Són tantes les urgències ales que cal respondre i no tants els mitjans ni les persones, que és difícil parar-se a pensar encara que hi hagi moments en què es veu la necessitat de dir alguna cosa, d’explicar i intentar entendre les coses ja que tenen conseqüències i sembla que no és important i si que ho és.
Des de sempre a Barcelona ia molts llocs sorgeixen diferents formes de fer davant de problemes i conflictes socials. Simplificant perquè s’entengui millor, a una forma de respondre clàssica, se l’anomena la Plataforma, en llenguatge comú la sopa de lletres. Un munt d’organitzacions estampen la signatura, cadascú amb les seves raons per fer-se notar o demostrar força. De vegades serveix però normalment són més les firmes que les voluntats, accions i persones que se sumen. Formen part més de la vella política en el sentit de fer-se veure que no en ajuntar forces i assumir els problemes d’arrel, per aconseguir aquestes signatures de gent tan diferents s’han de pactar mínims més per raons tàctiques o d’estratègia, sobretot si estan presents institucions o grans organitzacions amb el que no sol servir per a molt.
D’altra banda hi ha les campanyes i les accions sobre la base, en què les organitzacions tenen menys pes i guanya més la lluita diària comú, s’obre l’espai a les persones i als grups petits i l’important es va construint sobre l’experiència. Té els seus problemes però sempre obre més possibilitats. No menysprea a les organitzacions com de vegades es pensa, sinó que cedeixen protagonisme al moviment i són més difícils de rendibilitzar, normalment les institucions, i organitzacions d’ordre els incomoda aquest tipus d’actuacions. [Llegir més ]
