Barcelona: Manifestació dissabte 9 de setembre. El Raval no està en venda

NO ENS DEIXAREM FER FORA DEL RAVAL!
La venda i facilitació del consum de drogues dures en pisos i locals amenaça amb arrasar el Raval. Cada dia ens enfrontem a la presència de xeringues, excrements, baralles amb armes a la vista, amenaces, portals rebentats i consumidors que dormen en matalassos a qualsevol lloc. La resposta de l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern central ha estat ineficaç fins al moment.
El malson va deixant petjades. Hi ha persones grans que no gosen sortir soles al carrer, ni rebre la visita de familiars. Petits comerciants que veuen caure la seva clientela en picat, es plantegen tancar. Hi ha nens que dibuixen persones clavant-se xeringues, altres que juguen a injectar-se amb un bolígraf. Persones atemorides pels traficants que s’han instal·lat a la seva finca, que volen canviar de barri i no s’atreveixen a participar en les protestes. Emparats per la impunitat, els traficants s’han fet amos de finques i carrers.
Des de fa alguna anys, bancs i especuladors mantenen moltes propietats buides al Raval. No son res més que un número en els seus balanços. Es desentenen de les seves obligacions comunitàries i no actuen davant l’ús delictiu de les seves propietats. Aquests espais son el refugi més llaminer per als traficants de drogues, que també han començat a usurpar llars de famílies impunement.
Paral·lelament, molts veïns es veuen expulsats dels seus pisos per l’especulació immobiliària, perquè pateixen alces desmesurades en el preu dels seus lloguers o perquè el mercat queda copat per usos turístics.
Moltes zones del barri s’han transformat en un gegantesc bar nocturn a l’aire lliure, on l’alcohol circula il·legalment juntament amb la droga, impedint el descans dels veïns. [Llegir més ]

A contrarellotge per rescatar Barcelona del turisme depredador

Screenshot_2017-01-24_12-25-48Divendres 27 de gener està previst que s’aprovi a l’Ajuntament el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per intentar regular un model de ciutat que està expulsant el veïnat de molts barris.

La ciutat de Barcelona ha esdevingut en els darrers temps un destí turístic de primer ordre a escala mundial i compta per milions les visitants que acull durant tots els mesos de l’any, fruit de la desestacionalització del sector. La seva posició privilegiada al mapa i els seus múltiples atractius i reclams han fet de trampolí per projectar internacionalment una ciutat que no ha tornat a passar desapercebuda des de la celebració dels Jocs Olímpics, enguany fa 25 anys.

Les darreres dècades, la ciutat no ha parat de créixer focalitzant gran part de la seva economia en el sector serveis, cada cop més orientat a satisfer les demandes de les viatgeres que no pas a cobrir les necessitats del veïnat. Segons dades d’un estudi elaborat pel mateix Ajuntament sobre el Producte Interior Brut (PIB) l’any 2015, el 90% de l’estructura productiva de la ciutat està dedicada a aquest sector, del qual el 42,3% del pes recau sobre el comerç, el transport, l’hostaleria i les activitats immobiliàries, totes directament relacionades al negoci turístic, que, segons les estimacions, aporta el 14% del PIB de la ciutat. [Llegir més ]