Barcelona: Desallotjaments i resistències en ple estiu a la Vila de Gràcia

Projectes autogestionats i d’habitatge construïts en espais okupats com Ca La Trava, l’Armadillo o el Banc Expropiat es troben amenaçats de desallotjament en un barri tensat per la pressió turística i l’augment de preus en la compra i lloguer d’habitatge.

L’estiu s’instal·la a Barcelona i amb ell la riuada de visitants d’arreu. Consegüentment, es desplega el ventall d’efectes i alteracions conegudes i previstes en la dinàmica urbana, així com els sempre impactes ambivalents no calculats que copen algunes portades i generen la polèmica de l’estiu. Al barri de Gràcia, epicentre els darrers anys de moltes de les reivindicacions veïnals que exigeixen mesures per garantir el dret a la ciutat i l’habitatge, l’estiu arriba arrossegant l’amenaça de desallotjament sobre dos espais socials i d’habitatge. Ca la Trava i el Banc Expropiat, ambdós espais separats per escassos 500 metres, són projectes en lluita contra el model que progressivament s’imposa en una vila a on encara pugnen per coexistir veïnes i negocis tradicionals enfront de la transformació que imposen inversors immobiliaris, promotors i turistes.

Segons estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona, resseguint dades del portal immobiliari Idealista, el preu de venda en l’oferta d’habitatges de segona mà al districte de Gràcia es troba en 4.379 € el m². Durant el 2017, el preu mitjà del lloguer se situava en 856 € mensuals. Pel que fa al sector turístic, des del mes de juliol de 2016, l’Ajuntament ha obert 10.635 expedients i ha imposat 5.503 sancions a pisos turístics il·legals de tota la ciutat, 939 dels quals es trobaven al districte de Gràcia. A més, segons l’anuari estadístic de la ciutat per a l’any 2017, el nombre de places d’hotels, hotels-apartaments i pensions al Districte de Gràcia era de 1.081, amb 27 establiments i 576 habitacions.

Ca la trava o pisos de luxe

El passat desembre del 2016, un grup d’estudiants, treballadores i persones sense recursos econòmics van okupar els edificis situats als números 154 i 156 de la Travessera de Gràcia de Barcelona. El primer bloc es va anomenar la Jahnela i va acollir als baixos l’Oficina d’Habitatge de Gràcia. Seguidament, va ser el torn de Ca La Trava. “Ens vam organitzar a l’Oficina d’Habitatge de Gràcia, un col·lectiu que planteja solucions a les diverses problemàtiques d’habitatge, ja sigui aturant desnonaments, defensant les veïnes en casos d’assetjament immobiliari, o ajudant a okupar per a garantir a tothom l’accés a un habitatge digne”, explicaven al seu manifest fundacional.

Actualment, l’Oficina d’Habitatge i Ca La Trava són projectes totalment diferents. El bloc on estan instal·lats és propietat de la Immobiliària Mar SL, propietària també de la promotora i constructora La Llave de Oro. “El bloc es trobava en desús des de feia temps i quan hi vam entrar ens vam trobar que la propietat havia destrossat a consciència els banys i les cuines que estaven en perfecte estat per a inutilitzar els pisos, on amb un mínim de rehabilitació hi haurien pogut entrar a viure veïnes”, asseguren.

Les negociacions amb l’Ajuntament i la propietat van iniciar-se amb anterioritat a l’okupació de Ca La Trava. Rere uns primers intents perquè el consistori aconseguís la compra dels blocs, en un procés que va endarrerir l’ordre de desallotjament i que finalment no ha fructificat, el destí dels immobles passa pel desallotjament i pel posterior enderrocament per a construir-hi una promoció d’habitatges de luxe. “No volem la compra per part de l’Ajuntament a raó de la falta de transparència. Ens enfrontem a un desallotjament cautelar per via penal, contra el que resistirem”, afirmen les residents.

Banc Expropiat, sis anys i tres amenaces

Despres de l’últim desallotjament de l’antiga oficina bancària de la travessera de Gràcia, el col·lectiu del Banc Expropiat va alliberar un nou espai a l’extint Centre d’Atenció Primària (CAP) del carrer Quevedo. Des del mes de gener, aquest antic CAP està sota amenaça de desallotjament, demandat per CatSalut i la Tresoreria General de la Seguretat Social; el primer com a usufructuari i, per tant, responsable de l’ús del local, i la segona com a propietària de l’immoble. Demanen un desallotjament cautelar que ha estat acceptat per fiscalia, ja que les okupants de l’espai han expressat la seva voluntat de no abandonar-lo.

“No volem deixar un espai que hem arreglat, preparat i cuidat amb cura i amor, un espai on ha estat possible la creació de grups que posen la salut com a centre de l’activitat. La salut entesa com un tot: suport mutu és salut, crear vincles comunitaris és salut. Autogestió és salut. Ecologisme és salut. La criança dels infants és salut. I un desallotjament que només busca retornar la propietat, per deixar-la en abandó tal com estava abans que li donéssim vida. Creiem important que quedin espais així als barris, que segueixin plantejant alternatives reals a la dinàmica especulativa”, defensen en un comunicat. I apunten que el seu objectiu és que els responsables del desallotjament retirin la denúncia. “Donat que el procés judicial es troba en un estat relativament avançat, també veiem important intentar que el Jutjat suspengui el desallotjament cautelar, que la policia trobi moltes dificultats per a executar el desallotjament i que als responsables polítics no els surti a compte revifar la flama d’aquest conflicte”, conclouen.

Moviment popular vs. lobbies

Davant d’una situació que consideren irreversible, l’Oficina d’Habitatge de Gràcia va iniciar fa més de dos anys la campanya #SobreviscAGràcia, fent una crida a les veïnes, col·lectius, organitzacions i entitats de Gràcia perquè s’hi adherissin. Aquesta campanya denuncia les cinc principals problemàtiques d’habitatge que afecten els barris de Gràcia com a conseqüència del procés d’elitització que pateix la Vila: Lloguers alts i contractes abusius, assetjament immobiliari, rehabilitació dels edificis, desallotjaments i talls de subministres i la turistificació que pateix el districte.

A hores d’ara hi ha un tercer immoble amenaçat de desallotjament: el bloc d’habitatges conegut com l’Armadillo, situat al carrer Sant Salvador cantonada Santa Clotilde, té ordre de desallotjament per aquest mateix divendres 13 de juliol. L’immoble va ser okupat l’any 2013 des del Grup d’Habitatge i espai públic de la Vila de Gràcia. La immobiliària que l’havia construït va fer fallida i des de llavors havia passat a mans d’Unnim, ara BBVA. Durant gairebé cinc anys no s’ha trobat una solució negociada entre les parts i el BBVA va interposar una nova demanda d’execució que s’hauria de fer efectiva de forma imminent deixant diverses famílies i joves al carrer.

En la seva darrera compareixença, el president del Gremi d’Hotelers de Barcelona, Jordi Clos, va alertar de la pèrdua de negoci del sector en el primer semestre de 2018, amb una ocupació mitjana del 78,8%, tres punts per sota respecte el mateix període de l’any anterior, i amb una caiguda de la facturació de més d’un 7%. Clos va responsabilitzar de la situació a la ressaca post 1 d’octubre i també a l’Ajuntament per la manca de mesures contra “l’oferta il·legal d’apartaments turístics, llauners i top manta que perjudiquen la imatge de la ciutat i allunyen al turisme de qualitat i de negocis”. Clos va destacar que la caiguda de la facturació d’aquest període ha afectat especialment al segment dels hotels de luxe. Per als mesos de juliol i agost, el Gremi d’Hotels de Barcelona preveu una ocupació mitjana del 80%.

Guille Larios, La Directa https://directa.cat/desallotjaments-i-resistencies-destiu-a-la-vila-de-gracia/