Barcelona: Primer aniversari de La Cinètika

Barcelona_Primer_aniversari_de_La_CinetikaSembla que va ser ahir quan, el 2 d’abril de l’any passat, vam irrompre per la força en aquesta propietat abandonada des de feia anys…

… però aquest moment més visible no va sorgir del no-res. De la mateixa manera que una planta creix després d’haver germinat la seva llavor, “La Cinètika” va ser possible després de mesos d’intenses assemblees prèvies a l’okupació d’aquest espai.

Només reobrir les portes dels antics cinemes “Lauren Sant Andreu”, el nou espai alliberat “La Cinètika” es va inundar de vida en una incansable marea humana de veïnes, curioses i moltes altres companyes que, escombra en mà, es van disposar a netejar i posar a punt l’espai per a les jornades de presentació que van tenir lloc.

Des d’aquest llunyà cap de setmana, el projecte per un espai “autònom, feminista i anticapitalista” ha anat prenent forma real. Taller rere taller, netejant sala rere sala, habilitant lavabo rere lavabo i aprenent a organitzar-nos assemblea rere assemblea…, hem tingut el privilegi de gaudir d’un enriquidor procés d’aprenentatge i creixement col·lectiu, en la cultura de l’autonomia i el feminisme.

Un espai d’aquestes característiques, on abans només hi eren les runes de l’espectacle capitalista, és possible gràcies a l’esforç i la constància de totes les persones que formen “La Cinètika”. [Llegir més ]

Barcelona: Els Mossos desallotgen sense ordre judicial un bloc d’habitatges okupat a Sant Andreu

20170203_desallotjament_carrer_Portugal_53_st_andreu1L’edifici s’ubica al carrer Portugal 53, és propietat de l’empresari immobiliari Santiago Cardete i fa més de 18 anys que està abandonat. Aquest és el cinqué intent d’okupació i s’havia fet públic aquest mateix matí.

El bloc d’habitatges situat al número 53 del carrer Portugal –districte de Sant Andreu de Barcelona– amaga 4.341 m2 d’habitatge en desús, com a mínim des de fa divuit anys. Era el cinquè intent d’okupació i s’ha fet públic aquest matí, fent-ho coincidir amb les Jornades per l’Okupació programades a la sala La Cinétika. Però poques hores després, ha estat desallotjat pels mossos, just en el moment en que s’estaven començar a fer un seguit d’activitats programades al carrer per inaugurar l’espai. Sis persones han estat identificades pels agents policials. Totes les activitats programades pel cap de setmana s’havien traslladat al Parc de la Pegaso, que es troba al davant mateix de l’edifici.

Poc després de fer-se pública l’okupació, el col·lectiu okupant ha llegit un manifest reivindicant el dret a l’habitatge: “Denunciem amb els nostres actes i no amb instàncies de paper mullat, que hi ha cases buides”. El col·lectiu autònom, anticapitalista i feminista protestava activament contra el que consideren “especulació i lucre que es fa a costa dels drets i necessitats bàsiques”. En les seves paraules, “l’habitatge és la base d’una mínima estabilitat per tenir un mínim de salut, descansar, dormir, endreçar-nos… Qui mercadeja amb això, quin respecte mereix?”. [Llegir més ]

Barcelona: De centre social okupat a negoci turístic

barcelonaFins a una desena d’immobles que albergaven projectes socials d’okupació de Barcelona –des de l’espai Magdalenes fins a Barrilonia o La Rimaia II– s’han convertit els darrers anys en hotels, hostals o apartaments turístics.

L’okupació i desallotjament de l’immoble batejat fugaçment com La Benaventurada, al barri de les Corts, va suposar un nou capítol en l’estira-i-arronsa dels moviments socials barcelonins en la seva lluita contra l’especulació i l’abandonament d’espais de la ciutat. Però l’episodi també serà recordat per factors d’un caràcter més innovador, com l’actuació dels Mossos d’Esquadra complementant el treball previ d’una empresa de seguretat privada –Elite control– que va bloquejar l’accés a l’immoble i, sense ordre judicial ni permís d’obres, va supervisar la tasca d’uns operaris que van tapiar-ne l’accés.

El desallotjament també va escenificar els interessos creuats de grups pro i anti okupació. D’una banda, amb la presència i la pressió d’activistes, simpatitzants i algunes regidores municipals com Laura Pérez (BeC) i Maria José Lecha (CUP) en les concentracions de suport davant de l’edifici. De l’altra, amb la col·laboració en el desallotjament de l’edifici d’Elizabeth Casañas, presidenta de la Plataforma Pro Habitatges Turístics (PPVT, per les sigles en castellà) i fundadora d’Acomodis, empresa dedicada a llogar immobles per dies. Casañas, juntament amb membres del grup de Ciutadans a les Corts, va ser una de les promotores de les protestes d’un sector del veïnat contra el projecte d’okupació i inclús va accedir a l’interior de l’immoble -amb les okupants a dins- a través d’una porta del terrat amb accés a l’escala. Dessallotjat l’edifici, l’advocada Sonia Reina, de Ciutadans, va oferir suport jurídic als operaris. [Llegir més ]

Primavera okupa a Barcelona

201604_Barcelona_Sant_Andreu_okupacio_Lauren_del_passeig_de_Fabra_i_Puig_La Cinètika obre les portes dels antics cinemes Lauren a Sant Andreu de Palomar i l’Assemblea de Joves de Cassoles ja té casal. Aquest matí, l’Ajuntament ha desallotjat un CSOA Transformadors buit.

1-2. No és el resultat d’un partit de futbol, sinó el balanç que fa dels darrers tres dies el moviment okupa de la ciutat. Dissabte al matí, una cercavila finalitzava amb l’obertura al públic del cinema abandonat del passeig de Fabra i Puig, rebatejat com la Cinètika, on se celebraran fins dimarts les Jornades per un Palomar Autònom i Anticapitalista. El mateix dissabte a la tarda, l’Assemblea de Joves de Cassoles alliberava un local al carrer Bertran, que esdevindrà el nou casal juvenil de Sant Gervasi. Avui al matí, al Fort Pienc, l’Ajuntament ha fet efectiu el desallotjament del CSOA Transformadors, i s’ha trobat l’edifici buit. L’assemblea del centre social ha convocat una concentració de resposta avui dilluns a les vuit de vespre davant la seu del Districte de l’Eixample.

La revifada de l’okupació és un fet als barris de Barcelona. Les darreres setmanes s’han obert les portes de grans edificis abandonats, com la Nova Rimaia, a Sant Antoni, o la Residència d’Estudiants Okupada, al cor del Raval. L’alliberament d’immobles buits per transformar-los en habitatges també és una tendència creixent a barris com Vallcarca i Sant Andreu. Els moviments socials de la Vila de Gràcia s’organitzen davant l’amenaça de desallotjament imminent del Banc Expropiat, que crida a apropar-se a l’exsucursal de Travessera de Gràcia tan bon punt arribi la comitiva i a manifestar-se a les 20 h del mateix dia a la plaça Revolució. L’endemà, estan convocades, de moment, concentracions solidàries a mitja dotzena de barris de Barcelona. [Llegir més ]

Barcelona: Fi de l’Espectacle. Un missatge als barris des del nou cinema ocupat de Sant Andreu

cinetika_barcelonaNo és en certa manera la imatge d’un cinema tancat, encara amb els dibuixos d’aquestes velles pel·lícules dels 90, amb totes aquestes butaques buides que contemplen el no-res d’una pantalla en blanc, una bona metàfora d’alguna cosa més general? No s’ha revelat la il·lusió d’una vida feliç a través del consum, del treball assalariat estable, i de la ciutadania de ple dret assegurada per l’Estat-nació, com un espectacle que s’acaba, que exclou i tanca la porta de les seves promeses a cada cop més i més persones?

Avui hem reobert aquest cinema que feia anys que estava abandonat, però no per a reiniciar cap espectacle. Hem pres aquest cinema per dotar d’espai a un projecte que no aspira a convertir-nos en espectadores de cap més farsa, sinó a esdevenir protagonistes de les nostres vides.

No volem continuar contemplant passivament el circ mediàtic de les declaracions simbòliques i televisades de la “nova esquerra” institucional, mentre al carrer no canvia res i els nostres condicions de vida continuen empitjorant. No volem ser les espectadores dels gestos simbòlics amb els que aquests “partits del canvi” oculten la seva pròpia impotència per a transformar res, la seva inevitable topada amb els límits estructurals d’un sistema corromput des de la base. [Llegir més ]

Barcelona: Gent sense casa, cases sense gente…com s’enten?

Gent sense casa, cases sense gente…com s’enten?

Succesives onades especulatives han arrasat Barcelona en el darrer quart de segle. Una rere l’altre, hem sofert les Olimpiades, les places dures (encimentades pels Molins, Nadal i companyia), el 22@, el Fórrum de les Cultures i l’arribada de l’AVE (tren de luxe per connectar capitals). Sant Andreu no ha escapat a l’epidèmia. La macroestació de la Sagrera i els seus “vials” (com el que s’havia de fer al lloc on estava el CSO El Palomar i no es va fer mai) han posat Sant Andreu al punt de mira de l’especulació. Els cinemes Lauren, la Maquinista, l’Heron City i el Corte Inglés en són algunes de les conseqüències. La febre del totxo ha expulsat a moltes persones que no han pogut assumir l’increment del cost de la vivenda; un 1160% des de l’any 1984. Abans, la vivenda era el 10% del pressupost familiar, avui s’enfila més amunt del 40%. Molta gent s’ha quedat sense casa.

Per contra, moltes cases s’han quedat sense gent; cases que els especuladors mantenen  abandonades a l’espera del negoci. Els locals han patit el mateix procés; accentuant així el problema de la manca d’espais per a que la gent pugui desenvolupar les seves inquietuts.
Part d’aquesta gent no s’ha resignat a marxar ni a no tenir espais i ha triat la via de la okupació. Rehabilitant espais abandonats, les cases i centres socials okupats han donat una resposta efectiva al problema de la vivenda al mateix temps que han generat una enorme
quantitat de projectes i activitats. La resposta del govern ha estat sempre la repressió, policial, judicial i mediàtica.
[Llegir més ]