passar”.
La compareixença ha començat amb la lectura del comunicat elaborat des de Kasa de la Muntanya: “teníem previst poder imprimir i repartir el text –comentava Juanra, que és qui l’ha llegit– però, com que els Mossos d’Esquadra s’han endut tots els ordinadors, ho hem hagut de fer com abans, amb paper i boli”. Encapçalava el comunicat una cita d’Eduardo Galeano, en referència a la transcripció literal que van fer ahir alguns mitjans de les notes de premsa transmeses per les institucions responsables de l’operació jurídic-policial: “Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera continuaran glorificant els caçadors”.
“Abans que res, volem solidaritzar-nos amb les onze detingudes, companyes i companys nostres, no tan sols perquè hàgim viscut juntes en altres temps, sinó pels somnis i les lluites compartides”. Kasa de la Muntanya denuncia “un nou show mediàtic-policial” en consonància amb la “constant criminalització que viuen els moviments de protesta a la ciutat de Barcelona”.
Milers de persones van sortir arreu dels Països Catalans i l’Estat espanyol en solidaritat amb les persones detingudes en l’operació
Segon assalt a l’històric edifici
És la segona vegada que les forces policials assalten l’històric edifici. La primera va ser el 18 de juliol del 2001, quan els antiavalots de la Policia Nacional espanyola, comandats per Silveiro Blanco van intentar desallotjar-lo; el jutjat de guàrdia finalment ho va impedir, al tractar-se d’un atac totalment il·legal. Aquest cop, l’assalt ha estat competència de la policia catalana, que “amb una ordre d’escorcoll que sempre s’han negat a ensenyar-nos, ens ha segrestat i detingut de forma il·legal durant més de vuit hores”.
“Parlem de George Orwell i el control de 1984: no és una metàfora” –ha expressat el col·lectiu. L’any passat, va ser descobert un dispositiu de vídeo vigilància que espiava la Kasa de la Muntanya les 24 hores del dia. També s’ha recordat que l’Audiència Nacional és hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista, així com ha estat denunciada múltiples vegades pel relator de drets Humans de l’ONU.
A la Kasa de la Muntanya, ja n’estan més que fartes. “Fins quan aguantarem les retallades en educació i sanitat? Fins quan aguantarem que aquesta crisi la paguem els de sempre? Fins quan aguantarem els desnonaments, els suïcidis de la gent desesperada, l’intent sistemàtic de controlar els nostres cossos, la impunitat policial, la violència de saber que no arribarem a final de mes, la violència dels secrets de sumari i dels grans titulars, que ens acusen de violents i de violentes a les que busquem una alternativa a aquest canibalisme?”. El comunicat ha conclòs amb un agraïment per “tota la solidaritat que vam sentir des del primer minut d’aquesta barbàrie” i la crida a la resistència de la Rosa de Foc: “Fins a la victòria sempre”.
Vulneració de drets fonamentals i aplicació del dret penal de l’enemic
L’advocat Eduardo Cáliz ha ofert la visió jurídica d’una operació policial “totalment desproporcionada” en què els Mossos han efectuat catorze registres i onze detencions a la ciutat de Barcelona, sota acusacions “grandiloqüents”, segons l’advocat, de pertinença a organització amb finalitat terrorista. “Tot això, sense saber quines són les suposades accions que consideren terroristes”. L’advocat es plantejava quanta por han pogut crear uns presumptes atemptats dels quals tothom desconeix l’existència.
“Amb total certesa, la jornada d’ahir respon a l’aplicació absoluta, de manual, del dret penal de l’enemic”, definia Eduardo Cáliz. Símbol del moviment okupa Barceloní, “la Kasa de la Muntanya no s’ha registrat pel que fa, sinó pel que és”. “Sabien perfectament que aquí no trobarien res, que aquí no hi ha explosius ni absolutament res relacionat amb terrorisme”. Segons el jurista, els escorcolls responen a un triple objectiu: criminalitzar la dissidència, conèixer el funcionament intern dels casals i ateneus i elevar una cortina de fum davant la situació socioeconòmica que vivim.
“Aquí conviuen dos drets penals: un dret penal de l’enemic, que s’aplica a la dissidència, i un dret penal amable, de l’amic, que es fa servir amb els corruptes, els poderosos i els governants”, exposava Cáliz, que ha recordat que, ahir mateix, “finalment” va ser imputat l’expresident Pujol. “Mentre assalten la Kasa de la Muntanya, la seu de CiU està embargada i el partit polític en fa ús amb total normalitat”.
Per l’advocat, la ràtzia desencadenada ahir suposa la vulneració de múltiples drets humans. “El domicili hauria de ser un lloc sagrat, perquè és on es desenvolupa la vida més íntima de la gent, i la nit, el moment de més tranquil·litat, en què la persona es senti totalment segura. Va ser de nit, i al mateix domicili, quan el son va ser interromput per homes armats, els quals, “tot i saber perfectament que no detindrien les persones que dormien allà, les van tractar com si estiguessin detingudes”. Les van obligar a estar-se estirades a terra, amb les mans al clatell, aïllades, durant hores, fins que la secretària judicial va obligar a canviar d’actitud als agents.
Eduardo Cáliz ha esmentat també l’especial gravetat dels escorcolls als ateneus de Sant Andreu i Poble Sec, que poden afectar els drets d’associació, participació política i llibertat ideològica. D’altra banda, el lletrat assenyala que els escorcolls s’han de dur a terme amb una finalitat concreta, fet que es contradiu amb la poca concreció dels objectes que s’han endut: llibres, llibretes, ordinadors… estris que qualsevol pot tenir a casa”. És un registre “purament inquisitiu”, una “expedició per trobar vés a saber què”. Cáliz s’ha preguntat “si el senyor Espadaler sap la quantitat de drets fonamentals que es van violar durant la jornada d’ahir” i ha fet referència a la coordinació entre els Mossos i l’Audiència Nacional, un tribunal “franquista”, enmig “d’això que anomenen procés”.
Cal recordar el treball de fi de màster sobre el moviment okupa gracienc del comissari dels Mossos d’Esquadra David Piqué, titulat La síndrome de Sherwood. Piqué, notori per declarar que considera les antisistema “rates que aniria a buscar a les clavegueres”, afirmava que, a Gràcia, el moviment okupa té molt bona relació amb el veïnat, i la societat el veu amb bons ulls, com a part del teixit associatiu del barri que és. En el treball recordava que si se’l vol combatre, se l’ha de provocar perquè la gent el percebi com a violent, agressiu i desagradable; per exemple a través de detencions injustificades i escorcolls especialment humiliants.
Directa, Marc Rude 17/12/2014 https://directa.cat/ahir-vam-tornar-viure-una-jornada-fosca-nostra-ciutat
