Barcelona: 5 anys de l’homicidi de Juan Andrés. Àgora es queda al barri. Manifestació contra el desallotjament de l’Àgora

L’Agora Juan Andrés Benítez i les lluites al Raval com a exemple. Com millor funciona el capitalisme pitjor funciona la vida, com intentar donar-li la volta.

Hi ha un malestar creixent en la vida diària, un malestar profund, vell i alhora nou que fa que la vida sigui pitjor, gairebé invivible moltes vegades, una malestar que es manifesta en resistències també velles i alhora noves i que busca desesperadament la manera de fer-li front i que desperta també les solucions simples, dures i autoritàries a què agafar-se.

El dia 5 d’octubre faran 5 anys de la mort brutal a mans dels Mossos d’Esquadra de Juan Andrés Benítez veí del Raval, una mort gratuïta, terrible i innecessària i una resposta impressionant d’una gran part del barri i de la ciutat que va cridar : Prou ​​brutalitat, prou Impunitat, Justícia Juan Andrés exigint una justícia que com tantes vegades no es va donar. Un any després el mateix moviment ocupa l’espai a la seva memòria, un espai buit, abandonat, mort per experimentar omplir-lo de vida i de lluita i durant quatre anys crear un jardí, una àgora, lliure, recuperar un espai de l’especulació de les escombraries , de la mort i de les rates per convertir-lo en un exemple per al barri, per a la ciutat, per les seves lluites, per menjar, de cultura alternativa.

Aquest espai simbòlic ha acompanyat en aquests quatre anys totes les lluites de la ciutat, ha hagut d’afrontar tots els problemes que es donen al carrer, ha hagut d’inventar maneres de gestionar-los al marge dels diners i de l’autoritat i ho ha aconseguit amb un esforç sobrehumà, una dedicació i el reconeixement del barri. No sense problemes, no sense errors però amb un balanç que demostra que podem fer aquestes coses, que podem fer-les bé enfront d’altres maneres de fer, les de sempre, les que han demostrat el seu fracàs i es presenten com a noves. Ja sabem aquests contes.

Ara la propietat denúncia, té la poca vergonya de fer-ho, compta amb la llei de la seva part i presenta com a normal, just i legítim un robatori que els veïns volem impedir amb la nostra raó, la nostra força i la nostra alegria. Tornem a cridar Prou ​​brutalitat, prou Impunitat. Està molt en joc, demostrar si podem frenar la avarícia del capital, si la força que puguem aconseguir sumar és capaç d’aconseguir-, si no és així, un cop més es demostrarà que no es pot contra ells, contra aquest capitalisme ferotge que només vol benefici, que se sent impune i es riu de tot.

De moment hem guanyat molt, tot i l’ofensiva contra el Raval i les seves veïnes, tot i tenir a totes les màfies legals i il·legals volent conquistar el nostre terriorio, el Raval rebel no es rendeix. Treu de la memòria de sempre, de la seva memòria llibertària el crit de No passaran, no mentre puguem impedir-ho. I buscarà des de la generositat la suma de tots els esforços per defensar l’Àgora, el CAP Raval Nord, la lluita contra els desnonaments, el dret a l’habitatge, contra el racisme, el masclisme i el patriarcat, contra l’opressió i la repressió.

Ànims i de les victòries i de les derrotes sortirà l’experiència per fer-ho millor. És una carrera llarga.

https://squ.at/r/68jn
http://ellokal.org/lagora-juan-andres-benitez-i-les-lluites-al-raval-com-a-exemple-com-millor-funciona-el-capitalisme-pitjor-funciona-la-vida-com-intentar-donar-li-la-volta-cat-cas/

El Lokal
Carrer de la Cera, 1 Bis – El Raval
https://squ.at/r/3q2
http://ellokal.org/

Àgora Juan Andrés Benítez
Carrer de l’Aurora, 13 – El Raval
https://squ.at/r/1ief