València: Trenta anys resistint i okupant a la ciutat

El Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta del barri de Benimaclet de València, el CSOA la Gamberra del Campanar i el col·lectiu Espai Veïnal del Cabanyal celebren aquesta setmana la primera setmana de l’okupació, amb les jornades ‘L’okupació com a eina de la transformació social’. De dijous a dissabte, els centres socials i l’Ateneu llibertari del Cabanyal acolliran diferents xerrades, debats i actuacions musicals per tal de commemorar la memòria local dels moviments anticapitalistes i autònoms i continuar creant espais d’insubmissió.

L’oferta de pisos de lloguer disponible i amb un preu assequible a la ciutat de València s’ha reduït a més de la meitat en els últims anys. Els habitatges amb un cost inferior als 450 euros mensuals han disminuït de 2.930, en l’any 2014, fins a 233, en gener de 2017, segons les dades recollides per l’Ajuntament de València en l’informe realitzat en el marc del Pla estratègic d’habitatge. [Llegir més ]

Barcelona: Les Macrofestes de Gràcia maten el Barri

La Gràcia que coneixem està morint i la gentrificació l’està matant. Les Festes de Gràcia són part del problema i els moviments polítics i alternatius no estem fent res al respecte.
Apart dels 24 espais oficials de festa, aquest any tenim 7 espais alternatius:

– Raspall
– (Ni) Sant Pere (Ni) Martir
– Ateneu Llibertari
– Festes Llibertaries
– CP Tres Lliris
Ka La Kastanya i Ca La Trava
– El Polvorí

Set espais! Tot i que, probablement, en els set espais podrem trobar crítiques al model de festes actual, realment hem estat incapaces de bastir una alternativa real, de generar una resposta o una mínima resistència organitzada. Ni tant sols hi ha hagut cap campanya política en cap sentit. Any rere any les festes esdevenen més macrofestes i la gentrificació avança amb la mínima oposició.
Amb aquest comunicat pretenem obrir el debat i l’autocrítica sobre el que està passant amb les Festes de Gràcia, també intentar començar a construir les bases per a poder generar una resposta organitzada. [Llegir més ]

Barcelona: Desnonen un veí del barri de Sants per un retard de tres dies en el pagament del lloguer

Abdelah Alaoui fa setze anys que viu al barri barceloní amb els seus tres fills, dos menors d’edat. El Grup d’Habitatge de Sants va aconseguir aturar dos intents de desnonament, però avui mitjançant un ampli desplegament d’antiavalots s’ha fet efectiu. Al bloc on viuen hi ha tres pisos turístics, un dels quals sense llicència

Els quatre accessos al carrer Ventura Plaja del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona han estat tallats pels Mossos d’Esquadra des de primera hora del matí. Un ampli desplegament policial, format per sis furgons de la unitat ARRO i de la Brigada Mòbil (Brimo) ha fet acte de presència per executar un desnonament dels 47 que, segons dades dels jutjats, hi ha a la ciutat cada dia. Abdelah Alaoui i la seva família, inclosos tres fills -dos dels quals, menors- viuen a Sants des de fa setze anys i avui el seu sostre està en mans de la comitiva judicial. Té vigent un contracte de lloguer de tres anys, fins al 2020, però explica que tan sols per un endarreriment en l’abonament de la quota mensual de tres dies, van acusar-lo d’impagament, ja no li van acceptar el lloguer i la propietat va obrir un procediment de desnonament per la via civil. Per la Clàudia, del Grup d’Habitatge de Sants: “la propietat se’l vol treure de sobre. La mala relació venia d’abans perquè mai li han volgut arreglar res del pis i ell ha hagut de fer les reformes. El retard va ser l’excusa”. [Llegir més ]

Barcelona: La llar dels desposseïts

L’antiga Casa Cádiz de Barcelona acull un projecte d’okupació impulsat i gestionat per persones en situació d’indigència o sense llar. Provinents de tots els racons del món, es troben excloses per la saturació d’albergs municipals i la lentitud dels protocols d’atenció de serveis socials.

“Jo llogava una habitació a un pis de Sant Andreu. Un dia, vaig arribar a casa i me la vaig trobar precintada. Als jutjats em van dir que havia estat desnonat: que la meva casera no havia pagat des de feia mesos. No em van permetre entrar al pis ni agafar les meves coses fins que no se solucionés la qüestió del propietari. Estàvem enmig de l’onada de fred, els albergs estaven tots plens i vaig estar tres dies en un caixer automàtic. 72 hores poden no semblar gaire, però per algú a qui mai li ha faltat una llar, es poden fer molt llargues. Són 72 hores a pelo. I durant les que estàs constantment pensant en el perquè, com me’n sortiré, a on he d’anar, si seré capaç de tornar a treballar… i sentint-te culpable per una cosa que no és culpa teva i preguntant-te què he fet malament amb la meva vida?”. [Llegir més ]