Barcelona: Edificis amb ‘bitxo’: objectiu prioritari de la inversió especulativa

La ‘Directa’ localitza 76 immobles de la ciutat de Barcelona adquirits recentment per fons d’inversió i empreses inversores, moltes especialitzades en la rehabilitació. A la majoria dels blocs encara hi viuen llogateres, sota l’amenaça de ser expulsades.

Bitxo o cuques són els qualificatius emprats en l’argot immobiliari per referir-se a les llogateres d’un bloc de pisos. “Comprem edifici amb bitxo”, es pot llegir en els anuncis d’alguns portals del sector. Les finques amb llogateres es venen per sota del preu de mercat –la rebaixa pot arribar al 50%–, i és per això que són un atractiu per a empreses especialitzades en buidar-los d’inquilines, rehabilitar-los i vendre’ls com a pisos de luxe. A la ciutat de Barcelona cada cop són més els barris afectats per aquest tipus inversió –Raval, Gòtic, la Ribera, Poble Sec, Poblenou, Sant Antoni, Hostafrancs o la Barceloneta, entre d’altres. Com a conseqüència, també cada vegada més veïnat comença a organitzar-se en plataformes que volen fer real un lema compartit “no ens faran fora”. [Llegir més ]

Barcelona: Comprar, expulsar, reformar i vendre

‘La Directa’ revela el nom d’una desena d’empreses que estan comprant blocs sencers amb llogateres a l’àrea metropolitana de Barcelona. El marge de negoci és tan gran com la desprotecció de les inquilines, que s’organitzen per no ser expulsades.

Vauras Investment, Norvet Negotial, Elix Delta, Varia, Optimum RE Spain o MkPremium. La majoria són noms desconeguts i pocs exhibeixen rètols al carrer o es publiciten als mitjans de comunicació. Operen sigil·losament, però estan generant un degoteig de desnonaments invisibles. Rastregen –directament o a través d’altres empreses– els immobles de l’àrea metropolitana de Barcelona i, quan localitzen una oportunitat de negoci, els compren amb les inquilines a dins. Ho diuen elles mateixes: “Generem valor i venem”. Per generar aquest valor, algunes senzillament compren i venen, d’altres han d’aconseguir buidar els blocs i també n’hi ha que s’ocupen de fer reformes. [Llegir més ]

Lleida: Stop Ciutat, acció contra l’especulació

Avui hem entrat a diferents Institucions, immobiliàries, constructores i bancs fent soroll i trencant la tranquil·litat amb la que dia a dia estan fent les seves labors sense donar importància al que està succeint als carrers. Aquests llocs han sigut la Confederació d’Organitzacions Empresarials de les Terres de Lleida (COELL), Aigües Lleida, Finques Farré, Club del propietari, constructora Arnó i Caixa Bank.
Amb aquesta acció pretenem assenyalar els que considerem els responsables de l’avanç imparable del model de ciutat capitalista, el qual ho arrasa tot i ens aboca a la majoria a una situació de precarietat i misèria.
Som les marginades i perdedores de la guerra social que es lliura avui dia: les pobres i estem fartes!
No us penseu que assumirem així com així la derrota, ni de conya!
No deixarem d’enfrontar i desemmascarar als que us beneficieu de la nostra desgràcia, fins que es canviïn les tornes, que canviaran.
Fem també aquesta acció en solidaritat amb aquelles que resisteixen dia a dia contra la voràgine capitalista. En aquest sentit remarquem el nostre rebuig als judicis contra espais ocupats com el C.S.O. La Chispa i manifestem el nostre suport actiu a la resistència contra el desallotjament.

MAI ACABAREU AMB LA OKUPACIÓ [Llegir més ]

Barcelona: De centre social okupat a negoci turístic

barcelonaFins a una desena d’immobles que albergaven projectes socials d’okupació de Barcelona –des de l’espai Magdalenes fins a Barrilonia o La Rimaia II– s’han convertit els darrers anys en hotels, hostals o apartaments turístics.

L’okupació i desallotjament de l’immoble batejat fugaçment com La Benaventurada, al barri de les Corts, va suposar un nou capítol en l’estira-i-arronsa dels moviments socials barcelonins en la seva lluita contra l’especulació i l’abandonament d’espais de la ciutat. Però l’episodi també serà recordat per factors d’un caràcter més innovador, com l’actuació dels Mossos d’Esquadra complementant el treball previ d’una empresa de seguretat privada –Elite control– que va bloquejar l’accés a l’immoble i, sense ordre judicial ni permís d’obres, va supervisar la tasca d’uns operaris que van tapiar-ne l’accés.

El desallotjament també va escenificar els interessos creuats de grups pro i anti okupació. D’una banda, amb la presència i la pressió d’activistes, simpatitzants i algunes regidores municipals com Laura Pérez (BeC) i Maria José Lecha (CUP) en les concentracions de suport davant de l’edifici. De l’altra, amb la col·laboració en el desallotjament de l’edifici d’Elizabeth Casañas, presidenta de la Plataforma Pro Habitatges Turístics (PPVT, per les sigles en castellà) i fundadora d’Acomodis, empresa dedicada a llogar immobles per dies. Casañas, juntament amb membres del grup de Ciutadans a les Corts, va ser una de les promotores de les protestes d’un sector del veïnat contra el projecte d’okupació i inclús va accedir a l’interior de l’immoble -amb les okupants a dins- a través d’una porta del terrat amb accés a l’escala. Dessallotjat l’edifici, l’advocada Sonia Reina, de Ciutadans, va oferir suport jurídic als operaris. [Llegir més ]

A contrarellotge per rescatar Barcelona del turisme depredador

Screenshot_2017-01-24_12-25-48Divendres 27 de gener està previst que s’aprovi a l’Ajuntament el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per intentar regular un model de ciutat que està expulsant el veïnat de molts barris.

La ciutat de Barcelona ha esdevingut en els darrers temps un destí turístic de primer ordre a escala mundial i compta per milions les visitants que acull durant tots els mesos de l’any, fruit de la desestacionalització del sector. La seva posició privilegiada al mapa i els seus múltiples atractius i reclams han fet de trampolí per projectar internacionalment una ciutat que no ha tornat a passar desapercebuda des de la celebració dels Jocs Olímpics, enguany fa 25 anys.

Les darreres dècades, la ciutat no ha parat de créixer focalitzant gran part de la seva economia en el sector serveis, cada cop més orientat a satisfer les demandes de les viatgeres que no pas a cobrir les necessitats del veïnat. Segons dades d’un estudi elaborat pel mateix Ajuntament sobre el Producte Interior Brut (PIB) l’any 2015, el 90% de l’estructura productiva de la ciutat està dedicada a aquest sector, del qual el 42,3% del pes recau sobre el comerç, el transport, l’hostaleria i les activitats immobiliàries, totes directament relacionades al negoci turístic, que, segons les estimacions, aporta el 14% del PIB de la ciutat. [Llegir més ]

Barcelona: Especulació, un cas ‘Praktik’

salvem_les_drassanesLa cadena d’hotels vol construir el seu nou establiment a Barcelona en dos solars del Raval, a tocar de les Drassanes. El preu dels terrenys s’ha multiplicat per 38 en els últims setze anys.

Dos solars destinats a la construcció d’habitatges socials es compren per 588.000 euros el 1999 i, setze anys més tard, es venen per més de 22 milions d’euros per emplaçar un hotel de dos edificis. Aquesta és la història dels dos descampats situats a la part més meridional del Raval, al triangle que formen els carrers Peracamps, Cid i Portal de Santa Madrona, just a tocar de l’edifici històric de les Drassanes de Barcelona.

És en aquests solars on la cadena Praktik vol construir el seu nou hotel a Barcelona, el cinquè del grup a la capital catalana. I és la gestió d’aquests terrenys la que ha endegat una de les últimes lluites veïnals contra el sector turístic. Els successius canvis en la propietat i en els usos de les dues parcel·les són una mostra de l’especulació immobiliària, a Barcelona, en uns terrenys que durant setze anys han vist com el seu valor inicial es multiplicava per 38 mitjançant tres operacions de compravenda entre el 1999 i el 2015. No era l’únic solar al Raval: segons l’Ajuntament de Barcelona en un informe publicat l’any 2010, a Ciutat Vella, des del 1980 fins al 2002, “s’expropien i s’enderroquen aproximadament uns 500 edificis, que suposen 400.000 metres de sostre edificat, 4.200 habitatges i 800 locals i 100.000 metres de sòl alliberat”. [Llegir més ]

Timbals d’alarma per la Barcelona que ens expulsa

201612_cercavila_BarcelonaUnes 250 persones han participat en una cercavila que ha passat no només per la ciutat de la gentrificació, sinó també per la de la resposta organitzada.

Parlar de fer una cercavila a la Barcelona del 2016 sembla més que mai una contradicció en els termes. De vila, poca, quan els fons voltors sobrevolen els seus gratacels i el capital global converteix a marxes forçades en metròpoli el que no fa tant era poc més que una ciutat mediterrània. Però la que s’ha viscut aquest dissabte contra la gentrificació i per la defensa dels barris es rebel·lava precisament contra aquesta concepció imposada de Barcelona. Volia fer brollar des del carrer el conflicte que pateix el veïnat a tres barris que són clau de volta d’aquests processos: el Raval, el Poble Sec i Sant Antoni.

Començaven darrere el portal de Santa Madrona, al solar encara en disputa on hi ha projectat el Praktik, un hotel de cinc estrelles que farà ombra a les Drassanes i que davant la pressió veïnal ha intentat presentar-se com agent dinamitzador de la zona. Les portaveus de la plataforma convocant, que agrupa col·lectius com La Rimaia, l’Ateneu cooperatiu La Base, el gimnàs Sant Pau o la Plataforma Salvem Can 60, explicaven què creuen que es vol dir quan es parla de dinamització: pujades de preus a botigues i bars, nous establiments pensats pels visitants, pisos i lloguers cada cop més cars, i finalment, l’exili del veïnat del barri que no es pugui permetre els nous estàndards de vida. Prova d’aquests processos són els 13.000 veïns i veïnes que ha perdut Ciutat Vella en els darrers 10 anys. [Llegir més ]

Barcelona: Qui és el propietari del Banc Expropiat i quins són els efectes de la especulació inmobiliària al nostre barri?

infografespeculacio [Llegir més ]

Barcelona: El propietari de la Rimaia té quatre edificis més abandonats

Rimaia_Impresari_Santiago_CardeteL’empresari Santiago Cardete és propietari de 250 immobles que sumen més de 37.000 m2 a les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat a través de les societats mercantils Camat SL, Calicar SL, Sadom SL i Claris SA.

Al número 12 de la ronda de Sant Pau de Barcelona s’alça un edifici construït fa 24 anys per la promotora immobiliària Camat SL i des d’aleshores en estat d’abandonament. Actualment, l’immoble està okupat pel col·lectiu La Rimaia, integrat per diverses entitats dels barris de Sant Antoni i Poble Sec, que volen recuperar la funció social de l’edifici. En aquest cas parlem de més de 1.000 m2 de superfície habitacional en desús. L’Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient de declaració de “situació anòmala” contra el propietari per incompliment de l’article 41 de la Llei del dret a l’habitatge. Si l’expedient esdevé sancionador, la multa podria oscil·lar entre els 25.000 i els 500.000 euros. [Llegir més ]

Raval: Sobre Can 60 o l’interior de la façana

Can_60_Raval_BarcelonaEn aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com comú és el seu problema: tenir un contracte caducat.

Al barri barceloní del Raval s’ha volgut passar pàgina i donar oficialment per tancada una de tantes lluites locals: la del Can 60 i la plataforma que l’articula, “Salvem Can 60”. Contra la voluntat de les seves protagonistes, que haurien preferit seguir en l’anonimat i, si de cas, dedicar les pulsions activistes a altres causes, la plataforma es va haver de crear quan la propietat de l’edifici va decidir no renovar el contracte a cap de les llogateres i, a l’hora, començar un procés d’assetjament sense treva.

En aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com una escola de capoeira, un taller de ceràmica o una associació que ajuda a veïnes en risc d’exclusió econòmica a trobar feina, totes amb un problema comú: tenir el contracte caducat. La propietat original, inspirada per la combinació de l’ascens vertiginós del preu del metre quadrat a Ciutat Vella i la lògica mercantil, va afegir-se a l’especulació amb una pràctica molt estesa: vendre pisos “amb bitxo”, com es diu en l’argot del ram. Van vendre a un inversor que va vendre més car a un altre inversor, que va vendre més car… i així fins a arribar a la conclusió de què la manera d’amortitzar era construir-hi habitatges de luxe. És una història molt coneguda al Raval i la font de la qual emanen la sobresaturació d’Hotels o altres edificis excloents per la gent del barri però aquest cop, per les dimensions del complex i el número d’afectats, els “bitxos” es van veure amb ànims de plantar cara. El primer pas va ser plantejar-se una pregunta retòrica: què és més útil als problemes endèmics del barri, unes entitats que funcionen al seu servei o esborrar-les en favor d’un petit grup de classes benestants? La resposta els va empènyer a una campanya de denúncia pública i, les mostres de solidaritat, es van anar escampant aquí i allà, fins a arribar a la institució. Llavors la institució s’hi va implicar. [Llegir més ]