Una campanya denuncia la connivència entre una immobiliària de pisos de luxe i Desokupa, una ‘empresa de desallotjaments’ formada per milicians de l’Europa de l’est i lluitadors feixistes d’arts marcials.
Dijous 14 d’abril de 2016 al número 20 del carrer Josep Torres, al cor de la Gràcia gitana. 4 de la tarda. Un grup de vuit homes corpulents, acompanyats d’un paleta i un manyà, foraden i serren amb una radial la porta d’accés a aquest immoble construït l’any 1892. Catalogat com a patrimoni històric i abandonat durant anys, l’edifici va ser okupat per un grup de joves el mes de juliol de l’any passat, en ple procés de degradació.
L’escamot ha vigilat i esperat que no hi hagués ningú a l’edifici per accedir-hi. Un cop a dins, procedeixen a la vandalització d’envans i mobiliari de les estances principals, els lavabos i la cuina. Grups de suport i una vintena de veïnes es mobilitzen ràpidament i es personen davant la finca per impedir-ne l’enderroc. Ho aconsegueixen en part. El grup d’homes surt de la finca i es planta a la porta de l’edifici fins que arriben quatre furgonetes de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra, dues patrulles de la Guàrdia Urbana i dues més de Mossos, a més d’una unitat de Bombers. Aquests darrers entren a comprovar l’estat de l’edifici i “desaconsellen” accedir-hi. Els membres de l’escamot són identificats pels Mossos d’Esquadra, dialoguen tranquil·lament amb ells i els entreguen una targeta d’empresa amb telèfon i direcció web: Desokupa.
Targeta d’empresa repartida el dia del desallotjament de Can Dimoni
Aquella tarda, des del compte de Twitter de Gràcia Viva, es va piular: “La complicitat de la policia amb els matons ha estat constant. Somriures i secrets a cau d’orella”. Els homes s’esperen a la cantonada i les okupants són autoritzades a retirar les seves pertinences de l’interior de l’edifici. Poc després, uns operaris tapien la porta en espera que comencin les obres de rehabilitació de l’edifici, promogudes per la immobiliària Norvet Property, propietària de l’immoble que l’endemà dels fets va anunciar el futur projecte al seu web.
Arran d’aquests fets, s’engega la campanya #StopDesokupa, impulsada per veïnes i activistes amb l’objectiu de “visibilitzar i combatre la contractació de matons per part de propietaris especuladors, fer un seguiment d’aquestes pràctiques i frenar-les col·lectivament”. Mitjançant el bloc, també pretenen generar un espai de denúncia d’aquestes actuacions i els seus responsables.
La propietat immobiliària
“A Norvet ens prenem al peu de la lletra la dita ‘Voler és poder’. Quan creiem en un projecte, el fem realitat. I li recomanem que faci el mateix. Busqui l’habitatge que més li convingui i faci-se’l seu; nosaltres farem tot el possible per ajudar-lo”. Així es presenta la immobiliària Norvet SL, administrada per l’executiu Alon Younger, una empresa especialitzada en la rehabilitació “d’edificis singulars” des de l’any 2013. “Com que ens agrada Barcelona volem preservar els llocs que li donen caràcter. Aportem al mercat el carinyo i la delicadesa que necessita un edifici amb encant”, manifesten al seu web.
L’escamot de Desokupa a la porta de Can Dimoni el 14 d’abril passat
Segons la llegenda que plana pel barri, l’edifici de Can Dimoni va ser batejat així pel veïnat després que Agustí Atzeries, propietari de la finca l’any 1900, s’arruïnés durant la remodelació de l’edifici i fes un pacte amb el dimoni per aconseguir diners i poder enllestir l’obra. A Atzeries, li va tocar la loteria i va decidir –en contra de l’opinió del veïnat– omplir la façana amb caps de diables, que encara perduren intactes.
En mans de la Sareb, l’edifici va ser adquirit pel fons d’inversió Roof Capital SL amb l’objectiu de fer-hi pisos de luxe. L’empresa de compravenda d’edificis, abanderada pel seu administrador, Simón Castellá Högbom, també directiu del Banc Sabadell, va traspassar la propietat de Can Dimoni a Norvet SL a principis d’any.
El mes de desembre, les residents de l’edifici van denunciar l’oferiment de diners, les intimidacions, les amenaces i la vigilància a què estaven sent sotmeses per part d’uns individus presumptament enviats per la propietat. Aquestes pràctiques, iniciades per Roof Capital quan ostentava la titularitat de l’espai, van continuar quan la finca va passar a mans de Norvet SL. Un dels habitants afirma que el mateix Alon Younger va visitar els voltants de la casa per intentar parlar amb les okupants. Aquestes pràctiques “intimidatòries i agressives” es van mantenir fins a l’execució del desallotjament del 14 d’abril. Alguns integrants de l’empresa Desokupa, que no consta al registre mercantil, han residit temporalment en un mòdul prefabricat a l’interior de l’edifici per vetllar l’espai fins que comencin les obres.
L’escamot de Desokupa
Aquest escamot format per vuit homes corpulents va entregar una targeta d’empresa –amb un número de mòbil i una direcció web– als Mossos el dia del desallotjament. A la pàgina, així com al portal digital Milanuncios.com, es pot llegir: “Desokupa. Empresa especialitzada en desocupacions de pisos ocupats a la força i sense contracte de lloguer, mètodes legals, en menys de 72 h recuperem l’habitatge, a tota la península. Eficàcia en més del 90 per cent dels casos”.
Un anunci que recorda el que es podia llegir l’any 2009 al mateix portal: “Morosos Bcn. Grup de professionals amb més de 20 anys d’experiència en el sector. Som especialistes en la gestió de cobraments impagats, deutes i fraus. Utilitzem mètodes ràpids i expeditius i comptem amb una assessoria jurídica especialitzada en impagaments. Cobraments expeditius, fins i tot sense factura i en diner B, no importa l’antiguitat, utilitzem tècniques pròpies amb una eficàcia garantida, amb ètica i dins de la legalitat”.
Ambdós negocis tenen un nom en comú: Daniel Esteve. D’una banda, el seu número de telèfon apareix com a contacte al web de Desokupa. De l’altra, Esteve va ser detingut en una operació policial contra Morosos Bcn que es va fer a Castelldefels l’any 2008. Entre els cercles policials, era conegut amb el sobrenom d’el Segurata, per la seva tasca professional en el món de la seguretat privada a sales de festa de Barcelona i Eivissa, segons va informar El Periódico.
Daniel Esteve, exmembre de Morosos Bcn, el 14 d’abril al desallotjament de Can Dimoni
Arran de la denúncia que van interposar diverses persones “coaccionades brutalment” –des de Figueres fins a València– per membres de Morosos Bcn, la unitat de segrestos i extorsions dels Mossos d’Esquadra va iniciar una investigació dirigida pel jutjat d’instrucció número 3 de Gavà. El 4 de novembre de 2008, el Grup Especial d’Intervenció (GEI) dels Mossos va dur a terme l’operació per detenir Esteve, acusant-lo dels càrrecs de detenció il·legal, vexacions, amenaces i associació il·lícita. Més enllà de les detencions, aquesta actuació policial va transcendir per la condemna d’un any de presó i un d’inhabilitació que va rebre un dels agents que van participar a l’operatiu. La sentència condemnava l’agent perquè va destrossar el testicle dret i part de l’altre a Antonio Coscolín (company de Daniel Esteve aquella nit) amb una granada atordidora.
Gimnasos, arts marcials i extrema dreta
Anys després, aquest lluitador de Mixed Martial Arts (MMA) i exporter de discoteques ha constituït l’empresa d’esdeveniments La Isla Fighting Championship SL, organitzadora de l’International Fighting Championship. La cinquena edició d’aquesta vetllada de combats, celebrada al pavelló de la Vall d’Hebron el 15 de maig passat, va aplegar lluitadors internacionals de disciplines com les MMA, K-1, Muay Thai i boxa.
Poques setmanes abans de la cita esportiva, diversos testimonis presencials situen Daniel Esteve dirigint la resta de membres de l’escamot que van participar en el desallotjament de Can Dimoni, assignant-los posicions i funcions. Tanmateix, els testimonis asseguren que Esteve va recomanar a un membre de l’empresa propietària de Can Dimoni, present a les immediacions de la finca, que contractés “un altre comando”, ja que amb els homes que tenia disponibles no sabia si podria “defensar l’edifici durant la nit”.
Ernesto Navas al programa ‘Entrelínies’, al gimnàs i al desallotjament de Can Dimoni
Alguns dels integrants del grup apareixen en fotografies publicades a Facebook durant els seus entrenaments a gimnasos d’arts marcials de Barcelona i Castelldefels. Un d’ells, Ernesto Navas, ha estat reconegut per diversos testimonis presents al desallotjament de Gràcia, després de visionar un antic capítol del programa Entrelínies de TV3, un monogràfic emès el febrer de 2008 anomenat “Violència controlada”. En aquest document audiovisual, TV3 el definia com un “expert en baralles”.
Navas reconeixia la seva implicació en baralles i afirmava: “A les baralles, t’ho passes bé”. Tot i així, afegia que, després de casar-se i tenir una criatura, va decidir “canviar de vida”. Navas va ser condemnat per intent d’homicidi en una causa oberta arran de la pallissa a tres joves redskins i l’apunyalament a un d’ells al metro de Camp de l’Arpa, l’octubre de 2006, quan encara era menor d’edat. És per això que, segons testimonia al mateix documental, va complir dos anys i dos mesos en llibertat vigilada. Posteriorment, viuria una “reinserció social” gràcies al programa de lluitadors marginals impulsat per l’excampió mundial de Muay Thai, Chinto Mordillo, al seu gimnàs Meguro Roquetes de Nou Barris.
Ernesto Navas en una instantània després de perdre un combat durant un campionat
En algunes de les fotografies d’aquest gimnàs, Navas –altrament conegut com a Perro de pelea– presenta un gran tatuatge amb una esvàstica nazi a manera de braçalet i un altre amb un prominent “Rudolf Hess” als abdominals, en honor a l’històric dirigent de l’Alemanya nazi. Diferents membres de l’actual escamot Desokupa van coincidir al mateix gimnàs, tancat des de fa dos anys. Entre ells, Daniel Esteve i el seu company d’entrenaments, el comandant Jivko Ivanov.
El triangle txètnik
Ivanov, present el dia del desallotjament de Can Dimoni, rep un sobrenom militar arran de la seva implicació en els conflictes armats de Kosovo, lluitant contra la independència del país, o a la recent guerra civil a Ucraïna, vinculant-se a batallons del bàndol prorús favorable a l’escissió de Crimea. Ivanov és simpatitzant del moviment antiislàmic europeu Stop Islamisation of Europe (SIOE) i militant de l’organització armada búlgara Alba Ortodoxa.
Jivko Ivanov a l’Europa de l’Est, en un gimnàs de Barcelona i durant el desallotjament de Can Dimoni
Alba Ortodoxa s’inspira i identifica amb els txètniks, un grup paramilitar nacionalista serbi que, durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, va lluitar contra croates i musulmans, alemanys nazis i comunistes partisans. Anys més tard, els txèniks es van recompondre i van participar a la guerra dels Balcans defensant “la puresa ètnica de la gran Sèrbia”. Actualment, aquesta organització està liderada per Bratislav Živković, amb qui Ivanov manté una estreta relació de camaraderia, tal com es desprèn d’una sèrie de fotografies on posen com a companys d’armes.
Jivko Ivanov (esquerra) i Bratislav Živković (dreta) posen fortament armats
Živković també es vanagloria d’haver participat a les guerres de Kosovo i Bòsnia i combatut, des de l’inici del conflicte, a l’est d’Ucraïna i Sebastopol (Crimea) amb una altra facció txètnik armada, el batalló Jovan Shevich, format per uns 200 voluntaris que donen suport al bàndol prorús. L’agost de 2014, aquest batalló es va atribuir la mort de 23 soldats ucraïnesos, així com “l’apropiació de nombrosos vehicles armats de l’exèrcit ucraïnès”. Živković, personatge que apareix amb freqüència a la premsa búlgara i sèrbia, va afirmar en una entrevista: “Tornem els favors als russos que van lluitar amb els serbis a la guerra de Iugoslàvia. Tenim sang eslava comuna i la fe ortodoxa”.
Bratislav Zivkovic posa a cara descoberta amb tot l’escamot paramilitar ‘Jovan Sevich’
Finalment, juntament amb aquest líder ortodox, un tercer personatge tanca el triangle amb el qual Ivanov també compartia afinitat i espai polític. El candidat a la presidència de Bulgària Pavel Chernev. Entre altres, Chernev va ser membre del moviment SIOE, d’Ataka (un partit ultranacionalista, xenòfob i tradicionalista búlgar) i també d’Alba Ortodoxa. Ivanov, Zivkovic i Chernev apareixen en diverses instantànies penjades a la xarxa l’any 2013.
Pavel Chernev amb boina, Zivkovic a la seva esquerra i Ivanov sostenint la pancarta a l’extrem dret de la imatge
En essència, aquesta constel·lació de partits i organitzacions manté una ideologia tercerposicionista, amb elements obreristes i socials, i defensa un model nacionalista i tradicionalista de culte ortodox cristià, el rebuig a la UE i l’odi contra els pobles romanès, jueu i musulmà. Chernev va morir d’un atac cardíac l’any 2014, quan liderava el Partit de la Llibertat (Svoboda) a Bulgària.
Blanca Todó, La Directa https://directa.cat/paramilitars-extrema-dreta-integren-una-empresa-que-executa-desallotjaments-extrajudicials
