Barcelona: Primer aniversari de La Cinètika

Barcelona_Primer_aniversari_de_La_CinetikaSembla que va ser ahir quan, el 2 d’abril de l’any passat, vam irrompre per la força en aquesta propietat abandonada des de feia anys…

… però aquest moment més visible no va sorgir del no-res. De la mateixa manera que una planta creix després d’haver germinat la seva llavor, “La Cinètika” va ser possible després de mesos d’intenses assemblees prèvies a l’okupació d’aquest espai.

Només reobrir les portes dels antics cinemes “Lauren Sant Andreu”, el nou espai alliberat “La Cinètika” es va inundar de vida en una incansable marea humana de veïnes, curioses i moltes altres companyes que, escombra en mà, es van disposar a netejar i posar a punt l’espai per a les jornades de presentació que van tenir lloc.

Des d’aquest llunyà cap de setmana, el projecte per un espai “autònom, feminista i anticapitalista” ha anat prenent forma real. Taller rere taller, netejant sala rere sala, habilitant lavabo rere lavabo i aprenent a organitzar-nos assemblea rere assemblea…, hem tingut el privilegi de gaudir d’un enriquidor procés d’aprenentatge i creixement col·lectiu, en la cultura de l’autonomia i el feminisme.

Un espai d’aquestes característiques, on abans només hi eren les runes de l’espectacle capitalista, és possible gràcies a l’esforç i la constància de totes les persones que formen “La Cinètika”. [Llegir més ]

Barcelona: Una dècada de mercenaris al servei de l’especulació

Desokupa_Enersto_Navas_i_Jivko_IvanovEls fets de Can Dimoni no són nous ja que si repassem l’hemeroteca trobem incidents similars entre els anys 2006 i 2010 a la ciutat de Barcelona i als municipis de Terrassa i Sabadell.

L’episodi de Can Dimoni i Desokupa no és el primer en el que un escamot no policial, ben preparat i coordinat, fa la feina a les immobiliàries i accelera amb la força bruta la resolució dels eventuals processos judicials. I tampoc és el primer cop que, operant entre la il·legalitat i la permissivitat policial, els escamots que efectuen els desallotjaments gaudeixen de total impunitat per a abandonar l’escena dels fets, sovint després d’una protocol·lària identificació.

El mes de març de l’any 2005, okupants d’un edifici al número 53 del carrer de Portal Nou van denunciar al Contrainfos els diversos atacs patits amb còctels molotov contra l’habitatge rere les amenaces d’un escamot, que segons denunciaven havia estat enviat presumptament per la immobiliària Immorima, propietaria de l’immoble. Al número 107 de la Directa, l’Octubre de l’any 2008, ja es parlava del sorgiment d’escamots que havien desallotjat violentament diferents espais okupats als barris barcelonins de Les Corts, Sant Andreu de Palomar i Sants. “Amb un parell d’hores i una despesa d’entre 3.000 i 6.000 euros, aquests escamots desallotgen qualsevol casa; ja hi ha diverses empreses de seguretat i de detectius que ofereixen aquest tipus de serveis” resava aleshores el destacat de la publicació. [Llegir més ]

Primavera okupa a Barcelona

201604_Barcelona_Sant_Andreu_okupacio_Lauren_del_passeig_de_Fabra_i_Puig_La Cinètika obre les portes dels antics cinemes Lauren a Sant Andreu de Palomar i l’Assemblea de Joves de Cassoles ja té casal. Aquest matí, l’Ajuntament ha desallotjat un CSOA Transformadors buit.

1-2. No és el resultat d’un partit de futbol, sinó el balanç que fa dels darrers tres dies el moviment okupa de la ciutat. Dissabte al matí, una cercavila finalitzava amb l’obertura al públic del cinema abandonat del passeig de Fabra i Puig, rebatejat com la Cinètika, on se celebraran fins dimarts les Jornades per un Palomar Autònom i Anticapitalista. El mateix dissabte a la tarda, l’Assemblea de Joves de Cassoles alliberava un local al carrer Bertran, que esdevindrà el nou casal juvenil de Sant Gervasi. Avui al matí, al Fort Pienc, l’Ajuntament ha fet efectiu el desallotjament del CSOA Transformadors, i s’ha trobat l’edifici buit. L’assemblea del centre social ha convocat una concentració de resposta avui dilluns a les vuit de vespre davant la seu del Districte de l’Eixample.

La revifada de l’okupació és un fet als barris de Barcelona. Les darreres setmanes s’han obert les portes de grans edificis abandonats, com la Nova Rimaia, a Sant Antoni, o la Residència d’Estudiants Okupada, al cor del Raval. L’alliberament d’immobles buits per transformar-los en habitatges també és una tendència creixent a barris com Vallcarca i Sant Andreu. Els moviments socials de la Vila de Gràcia s’organitzen davant l’amenaça de desallotjament imminent del Banc Expropiat, que crida a apropar-se a l’exsucursal de Travessera de Gràcia tan bon punt arribi la comitiva i a manifestar-se a les 20 h del mateix dia a la plaça Revolució. L’endemà, estan convocades, de moment, concentracions solidàries a mitja dotzena de barris de Barcelona. [Llegir més ]

Barcelona: Fi de l’Espectacle. Un missatge als barris des del nou cinema ocupat de Sant Andreu

cinetika_barcelonaNo és en certa manera la imatge d’un cinema tancat, encara amb els dibuixos d’aquestes velles pel·lícules dels 90, amb totes aquestes butaques buides que contemplen el no-res d’una pantalla en blanc, una bona metàfora d’alguna cosa més general? No s’ha revelat la il·lusió d’una vida feliç a través del consum, del treball assalariat estable, i de la ciutadania de ple dret assegurada per l’Estat-nació, com un espectacle que s’acaba, que exclou i tanca la porta de les seves promeses a cada cop més i més persones?

Avui hem reobert aquest cinema que feia anys que estava abandonat, però no per a reiniciar cap espectacle. Hem pres aquest cinema per dotar d’espai a un projecte que no aspira a convertir-nos en espectadores de cap més farsa, sinó a esdevenir protagonistes de les nostres vides.

No volem continuar contemplant passivament el circ mediàtic de les declaracions simbòliques i televisades de la “nova esquerra” institucional, mentre al carrer no canvia res i els nostres condicions de vida continuen empitjorant. No volem ser les espectadores dels gestos simbòlics amb els que aquests “partits del canvi” oculten la seva pròpia impotència per a transformar res, la seva inevitable topada amb els límits estructurals d’un sistema corromput des de la base. [Llegir més ]