Manresa: 30 anys de centres socials, 30 anys d’autogestió i combativitat

Diferents generacions dels que de ben segur representen el moviments socials i polítics més dinàmics i combatius dels últims 30 anys a Manresa, es van trobar en una xerrada organitzada en motiu de setè aniversari de l’Ateneu Popular La Sèquia. Són set centres socials que han marcat la història de les lluites d’una ciutat que en molts moments s’ha situat com a punt neuràlgic del conflicte social. A través dels centres socials s’han vertebrat algunes lluites tan importants com les de la insubmissió al servei militar, la lluita antirepressiva contra les detencions d’activistes de Terra Lliure o activistes anarquistes, la difusió de l’okupació o la lluita feminista.

En la xerrada el casal Alimara, l’Ateneu la Seca, la Fona, Na Bastardes, la Fadulla, La Tremenda i la Ruda van explicar les seves experiències, quins aprenentatges i quins errors s’emporten d’aquells anys, en quin context van néixer els respectius centres, en quin corrent ideològic s’enmarcava el casal així com també el motiu pel qual el projecte es va acabar. [Llegir més ]

Barcelona: Arrenca el judici contra dues anarquistes acusades d’assaltar un banc a Alemanya

Dijous 23 de febrer s’obrirà a Aachen la vista oral contra les activistes detingudes a Barcelona i el grup de suport ha convocat una manifestació per exigir la seva llibertat aquest dissabte al migdia a la vila de Gràcia.

El passat 13 d’abril els Mossos d’Esquadra llançaven una operació policial contra el moviment llibertari a la ciutat de Barcelona. De nou, ho van fer de la mà de l’Audiència Nacional (AN) espanyola, amb la qual la policia catalana ja s’havia associat en almenys tres ocasions en un any i mig per actuar contra l’anarquisme: des de la irrupció a la centre social okupat Kasa de la Muntanya el 16 de desembre de 2014, passant per l’Operació Pinyata el 30 de març de 2015, fins a la segona part de l’Operació Pandora consumada l’octubre del 2015.

En aquella ocasió, un nombrós contingent de la Brigada Mòbil dels Mossos va aprofitar la cobertura judicial de l’alt tribunal per irrompre de matinada a l’històric Centre Social Okupat Blokes Fantasma del barri de la Salut, on els agents van esbotzar la porta, van causar desperfectes al mobiliari i van retenir al seu interior durant dotze hores la vintena de veïnes que hi viuen. Paral·lelament, la policia també va escorcollar dos domicilis particulars, un a la vila de Gràcia i l’altre al barri del Carmel, habitatge on va ser detinguda una dona de 35 anys. [Llegir més ]

Barcelona: Extradiran a Alemanya la detinguda en l’operatiu policial contra els Blokes Fantasma

Empresonada des de fa un mes i mig a Soto del Real, va ser arrestada pels Mossos a un domicili particular del Carmel en compliment d’una comissió rogatòria tramitada des d’un jutjat alemany, acusada de participar en un atracament a una entitat bancària.

La jutgessa Àngela Murillo, que presideix la sala de la secció quarta de l’Audiència Nacional espanyola, ha ordenat l’extradició a Alemanya de la jove detinguda el passat 13 d’abril en el marc de l’operació dels Mossos d’Esquadra al barri de Gràcia, la Salut i el Carmel de Barcelona. En aquest dispositiu, la policia catalana va escorcollar dos domicilis particulars i el Centre Social Okupat Blokes, on van provocar destrosses i van retenir una vintena de persones durant dotze hores.

L’operació es va coordinar des del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Segons la nota publicada pel Departament de Comunicació de Mossos, la seva acció responia a una comissió rogatòria tramitada des d’un jutjat d’Alemanya, en coordinació amb la Polizei Landeskriminalamt Nordrhein-Westfalen (policia criminal de l’Estat de Renània del Nord-Wesfàlia) i tenia com a objectiu buscar persones que haurien comès diversos atracaments a entitats bancàries. [Llegir més ]

Barcelona: Si esbotzar portes de matinada esdevé un costum

Resposta solidària davant les ràtzies policials d’ahir dimecres a la Salut, Gràcia i el Carmel, la quarta jornada d’escorcolls i detencions que pateixen les anarquistes dels barris de la zona en un any i mig.

“La democràcia és el sistema polític en el qual, quan algú pica a la porta a les sis del matí, pots estar segur que és el lleter”. Això ho deia a mitjans del segle XX un personatge d’ideologia prou autoritària com fou el primer ministre conservador britànic Winston Churchill. En ple segle XXI, si ets anarquista i vius per la zona de Gràcia, el més probable és que qui et visita no sigui el lleter, sinó les “lleteres”, concretament les furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. En un any i mig aquesta situació s’ha viscut quatre vegades. A les cinc de la matinada i ariet en mà per esbotzar portes, envair espais d’intimitat, despertar-ne les veïnes a punta d’escopeta, endur-se ordinadors i diners –que qui sap quan tornaran–; haver de demanar permís per anar al lavabo a casa teva, on viuen també criatures… [Llegir més ]

Una desena d’assemblees antirepressives fan pinya i convoquen una marxa sota el lema ‘Lluitant respondrem’

La protesta es fa aquest dissabte 13 de juny i aplega els casos Pandora, Pinyata, Efecte Can Vies, vaga general 29-M, Aturem el Parlament, Tres de Lleida, Sergi i Quique, 5 anarquistes de Sabadell i Antifeixistes 12-O de 2013.

Des de fa tres anys, les operacions dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional espanyola contra els moviments socials s’han multiplicat. Les detencions posteriors a l’encerclament del Parlament de Catalunya van obrir una etapa de barra lliure repressiva que Felip Puig va definir amb aquella frase “d’anar una mica més enllà de la llei”. La pàgina web de delacions i les posteriors detencions de persones que havien participat en la vaga general del 29 de març de 2012 van consolidar un modus operandi policial que té en la Divisió Central d’Informació la seva punta de llança. Seguiments, escoltes telefòniques, monitoreig de les xarxes i portes esbotzades de matinada són pràctiques que s’han fet habituals. Des del Departament d’Interior català i des del Ministeri de l’Interior espanyol s’ha posat el punt de mira en el moviment anarquista, les operacions Pandora i Piñata en són els dos exemples més clars. A aquest balanç cal sumar-hi les detencions per les protestes antifeixistes del 12 d’Octubre i en el marc de la resistència al desallotjament frustrat de Can Vies. [Llegir més ]

Girona: Crònica de la jornada de difusió del llibre “Contra la Democràcia”

El passat 23 d’abril, unes quantes anarquistes, vam decidir sortir al carrer a Girona coincidint amb la jornada estatal de difusió del llibre “Contra la democràcia” i especialment, en solidaritat amb totes les companyes anarquistes represaliades en les operacions policials “Pandora” i “Pinyata” i també amb les anarquistes, encara en presó preventiva, Monica i Francisco.

Com que no demanem permís per ser lliures i menys per sortir al carrer, ens vam trobar amb l’insistència de la policia perquè marxéssim d’una de les plaçes més cèntriques de la ciutat tota plena d’associacions, de partits polítics, llibreries, editorials, col.legis i de diferents facultats universitàries. [Llegir més ]

Estat espanyol: El nombre de persones detingudes en l’operació Pinyata ascendeix a 37

Les catorze detingudes per resistència i desobediència ja estan en llibertat amb càrrecs. Es preveu que les onze acusades d’usurpació siguin alliberades demà. Les tretze acusades de pertinença a banda terrorista podrien passar a disposició judicial demà.

L’operació Pinyata es va saldar ahir amb 37 detencions. Tretze de les persones detingudes ahir durant l’operatiu van ser posades en llibertat amb càrrecs de resistència i desobediència a la nit. Segons explica Daniel Amelang, advocat d’algunes d’elles, a Diagonal, les detencions van tenir lloc durant els registres duts a terme per la Policia Nacional espanyola, però no entren en el marc de l’operació Pinyata, ordenada per l’Audiència Nacional. La policia acusa unes altres onze detingudes més d’usurpació. Amelang assenyala que avui passaran a disposició judicial.

De les altres tretze persones detingudes, aquestes amb càrrecs de pertinença a “organització criminal amb finalitats terroristes”, encara hi ha poca informació. Eduardo Gómez Quadrat, advocat d’un d’ells, explica que “en principi, avui faran la declaració a comissaria i demà passaran a disposició judicial.” [Llegir més ]

La policia espanyola deté 27 persones en una operació contra col·lectius anarquistes

A Madrid han escorcollat els centres socials La Quimera de Lavapiés i 13/14 de Vallecas. Dues detencions a Barcelona, als barris del Poble Sec i Sant Andreu de Palomar

Fonts del Ministeri de l’Interior han informat mitjançant un comunicat que el Cos Nacional de Policia en col·laboració amb les Brigades d’Informació de Madrid, Barcelona, Palència i Granada, estan duent a terme, des de les sis del matí, una operació que s’ha saldat amb la detenció de tretze persones, a les que la policia acusa de suposada pertinença a una organització criminal amb finalitats terroristes. Durant l’escorcoll de sis centres socials i onze habitatges, altres catorze persones han estat detingudes sota acusació de resistència a l’autoritat.

El periòdic Diagonal informa que a Madrid han escorcollat el centre social okupat i autogestionat La Quimera, ubicat a la plaça Nelson Mandela de Lavapiés i acte seguit al centre social 13-14 de Vallecas. Segons informa Diso Press i diversos testimonis que són al lloc dels fets, tres furgonetes de la Unitat d’Intervenció Policial han acordonat la plaça on es troba La Quimera i han entrat a l’edifici, requisant material informàtic i bloquejant els accessos. Un habitatge de Madrid ha quedat precintat després de l’escorcoll, i totes les persones que hi eren en el moment de l’assalt policial han estat detingudes. El CSOA La Redonda de Granada ha emès una nota on denuncien l’escorcoll policial de l’edifici, que segons diuen, s’ha fet sense mostrar cap ordre judicial. [Llegir més ]

Barcelona: Comunicat de Riseup.net sobre l’operació Pandora

La seguretat no és cap delicte

Dijous 16 de desembre, una operació policial a gran escala es va dur a terme a l’Estat Espanyol. Catorze vivendes i centres socials van ser escorcollats a Barcelona, Sabadell, Manresa, i Madrid. Llibres, pamflets i ordinadors van ser requisats i onze persones van ser arrestades i portades a l’Audiència Nacional, a Madrid. Se’ls acusa d’incorporació, promoció, gestió i participació d’una organització terrorista. No obstant això, advocats de la defensa denuncien la falta de transparència, els seus clients han hagut de declarar sense saber de que se’ls acusa. “parlen de terrorisme sense especificar tipus delictius concrets ni fets concrets individualitzats que se’ls imputen” 2. Al ser qüestionat per periodistes, el Jutge Bermúdez va respondre “no investigo els possibles atemptats, jo investigo l’organització i el que poden ser de perill per al futur” 1; convertint això en un cas més de detenció preventiva en apariència.
Quatre de les detingudes han estat posades en llibertat, però set estan empresonades pendents del judici. Les raons donades pel jutge per prolongar la detenció inclouen la possessió d’alguns llibres, “la producció de publicacions i formes de comunicació”, i el fet de que les acusades “utilitzessin correus electrònics amb extremes mesures de seguretat, com ara el servidor Rise Up” 2.

Nosaltres rebutgem aquesta criminalització kafkiana dels moviments socials, i l’absurda i extrema implicació de que protegir la teva pròpia privacitat a Internet és equivalent a terrorisme.

Riseup, com qualsevol proveïdor de correu, té l’obligació de protegir la privacitat dels seus usuaris. Moltes de les “mesures extremes de seguretat” utilitzades per Riseup son bones pràctiques comuns per a la seguretat online i són emprades alhora per proveïdors com hotmail, Gmail o Facebook. No obstant això, a diferència d’aquests proveïdors, Riseup no està disposat a permetre «backdoors» il·legals o vendre les dades dels seus usuaris a tercers.

[Llegir més ]

Barcelona: “Ahir vam tornar a viure una jornada fosca a la nostra ciutat”

El col·lectiu de la Kasa de la Muntanya ha denunciat avui en roda de premsa la persecució judicial i policial que estan patint, alhora que ha expressat el seu agraïment per les mostres de solidaritat.

El col·lectiu de la Kasa de la Muntanya ha ofert una roda premsa, avui a les dotze del migdia, per relatar els successos d’ahir i fer una valoració política de l’assalt policial, ordenat per l’Audiència Nacional en el marc de la ràtzia contra el moviment llibertari batejada com a Operació Pandora. Davant la presència de nombrosos mitjans de comunicació, els portaveus han aclarit que “no direm la nostra versió dels fets, sinó que explicarem el que va passar”.

La compareixença ha començat amb la lectura del comunicat elaborat des de Kasa de la Muntanya: “teníem previst poder imprimir i repartir el text –comentava Juanra, que és qui l’ha llegit– però, com que els Mossos d’Esquadra s’han endut tots els ordinadors, ho hem hagut de fer com abans, amb paper i boli”. Encapçalava el comunicat una cita d’Eduardo Galeano, en referència a la transcripció literal que van fer ahir alguns mitjans de les notes de premsa transmeses per les institucions responsables de l’operació jurídic-policial: “Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera continuaran glorificant els caçadors”. [Llegir més ]