Barcelona: Sobre la manifestació el Raval no està en venda convocada pel Veïnat del Raval i l’actitud de l’AAVV del Raval

Fa temps que he mantingut contacte amb el vostre mitjà per informar-vos de les mobilitzacions al Raval. Com a membre d’Acció Raval i com a veí de Riereta

Com sabeu, des de final de juliol , Acció Raval i molts carrers en lluita (Roig, Picalquers, Riereta, Guàrdia, Robadors, Lancaster..inicialment… ) vam convergir en la plataforma VEÏNAT DEL RAVAL amb la finalitat de fer una manifestació unitària el 9 de setembre. La plataforma sempre ha estat oberta a persones i entitats, i per això es va dotar un nom integrador i obert, que permetés que tothom s’hi pogués adherir sense perdre la seva identitat. El protocol de la manifestació permet llibertat de consignes ,pancartes i marques de col.lectius veïnals (ni partits ni sindicats) darrere de la capçalera amb consignes unitàries.

Ens ha sorprès saber avui que l’AAVV del Raval, que ha mantingut fins ara silenci i inactivitat sobre el tema dels narco pisos (fet que podeu comprovar a l’hemeroteca del vostre propi mitjà) hagi convocat una roda de premsa per demà dia 5 i tot seguit una manifestació per al dia 7 de setembre, de la qual ningú n’ha sabut res fins que avui han aparegut els cartells que adjunto. En una carrera miserable , atrabancada per fer-la abans que els que fa mesos treballem correm riscos davant dels narcos per estendre les protestes, impulsant cassolades i rues nocturnes, atenent mitjans i intentant unir veïns de nous carrers a les cassolades. Fa més d’un mes que parlem en públic de la nostra manifestació i l’octaveta es va fer pública a les xarxes el dia 24, tal com queda documentat a diversos mitjans digitals del mateix dia. [Llegir més ]

Barcelona: Manifestació dissabte 9 de setembre. El Raval no està en venda

NO ENS DEIXAREM FER FORA DEL RAVAL!
La venda i facilitació del consum de drogues dures en pisos i locals amenaça amb arrasar el Raval. Cada dia ens enfrontem a la presència de xeringues, excrements, baralles amb armes a la vista, amenaces, portals rebentats i consumidors que dormen en matalassos a qualsevol lloc. La resposta de l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern central ha estat ineficaç fins al moment.
El malson va deixant petjades. Hi ha persones grans que no gosen sortir soles al carrer, ni rebre la visita de familiars. Petits comerciants que veuen caure la seva clientela en picat, es plantegen tancar. Hi ha nens que dibuixen persones clavant-se xeringues, altres que juguen a injectar-se amb un bolígraf. Persones atemorides pels traficants que s’han instal·lat a la seva finca, que volen canviar de barri i no s’atreveixen a participar en les protestes. Emparats per la impunitat, els traficants s’han fet amos de finques i carrers.
Des de fa alguna anys, bancs i especuladors mantenen moltes propietats buides al Raval. No son res més que un número en els seus balanços. Es desentenen de les seves obligacions comunitàries i no actuen davant l’ús delictiu de les seves propietats. Aquests espais son el refugi més llaminer per als traficants de drogues, que també han començat a usurpar llars de famílies impunement.
Paral·lelament, molts veïns es veuen expulsats dels seus pisos per l’especulació immobiliària, perquè pateixen alces desmesurades en el preu dels seus lloguers o perquè el mercat queda copat per usos turístics.
Moltes zones del barri s’han transformat en un gegantesc bar nocturn a l’aire lliure, on l’alcohol circula il·legalment juntament amb la droga, impedint el descans dels veïns. [Llegir més ]

Barcelona: La REA segueix en perill

Fa més de dos mesos que la REA es troba en perill de desallotjament. A mitjans de Juny, l’Ajuntament, propietari de l’edifici, ens va donar un marge de dues setmanes per abandonar voluntàriament l’edifici al·legant problemes estructurals. En aquell moment, després d’haver contactat amb altres arquitectes que van dir que no existia un perill imminent que justifiqués un desallotjament, vam iniciar la campanya #LaREAnoCau. Gràcies a totes les mostres de solidaritat, ens vam mantenir tranquil·les fins mitjans de Juliol. Aleshores van venir a notificar-nos el desallotjament per via administrativa, per la qual pretenien fer-nos fora cautelarment després d’iniciar el procés per declarar l’edifici en ruïna. Davant d’això vam presentar un recurs d’alçada ja que estaven intentant executar un desallotjament sense haver-nos proporcionat tota la informació referent al cas. Mentre esperàvem resposta al recurs, van venir tècnics de l’Ajuntament amb dos agents de la Guàrdia Urbana a efectuar un acta de desallotjament, la qual vam aconseguir paralitzar. Finalment, fa uns dies ens van enviar la informació que havíem exigit i ens van comunicar que desestimaven el recurs presentat. Des d’aleshores estem amb una incertesa constant per la que poden venir a desallotjar-nos en qualsevol moment sense necessitat de cap resolució judicial. Tot i així, sabem que l’edifici no compleix els requisits per ser declarat ruïna, i per tant seguirem defensant-lo. [Llegir més ]

Barcelona: Dos edificis degradats del Raval són propietat del director de rehabilitació de la Generalitat

Els immobles de Jordi Sanuy són al carrer Lancaster de Barcelona i tots els pisos es troben buits. Les finques estan afectades des de fa quinze anys per un pla de millora de l’Ajuntament de Barcelona.

El carrer Lancaster de Barcelona és un dels més deteriorats de la ciutat de Barcelona malgrat estar situat a pocs metres de les Rambles. La vorera amb números senars forma part de l’illa de cases del Teatre Principal i un dels seus edificis va saltar fa unes setmanes a la primera pàgina de l’actualitat per la denúncia presentada per Shiplu Ahmed, l’últim resident de Lancaster 13, contra la promotora immobiliària MK Premium. Una història de coaccions i assetjament contra l’arrendatari, pas previ a la revalorització de la finca que serà oferida al millor postor internacional. El veïnat fa anys que denuncia la situació de tota la zona afectada, especialment de la menys mediàtica vorera de davant. [Llegir més ]

Barcelona: Edificis amb ‘bitxo’: objectiu prioritari de la inversió especulativa

La ‘Directa’ localitza 76 immobles de la ciutat de Barcelona adquirits recentment per fons d’inversió i empreses inversores, moltes especialitzades en la rehabilitació. A la majoria dels blocs encara hi viuen llogateres, sota l’amenaça de ser expulsades.

Bitxo o cuques són els qualificatius emprats en l’argot immobiliari per referir-se a les llogateres d’un bloc de pisos. “Comprem edifici amb bitxo”, es pot llegir en els anuncis d’alguns portals del sector. Les finques amb llogateres es venen per sota del preu de mercat –la rebaixa pot arribar al 50%–, i és per això que són un atractiu per a empreses especialitzades en buidar-los d’inquilines, rehabilitar-los i vendre’ls com a pisos de luxe. A la ciutat de Barcelona cada cop són més els barris afectats per aquest tipus inversió –Raval, Gòtic, la Ribera, Poble Sec, Poblenou, Sant Antoni, Hostafrancs o la Barceloneta, entre d’altres. Com a conseqüència, també cada vegada més veïnat comença a organitzar-se en plataformes que volen fer real un lema compartit “no ens faran fora”. [Llegir més ]

Barcelona: Rueda de prensa al Hort del Xino

Hort_del_XinoHoy hemos presentado la querella contra Juan San de Couto y la empresa Liven Business por intentar llevar a cabo un desalojo de forma ilegal en el huerto. Os compartimos la rueda de prensa donde explicamos todos los hechos y donde dejamos claro que NO NOS VAMOS, que RESISTIMOS y que contamos con el apoyo del resto de colectivos que estamos luchando por una Barcelona para los vecin@s. Desde de aquí, solo nos queda seguir señalando con el dedo a “Barcelona en Comú” y esperamos que, acorde su “modelo de ciudad”, tomes cartas en el asunto y lleven a cabo todas las medidas y las herramientas que tienen a su disposición para proteger este espacio. Así como el resto de espacios que están en peligro en todo el distrito de Ciutat Vella y demás barrios de la ciudad. Es hora de dejarse de panfletos y empezar a actuar. El Hort del Xino RESISTE y los barrios RESISTIMOS!!! [Llegir més ]

Barcelona: Desolació per la destrucció de l’Hort del Xino al Raval

20170222_destruccio_Hort_del_Xino_Raval_BarcelonaA mitjans de febrer uns obrers destrossaven l’hort per ordres del nou propietari, qui va aprofitar d’un requeriment de l’Ajuntament per desratitzar l’espai. Malgrat tot, les persones organitzades en l’assemblea que gestiona l’espai continuen mobilitzades.

Al carrer Reina Amàlia, 11, al cor del Raval de Barcelona, ha persistit en els darrers nou anys l’Hort del Xino. El passat dimarts 14 de febrer, obeint ordres del nou propietari del terreny, uns obrers van arrencar d’arrel una dotzena d’arbres –alguns amb més de 10 anys, com la figuera que hi havia a la finca–, els mateixos fruits de l’hort, el mobiliari autogestionat i també bona part de les il·lusions que mantenien les usuàries d’un espai comunitari com pocs al barri.

Per fer-ho van aprofitar un requeriment de l’Ajuntament per desratitzar l’espai. “Aquí hi ha hagut un requeriment per fer una desratització i el propietari ha utilitzat això com a excusa per destrossar l’hort, quan no té res a veure una cosa amb l’altra i no calia destrossar cap hort”, declarava la regidora del Districte de Ciutat Vella Gala Pin. [Llegir més ]

Barcelona: De centre social okupat a negoci turístic

barcelonaFins a una desena d’immobles que albergaven projectes socials d’okupació de Barcelona –des de l’espai Magdalenes fins a Barrilonia o La Rimaia II– s’han convertit els darrers anys en hotels, hostals o apartaments turístics.

L’okupació i desallotjament de l’immoble batejat fugaçment com La Benaventurada, al barri de les Corts, va suposar un nou capítol en l’estira-i-arronsa dels moviments socials barcelonins en la seva lluita contra l’especulació i l’abandonament d’espais de la ciutat. Però l’episodi també serà recordat per factors d’un caràcter més innovador, com l’actuació dels Mossos d’Esquadra complementant el treball previ d’una empresa de seguretat privada –Elite control– que va bloquejar l’accés a l’immoble i, sense ordre judicial ni permís d’obres, va supervisar la tasca d’uns operaris que van tapiar-ne l’accés.

El desallotjament també va escenificar els interessos creuats de grups pro i anti okupació. D’una banda, amb la presència i la pressió d’activistes, simpatitzants i algunes regidores municipals com Laura Pérez (BeC) i Maria José Lecha (CUP) en les concentracions de suport davant de l’edifici. De l’altra, amb la col·laboració en el desallotjament de l’edifici d’Elizabeth Casañas, presidenta de la Plataforma Pro Habitatges Turístics (PPVT, per les sigles en castellà) i fundadora d’Acomodis, empresa dedicada a llogar immobles per dies. Casañas, juntament amb membres del grup de Ciutadans a les Corts, va ser una de les promotores de les protestes d’un sector del veïnat contra el projecte d’okupació i inclús va accedir a l’interior de l’immoble -amb les okupants a dins- a través d’una porta del terrat amb accés a l’escala. Dessallotjat l’edifici, l’advocada Sonia Reina, de Ciutadans, va oferir suport jurídic als operaris. [Llegir més ]

Barcelona: Especulació, un cas ‘Praktik’

salvem_les_drassanesLa cadena d’hotels vol construir el seu nou establiment a Barcelona en dos solars del Raval, a tocar de les Drassanes. El preu dels terrenys s’ha multiplicat per 38 en els últims setze anys.

Dos solars destinats a la construcció d’habitatges socials es compren per 588.000 euros el 1999 i, setze anys més tard, es venen per més de 22 milions d’euros per emplaçar un hotel de dos edificis. Aquesta és la història dels dos descampats situats a la part més meridional del Raval, al triangle que formen els carrers Peracamps, Cid i Portal de Santa Madrona, just a tocar de l’edifici històric de les Drassanes de Barcelona.

És en aquests solars on la cadena Praktik vol construir el seu nou hotel a Barcelona, el cinquè del grup a la capital catalana. I és la gestió d’aquests terrenys la que ha endegat una de les últimes lluites veïnals contra el sector turístic. Els successius canvis en la propietat i en els usos de les dues parcel·les són una mostra de l’especulació immobiliària, a Barcelona, en uns terrenys que durant setze anys han vist com el seu valor inicial es multiplicava per 38 mitjançant tres operacions de compravenda entre el 1999 i el 2015. No era l’únic solar al Raval: segons l’Ajuntament de Barcelona en un informe publicat l’any 2010, a Ciutat Vella, des del 1980 fins al 2002, “s’expropien i s’enderroquen aproximadament uns 500 edificis, que suposen 400.000 metres de sostre edificat, 4.200 habitatges i 800 locals i 100.000 metres de sòl alliberat”. [Llegir més ]

Timbals d’alarma per la Barcelona que ens expulsa

201612_cercavila_BarcelonaUnes 250 persones han participat en una cercavila que ha passat no només per la ciutat de la gentrificació, sinó també per la de la resposta organitzada.

Parlar de fer una cercavila a la Barcelona del 2016 sembla més que mai una contradicció en els termes. De vila, poca, quan els fons voltors sobrevolen els seus gratacels i el capital global converteix a marxes forçades en metròpoli el que no fa tant era poc més que una ciutat mediterrània. Però la que s’ha viscut aquest dissabte contra la gentrificació i per la defensa dels barris es rebel·lava precisament contra aquesta concepció imposada de Barcelona. Volia fer brollar des del carrer el conflicte que pateix el veïnat a tres barris que són clau de volta d’aquests processos: el Raval, el Poble Sec i Sant Antoni.

Començaven darrere el portal de Santa Madrona, al solar encara en disputa on hi ha projectat el Praktik, un hotel de cinc estrelles que farà ombra a les Drassanes i que davant la pressió veïnal ha intentat presentar-se com agent dinamitzador de la zona. Les portaveus de la plataforma convocant, que agrupa col·lectius com La Rimaia, l’Ateneu cooperatiu La Base, el gimnàs Sant Pau o la Plataforma Salvem Can 60, explicaven què creuen que es vol dir quan es parla de dinamització: pujades de preus a botigues i bars, nous establiments pensats pels visitants, pisos i lloguers cada cop més cars, i finalment, l’exili del veïnat del barri que no es pugui permetre els nous estàndards de vida. Prova d’aquests processos són els 13.000 veïns i veïnes que ha perdut Ciutat Vella en els darrers 10 anys. [Llegir més ]