No és en certa manera la imatge d’un cinema tancat, encara amb els dibuixos d’aquestes velles pel·lícules dels 90, amb totes aquestes butaques buides que contemplen el no-res d’una pantalla en blanc, una bona metàfora d’alguna cosa més general? No s’ha revelat la il·lusió d’una vida feliç a través del consum, del treball assalariat estable, i de la ciutadania de ple dret assegurada per l’Estat-nació, com un espectacle que s’acaba, que exclou i tanca la porta de les seves promeses a cada cop més i més persones?
Avui hem reobert aquest cinema que feia anys que estava abandonat, però no per a reiniciar cap espectacle. Hem pres aquest cinema per dotar d’espai a un projecte que no aspira a convertir-nos en espectadores de cap més farsa, sinó a esdevenir protagonistes de les nostres vides.
No volem continuar contemplant passivament el circ mediàtic de les declaracions simbòliques i televisades de la “nova esquerra” institucional, mentre al carrer no canvia res i els nostres condicions de vida continuen empitjorant. No volem ser les espectadores dels gestos simbòlics amb els que aquests “partits del canvi” oculten la seva pròpia impotència per a transformar res, la seva inevitable topada amb els límits estructurals d’un sistema corromput des de la base.
Volem dotar-nos de les eines i les armes necessàries per a construir barris i comunitats fortes, capaces dde defensar-se de les agressions del Capital contra les seves condicions de vida, capaces de construir formes de viure i satisfer les seves necessitats al marge i en contra de les relacions de dominació i opressió que caracteritzen la societat actual.
És per això que avui hem pres aquest espai (propietat de l’Ajuntament) i que no només no estem disposades a abandonar-lo, sinó que pensem anar molt més enllà. No volem tornar a la vida, un edifici, sinó tot Sant Andreu. Volem recuperar el Sant Andreu combatiu i ple de vida col·lectiva, aquest Palomar que avui sembla enterrat i acorralat entre La Maquinista i l’Heron City, i que no obstant continua bategant, punyint per tornar a sortir en els intersticis d’aquest enorme aparador que ha colonitzat barris i pobles sencers, i que rep el nom de marca Barcelona.
Aqui estem i aquí seguirem.
Per la Fi de l’Espectacle que ens governa. Per un Palomar viu, anticapitalista, autònom i feminista.
La Cinètika
Passeig de Fabra i Puig, 28
Barcelona
lacinetika [at] riseup [dot] net
https://lacinetika.wordpress.com/
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/503394/index.php
